6.1       Córrer amb la pilota  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Quan un jugador en possessió de la pilota canvia de posició. 

La infracció d’aquesta regla depèn de la posició inicial i de l’acció del jugador, tal com s’explica en les tres situacions següents: 

a)    El jugador rep la pilota mentre està dret en una posició estàtica. 

No se li permet moure un peu i posteriorment aixecar l’altre peu abans que la pilota hagi deixat les seves mans, sobretot durant un intent de voler encistellar. 

Se li permet: 

• moure un peu a voluntat sempre que l’altre quedi al seu lloc com a peu de pivot; 
• girar sobre si mateix, movent els dos peus, mantenint la mateixa posició inicial; 

• canviar el peu de pivot i el peu mòbil sempre que la posició inicial no canviï; 
• saltar sempre que s’utilitzi per a l’enlairament la cama que era el peu de pivot immediatament abans del salt; 
• després d’un salt, aterrar amb la pilota encara a les mans, sempre que la posició d’aterratge sigui gairebé la mateixa que la posició inicial des d’on es va saltar. 

No s’ha de penalitzar a un jugador quan durant una passada seva intranscendent no queda clar si ha aixecat lleugerament el peu de pivot abans de fer la passada. Si l’acció genera ocasió de tir o gol sí es xiularà la infracció. 

b)    El jugador rep la pilota mentre corre o salta i s’atura abans de llançar la pilota o fer un tir. 

Després d’agafar la pilota, ha d’intentar immediatament aturar-se en el mínim de distància possible. 

A l’hora de decidir si un jugador ha fet tot lo possible per aturar-se, els àrbitres ho decidiràn tenint en compte les condicions del camp, així com la velocitat i la capacitat tècnica del jugador. 

Després d’aturar-se, s’apliquen les mateixes regles que les esmentades al punt 6.1 a). 

c)    El jugador rep la pilota mentre corre o salta i llança la pilota o fa un tir abans d’haver-se aturat completament. 

No se li permet estar en possessió de la pilota en el moment que posa un peu a terra per tercera vegada després de rebre la pilota. 

Quan agafa la pilota mentre està clarament en contacte amb el terra, aquest contacte ha de ser considerat com la primera passa. 

6.2       Jugar en solitari (solo play)  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Es dona sempre que un jugador juga intencionadament la pilota evitant la cooperació amb un company d’equip i es compleixen les dues condicions següents: 

• el jugador canvia de posició considerablement; 
• evita la cooperació intencionadament. 

Alguns exemples de “solo play” són: 

• un jugador llança la pilota amb la intenció de recollir-la en un altre lloc. Això no és permès inclòs si llança la pilota contra un altre jugador o contra el pal; 
• un jugador palmeja la pilota mentre corre al costat d’un altre quan l’hauria pogut agafar abans. Això també ha de ser castigat quan es fa per a poder agafar la pilota amb més facilitat en un moment posterior de la carrera.  

Exemples en els què jugar en solitari no s’ha de castigar: 

• quan un jugador intenta passar la pilota a un altre jugador però aquest altre no aconsegueix atrapar-la, llavors es permet al primer jugador recuperar la pilota; 
• quan el jugador no canvia de posició; per exemple: un jugador, mentre està quiet, llança el pilota d’una mà a l’altra, o fa botar la pilota amb el terra i la tornar a agafar; 
• palmejar-se la pilota quan la pilota no es pot agafar directament; 
• quan dos oponents disputen la pilota saltant per ella o bé intentant aconseguir-la corrent l’un al costat de l’altre fins a poder aturar-se. Si un dels jugadors no té prou avantatge, se li permet tocar la pilota en una direcció favorable per agafar-la després. 

Se li permet fer un tir des d’una posició obtinguda d’aquesta manera. En aquest duel pot succeir que la pilota ha de ser tocada diverses vegades abans que finalment sigui agafada per un dels jugadors. El mateix pot passar quan un jugador intenta mantenir la pilota dins dels límits de la seva zona. 

Els àrbitres han de tenir en compte les capacitats tècniques dels jugadors. Quant millor sigui el jugador, més ràpidament es pot suposar que s’ha evitat intencionadament la cooperació. 

