Jordi Martínez: “M’ha quedat pendent guanyar la lliga de 3a i jugar un amistós amb la selecció catalana”

0
989

Jordi Martínez (Barcelona, 1983) va començar a jugar a korfbal a finals del 2006 a la UKSA, però no va debutar fins la següent temporada al KC Barcelona, on s’hi va estar una temporada i mitja. Al 2008 va canviar d’aires i entrà al CK Pangea, seguit del CK Badalona, club en què va jugar durant 7 temporades a la 1a, 2a i 3a Divisió. Una malaltia crònica el 2011 va fer minvar la seva presència a les pistes fins a retirar-se definitivament com a jugador a finals d’aquesta temporada 2015-16, en la que ha estat fent tasques d’entrenador del Badalona A i B i gaudint del seu altre esport: el ciclisme.

Quins són els motius que t’han portat a retirar-te del korfbal?
Doncs és una lesió crònica al braç, concretament tinc una amiotròfia espinal focal. Aquesta lesió la tenia fa 5 temporades, però s’ha anat reproduint a pitjor fins que ara està estancada però m’impedeix poder competir en el korfbal. Darrerament vaig obtenir el 36% de discapacitat per aquesta lesió, perquè si no puc treballar en feines de força física amb els braços, tampoc puc rendir en el korfball.

Quan vas prendre aquesta decisió?
Retirar-me ja ho havia d’haver fet fa 3 temporades, però per amor a aquest esport he anat aguantant. No podia jugar 60 minuts, però sí podia rendir en moments puntuals. La temporada passada em volia retirar justament en la final de lliga de 3a, però em vaig animar a jugar aquesta temporada més, posant el dia que jugava a casa contra el KCB B com l’últim partit.

Com ha estat entrenar i jugar mentre feies front a aquesta malaltia?
En un principi tant els metges com fisioterapeutes que he tingut tant a Badalona com en el ciclisme no trobaven el perquè, però jo seguia jugant i naturalment perdia la força i l’alçament del braç. En aquest cas havia de posar més cos que braços per poder recuperar rebots. En el tema dels llançament acostumava a tirar en rosca, tot així, precisament, l’última cistella que vaig ficar va ser precisament contra el KCB B amb un braç a 7 metres en moviment.

g

Què t’emportes d’aquests 10 anys dins del món del korfbal?
Com que he estat en diferents clubs m’emporto moltes amistats que seguiré mantenint. Crec que, en aquest esport, que encara que no sigui tan gran com d’altres, hem de ser una família, ajudar-nos per créixer i sobretot gaudint-lo.
M’emporto també l’experiència d’haver jugat un torneig a Holanda (Rottetoernooi 2008), els stages, partits a Platja d’Aro i anar a menjar a la platja, dinars a la Panadella abans d’arribar a Lleida, els sopars de final de temporada, etc…

Quants partits recordes haver disputat, en quines divisions. Recordes el teu debut?
Comptabilitzats he jugat 97 partits. M’he quedat a 3 partits per fer els 100. D’aquests, 3 partits van ser a 1a Divisió amb el Badalona, a Segona 8 partits amb el KCB, 12 partits amb Pangea, 24 amb Badalona  i a Tercera 50 partits amb el Badalona B.
El meu debut oficial va ser amb el KCB a la 2a jornada, justament contra la UKSA. Va ser un partit que vaig gaudir molt, vaig ficar la primera cistella i recordo haver provocat 4 o 5 penals que els va llençar la Berta Alomà. Va ser un partit molt maco.
També va ser curiós que el meu debut amb Pangea (que també pertany al Badalona) va ser contra el KCB  i el de Primera també va ser contra els meus excompanys del KCB, casualitats de l’esport.

T’ha quedat algun tema pendent?
M’han quedat dos temes pendents: guanyar la lliga de 3a de l’any passat i haver jugat encara que sigui un partit amistós amb la selecció catalana per poder tenir de record la samarreta. Amb la lesió que he patit durant 5 anys, en lloc de millorar he anat empitjorant.

Seguiràs vinculat al Badalona?
Si, des de gener ja estava fent de primer entrenador dels 2 equips, el de 2a Divisió i el de Tercera. La temporada que ve qui sap, però això és decisió de la junta si vol que segueixi. De totes maneres, segur que seguiré com a vicepresident del club, o sigui que hi estaré vinculat, però m’agradaria poder seguir a la banqueta la propera temporada.

Quin és el teu repte com entrenador?
El meu objectiu per la temporada que ve és millorar el que hem aconseguit aquest any, i si pot ser, classificar-nos per als play-off. Després ja veuríem, però això es treballa amb els entrenaments.
Com a jugador he guanyat una lliga, potser indirectament. El KCB va guanyar una lliga regular (sense play-off) la temporada 2008-09 quan jo estava dins del club, entrenant, jugant amistosos però no amb fitxa. Tot i que a mitja temporada vaig anar a Badalona la considero meva. L’any passat vaig estar a punt de guanyar una lliga. Espero que com entrenador pugui donar un cop de mà als meus jugadors per guanyar algun títol, sigui lliga o copa.

Com veus el futur del korfbal català?
Pot créixer però falten recursos més en el “boca a boca” que econòmics.
En una assembla vaig proposar la creació de la Supercopa Catalana perquè es jugués a altres poblacions que no existís el korfbal, perquè sigui una eina i una manera d’ensenyar aquest esports a indrets on penso que creixeria ràpid. A més, estem en un punt d’inflexió, ja que la temporada passada va desaparèixer el Vacarisses el Sabadell i aquest any podria caure el Mataró com a club. És la manera de connectar amb els joves perquè s’engresquin.

Imatges: Portada (sub-campionat de 3a, temporada 2014-15), 2a foto (partit KCB-Valldemià-Mataró 2007-08), 3a foto (CK Badalona 2009-10)

htytr