6.3       Tirar des d’una posició de defensat  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Es dona sempre que un jugador atacant llança la pilota cap al korf mentre un defensor satisfà totes les condicions següents: 

a) intenta bloquejar la pilota activament;
b) es troba a menys d’un (1) braç de distancia de l’atacant;
c) està més a prop del pal que l’atacant;
d) té la cara girada cap a l’atacant.

La regla es basa en el desig d’animar als jugadors a cooperar junts per aconseguir posicions lliures des de les quals poder fer tirs i evitar que moviments de mans i braços destres es vegin recompensats amb un gol. 

A l’hora de jutjar la distància d’un braç entre l’atacant i el defensor, els àrbitres han de tenir en compte (visualitzar) la posició vertical d’ambdós jugadors.

Excepcions en les què encara s’ha de considerar defensat un tir malgrat que una de les quatre (4) condicions no es dona: 

La condició a) no es pot considerar quan: 

• l’atacant és molt més alt que el defensor i, per això, el defensor no pot bloquejar la pilota; 
• l’atacant, després d’haver saltat, fa un tir o toca la pilota cap el korf per sobre dels braços actius defensius del defensor; 
• l’atacant ha rebut la pilota mentre està d’esquenes al korf i el defensor es troba darrere seu més a prop del korf i amb un braç aixecat. 

La condició b) no es pot considerar quan: 

• l’atacant que es troba en posició defensada, camina o salta cap enrere, sense infringir lo establert al 6.1 (córrer amb la pilota) i llança a cistella. Serà defensat si el defensor intenta seguir el seu moviment i realment intenta bloquejar el tir, fins i tot si l’atacant està mes enllà d’un braç de distancia. 

La condició c) no es pot considerar quan: 

• l’atacant està tan a prop del pal que fa que el seu defensor en actitud defensiva activa no pugui estar més a prop del pal que ell i el defensor i l’atacant es troben als costats oposats del pal. 

Un tir no es pot considerar defensat si: 

• el defensor en realitat no intenta bloquejar el tir (el simple aixecament del braç és insuficient); 
• el cos del defensor està més lluny del pal que el de l’atacant. No és suficient quan la mà o el braç del defensor està més a prop del pal. La referència ha de ser que la major part del tors (part superior del cos) ha d’estar més a prop del pal; 
• el defensor desconeix que l’atacant té la pilota al seu poder (tir molt ràpid, palmejos); 
• durant un tir contra un defensor alt o quan el defensor salta i toca la pilota però no es trobava a un braç de distància en el moment que es va fer el tir.

6.4       Tirar després de tallar al costat d’un altre atacant (“talls”) _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador atacant tira la pilota cap al korf després que el seu defensor hagi estat forçat o obligat ha deixar la seva posició de defensat o de bona defensa activa degut a què el tall s’ha produït tal com es descriu a continuació. 

Un defensor, que es troba en una posició de defensat o de bona defensa activa a menys d’un braç del seu atacant, no el pot seguir perquè l’atacant pren un camí tan a prop d’un altre atacant que el defensor xoca amb aquest segon atacant o és probable que xoqui amb ell i, per tant, es veu obligat a renunciar i a continuar amb la seva posició de defensat o de bona defensa activa. 

Tallar en si mateix no és cap infracció, només tirar a cistella després del tall. 

El “tall” també es castiga quan l’atacant que talla passa primer la pilota a un dels seus companys d’equip per millorar la seva posició i després fa el tir en rebre la passada de tornada. 

Si el defensor no es troba a un braç de l’atacant quan corre a prop d’un company d’equip, llavors no es considera “tall” i s’ha de permetre el tir. 

Després de veure’s obligat a renunciar a la seva posició de defensat o de bona defensa activa perquè es va produir un tall, si el defensor no intenta recuperar immediatament la seva posició inicial, aleshores es permet el tir i no es pot considerar com a “tall”. 

6.5       Passar la pilota de mà en mà a un company d’equip _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador lliura la pilota a un altre jugador del propi equip sense que la pilota s’hagi desplaçat lliurement per l’aire o hagi quedat lliure pel terra. 

Si dos jugadors del mateix equip s’apoderen de la pilota gairebé al mateix temps i un d’aquests jugadors després treu les mans de la pilota, mai no es pot considerar que infringeixi aquesta regla. 

6.6       Interferir en el llançament de pilota d’un rival de l’altre gènere _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador fa alguna acció per interferir en el llançament de la pilota d’un oponent del de l’altre gènere i es compleixen les dues condicions següents: 

• el jugador que està en possessió de la pilota intenta llançar-la; 
• la distància entre els dos jugadors és inferior a la longitud combinada dels seus braços. 

6.7       Jugar la pilota amb la cama o el peu  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador juga la pilota amb la cama des del genoll cap avall o amb el peu. 

La infracció només es produeix quan això és fa intencionadament. 

6.8       Tocar o subjectar el pal  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador toca o subjecta el pal amb qualsevol part del cos i: 

• influeix en el resultat d’un tir (intencionadament o no); 
• l’utilitza per saltar més alt, córrer, canviar de direcció o per allunyar-se ràpidament. 

Quan un atacant mou el pal durant un tir: 

• si el moviment és intencionat, es concedirà un re-start a favor de la defensa; 
• si el moviment és involuntari sense gol, els àrbitres han de deixar seguir jugant. 

Quan un defensor mou el pal durant un tir: 

• si la pilota entra pel korf, el gol compta encara que els àrbitres ja hagin xiulat aquesta infracció; 
• si el moviment del pal pot haver impedit un gol, s’atorgarà un penal a favor dels atacants; 
• si el moviment és intencionat però no impedeix cap possible gol, es xiularà un free pass a favor de l’equip atacant; 
• si el moviment és involuntari i no s’impedeix cap possible gol, es continuarà jugant. 

6.9       Joc passiu (passivitat)  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador o equip, en qualsevol moment del partit, juga amb l’objectiu principal d’únicament mantenir la possessió de la pilota. Tant se val si es dona portant la pilota des de la defensa fins a l’atac o bé a la zona d’atac, on les accions destinades a crear i aconseguir posicions i oportunitats de gol han de continuar poder sent reconeixibles. 

Alguns exemples de joc passiu són: 

• esperar massa temps abans de passar la pilota; 
• passades excessives destinades a retardar l’entrada de la pilota a la zona d’atac; 
• tornar la pilota des de l’atac a la defensa, tret que això es faci per configurar un moviment atacant; 
• passades excessives destinades a no crear oportunitats de tir; 
• ignorar intencionadament oportunitats de tir clares; 
• tots dos equips juguen passivament per torns o semblen acceptar la puntuació, i no mostren cap ambició de voler modificar el resultat existent. 

Els àrbitres no xiularàn immediatament per aturar el partit quan: 

• en les darreres fases d’un partit igualat o ajustat, l’equip que va guanyant decideix jugar amb més precaució i evitar riscos elevats; 
• l’estratègia de l’equip defensor canvia intentant obligar als seus oponents a utilitzar les oportunitats de tir que els defensors volen sent menys actius a l’hora de dur accions defensives, acceptant el risc d’un gol, amb l’esperança que el tir fallat proporcioni als defensors més i millors possibilitats de poder controlar la pilota. 

En ambdós casos, però, el joc no pot continuar concentrant-se únicament en mantenir la possessió de la pilota. En el joc de l’equip atacant, les accions han de tenir per objectiu crear i fer ús de les oportunitats de gol i aquestes han de poder continuar sent reconeixibles. 

Els àrbitres, a l’hora de decidir si els jugadors juguen passivament o no, haurien de tenir els següents punts en compte: 

• la capacitat tècnica dels jugadors; 
• el grau en què l’equip contrari fa tot el que pot per evitar oportunitats de gol o guanyar la possessió de la pilota. 

6.10   Encistellar des de la zona de defensa de l’equip atacant o directament des d’una sacada inicial, un fora de banda, un re-start o un free pass  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador encistella des de la zona de defensa de l’equip atacant o directament des d’una sacada inicial, d’un fora de banda, d’un re-start o d’un free pass. 

Excepte quan el re-start resulta d’una aturada del joc que no ve donada per una infracció de les regles. 

Exemples: 

• tractament de jugadors lesionats; 
• un cas d’avantatge injust; 
• un cas d’un jugador sagnant. 

6.11     Defensar excessivament a un oponent  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador dificulta a un adversari i: 

• colpeja, li treu o li fa caure la pilota de les mans; 
• limita la seva llibertat de moviments bloquejant-li els braços en comptes de la pilota; 
• colpeja el braç de llançament o pica la pilota, per exemple: el braç o la mà defensiva activa no s’ha de moure ràpidament cap a la pilota de manera que es produeixi el contacte amb la pilota abans que aquesta hagi deixat les mans de l’adversari. 

Per a que s’infringeixi aquesta regla, l’adversari ha de tenir un control raonable de la pilota subjectant-la amb una o dues mans o deixant reposar la pilota sobre els palmells de les mans o els dits. 

Es permet dificultar-li la passada a un adversari que vol llançar la pilota en una direcció desitjada mitjançant accions que fan que la pilota acabi sent llançada contra la mà o el braç del defensor. 

No es produeix cap infracció quan: 

•  el braç i la mà defensives i actives segueixen el camí del braç de llançament en un intent de voler interceptar la pilota i aquesta es toca després que ja hagi deixat la mà del llançador; 
• el contacte amb la pilota es fa mentre encara està a la mà del llançador però el braç o la mà del defensor està en estat de repòs i no activa. 

Els moviments inesperats d’un adversari sovint causen una restricció a la llibertat de moviments  d’un jugador. Aquests casos no seran castigats, ja que s’entén que l’adversari reaccionarà i farà una acció immediata per restablir de nou la seva llibertat de moviments. 

Si només hi ha un contacte lleuger i la passada no es veu afectada de manera desfavorable, els àrbitres hauran de permetre seguir jugant. 

Cal prendre accions severes quan la bona defensa activa degenera fins a “colpejar”, inclòs quan el llançament no es veu afectat (excepte quan es produeix una oportunitat de gol arrel d’aquesta passada o llançament: els àrbitres esperaràn el resultat i advertit al jugador infractor més endavant). 

6.12     Empènyer, subjectar o contenir a un oponent  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador bloqueja els moviments lliures d’un oponent, deliberadament o no, i no importa si aquest oponent te possessió o no de la pilota, i fins i tot si la pilota es troba a l’altra zona. 

Alguns exemples d’obstrucció il·legal són: 

• empènyer; 
• fer-lo caure a terra; 
• aterrar sobre un oponent estàtic després de saltar; 
• un jugador es posiciona intencionadament on aterrarà un saltador; 
• evitar que un oponent es pugui posar dret o pugui saltar; 
• doblegar-se en la trajectòria d’un adversari que salta; 
• estendre un braç o una cama a un oponent que s’acosta o passa, obligant-lo a agafar un camí més llarg al voltant del primer jugador; 
• moure’s deliberadament cap al camí d’un defensor aturant-lo i impedint-li que pugui seguir al seu oponent. 

Aquesta regla no obliga a que un hagi de deixar passar a l’altre, ni a situar-se allà on vulgui l’altre, a menys que es mogui tan sobtadament al camí d’un adversari en moviment que es converteixi en una col·lisió inevitable. 

D’altra banda, l’atacant ha d’intentar evitar una col·lisió amb el defensor. Quan corre contra un defensor per desequilibrar-lo o quan l’empeny fora de la seva posició defensora amb el braç o l’espatlla, l’atacant serà castigat. 

La prohibició de retenir es deriva directament del fet que el Korfbal és un joc d’habilitats i no de força. 

Contenir per mitjà d’estendre els braços o les cames no significa necessàriament impedir que un oponent es pugui moure. La infracció ja es produeix quan l’oponent es veu obligat a agafar un camí més llarg al voltant del jugador infractor per evitar els seus braços o cames. 

Sovint es produeix que dos jugadors es toquen entre ells en un esforç per apoderar-se de la pilota. Aquest contacte només serà castigat si és el resultat d’una imprudència o d’una obstrucció. En aquests casos, l’àrbitre decidirà a qui s’ha de penalitzar. Podrà ser el jugador a qui es passava la pilota o el seu oponent que intentava interceptar-la. 

L’anomenat “salt correcte” (o “jumping at the line”) només s’ha de castigar si s’ha impedit a l’adversari utilitzar el seu cos lliurement. No es comet cap infracció quan el defensor toca la pilota abans que aquesta arribi a l’abast de l’atacant. D’altra banda, es comet una infracció si el defensor, situat al costat o darrere de l’atacant, es repenja sobre aquest, cosa que li dificulta agafar la pilota per després tocar ell la pilota. 

Palmejar o tocar la pilota mentre l’altra salta només es pot castigar si porta a un contacte físic que acaba degenerant en empentes o caigudes a terra.

6.13      Jugar de manera perillosa (joc perillós)  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que un jugador juga de manera que posa en perill a qualsevol altre jugador. 

Alguns exemples de joc perillós són: 

• un atacant pren una trajectòria que posteriorment obligarà i forçarà al seu defensor, que és a menys d’un braç distància de l’atacant, a xocar en velocitat amb un altre atacant; 
• en la situació esmentada anteriorment, si el defensor és conscient que hi ha un altre atacant al seu pas, o se n’adona en algun moment de que podria evitar una col·lisió, i tot i així encara provoca la col·lisió a propòsit, el castigat serà al defensor; 
• un jugador llança intencionadament la pilota contra el cos d’un adversari; 
• un jugador colpeja la pilota de manera perillosa, per exemple: cap a la cara del rival; 
• un jugador aterra sobre un rival estàtic dempeus a terra després de saltar; 
• un jugador es posiciona intencionadament on aterrarà un saltador. 

A l’hora de jutjar quina és la situació, els àrbitres han de tenir en compte la tècnica i el nivell tàctic dels jugadors i la velocitat amb què l’atacant passa o es mou cap a l’altre atacant. 

Quan es produeix una lleugera col·lisió involuntària, que no influeix en la continuació del partit, els àrbitres pocen decidir deixar seguir jugant. 

6.14      Jugar fora de la pròpia zona  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Es dona sempre que un jugador toca la pilota o obstaculitza a un adversari i es dona un dels dos següents requisits: 

• mentre trepitja una línia de banda, la línia central o el terra fora de la seva zona; 
• anteriorment va saltar trepitjant una línia de banda, la línia central o el terra de fora de la seva zona. 

6.15     Fora de banda  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que la pilota toca alguna de les següents: 

• una línia que delimita el terreny de joc; 
• el terra, una persona o un objecte fora del terreny de joc; 
• el sostre o un objecte sobre el terreny de joc. 

Es concedeix un re-start contra l’equip que ha tocat la pilota per darrera vegada. 

El terreny de joc no és tridimensional. Per tant, està permès tocar la pilota sigui on sigui per tornar-la al terreny de joc, sempre que la pilota no hagi tocat res de la llista anterior i les condicions per jugar fora de la pròpia zona (vegeu 6.14) no s’infringeixen. 

Quan es produeix un fora de banda, els àrbitres no poden permetre que el partit continuï: sempre han de xiular aquesta infracció. 

Quan el joc s’atura perquè la pilota ha tocat el sostre o un objecte situat a sobre del terreny de joc, la sacada de fora de banda es portarà a prop d’una de les línies laterals i en el punt més a prop del lloc on la pilota va tocar el sostre o l’objecte. 

Si la pilota toca un espectador o un objecte dins del camp de joc i influeix en la possessió de la pilota, els àrbitres atorgaràn la pilota a l’equip que hauria tingut la possessió sense aquesta interferència. 

6.16     Superar el límit de temps permès a la zona d’atac  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Sempre que l’equip atacant supera el límit de temps de 25 segons per atacar sense marcar cap gol o sense que la pilota hagi tocat el korf després d’un tir d’un jugador a la zona d’atac. 

Aquest límit de temps s’indica mitjançant un rellotge de possessió segons els procediments descrits més avall. 

La superació del límit de temps s’indica mitjançant la botzina del rellotge de possessió. 

Després de superar el límit de temps, els àrbitres aturaràn el joc i atorgarà un re-start a la defensa, excepte si decideix deixar seguint jugant en el cas que l’equip no infractor ja tingui la possessió de la pilota. 

Procediment 

a)   El rellotge de possessió comença el seu compte enrere des dels 25 segons quan: 

• un atacant agafa per primer cop la pilota a la seva zona d’atac; 
• un atacant agafa la pilota després de rebre la pilota de qui treu un fora de banda; posa en joc un re-start o un free pass; 
• un atacant agafa la pilota després d’un penal fallat; 
• els àrbitres xiulen perquè es reprengui el joc després que l’haguéssin aturat per una lesió o caiguda del defensor. 

b)      El rellotge de possessió es reinicia a 25 segons i comença un nou compte enrere quan: 

• la pilota toca el korf després del tir d’un atacant. 

c) el rellotge de possessió s’atura i es reinicia a 25 segons quan:

• un defensor obté la possessió de la pilota; 
• l’àrbitre dona un gol; 
• ha finalitzat un període del partit; 
• els àrbitres xiulen per executar un re-start, un free pass o un penal; 
• els àrbitres xiulen per la lesió d’un defensor. 

       Després que es produeixi alguna de les situacions anteriors d’aquest article c), el rellotge es reinicia a 25 segons (segons el punt a)). 

d)    El rellotge de possessió s’atura quan els àrbitres xiulen: 

• per un fora de banda; 
• per aturar el joc a causa d’una lesió o caiguda d’un jugador atacant; 
• per situacions d’avantatge no raonable; 
• per qualsevol interrupció del joc per circumstàncies diferents de les esmentades anteriorment. 

Després que es produeixi alguna de les situacions anteriors d’aquest article d), el rellotge de possessió continua el seu compte enrere des del moment en que es trobava quan es va aturar el partit (no es reinicia a 25 segons). 

El rellotge de possessió comença a comptar en el moment que els àrbitres xiulen el reinici del joc, excepte si és un fora de banda. En fer una sacada d’un fora de banda, el rellotge de possessió començarà el seu compte enrere en el moment en què el primer atacant agafa la pilota després que la pilota es posi en joc. 

Si la pilota toca el korf directament llançada per un jugador que treu un fora de banda, el rellotge de llançament no es reinicia a 25 segons.

Quan un atacant juga la pilota directament o indirectament amb un defensor, cap enrere cap a un company seu d’equip a la zona de defensa, el rellotge de possessió no s’atura i no es torna a reiniciar a 25 segons quan un atacant recupera la possessió de la pilota directament després d’aquesta acció de passar-la enrere. 

Si no queda clar si la pilota ha tocat o no el korf, els àrbitres hauràn d’indicar que sí han vist la pilota tocar el korf mitjançant el senyal reglamentari oficial (vegeu “Les Senyals de l’àrbitre”). 

Els àrbitres ténen la responsabilitat de comprovar si el rellotge s’atura i s’inicia correctament d’acord amb les normes. 

Els àrbitres també concediràn un gol si, quan sona la botzina, la pilota ha deixat les mans d’un tirador de l’equip atacant, es dirigeix cap al korf i aquest tir passa a través del korf. 

7.1        Tipus de sancions 

Cada vegada que un jugador incompleix una de les regles del joc, l’àrbitre ha de prendre una de les següents accions segons els criteris descrits: 

a)           Seguir jugant (“Play-on”) _{(Senyals de l’àrbitre)}

S’utilitza amb l’objectiu de mantenir la velocitat del joc, quan l’equip no infractor ja té la pilota després d’una infracció que donaria lloc a un re-start (per ex: la infracció és involuntària i sense contacte incontrolat). 

b)           Xiular un “re-start”  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Després de qualsevol infracció involuntària de les normes i sense contacte incontrolat, quan l’equip infractor té la possessió de la pilota. 

Després d’una infracció comesa per un atacant a la seva zona d’atac. 

c)           Xiular un “free pass”  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Després de qualsevol infracció de les regles feta per un defensor (un jugador a la seva zona de defensa), intencionadament o amb un contacte incontrolat, independentment de l’equip que posseeixi la pilota. 

Una infracció comesa per un atacant (un jugador a la seva zona d’atac) no pot ser castigada amb un free pass. 

d)          Xiular un penal  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Després de qualsevol infracció que es tradueixi en la pèrdua d’una oportunitat d’encistellar o d’infraccions que interfereixen reiteradament l’atac de manera injusta. 

Exemples en els què s’hauria de concedir un penal: 

• un jugador impedeix que un adversari en posició lliure faci un tir, per exemple: empenyent-lo o fent-lo caure (vegeu 6.12); 
• defensa excessiva o incorrecta (vegeu 6.11) o colpejar la pilota de les mans d’un atacant impedint-li passar la pilota a un altre atacant que te una oportunitat d’encistellar lliure; 
• contenir, subjectar o topar contra un atacant evitant així que corri cap a una posició lliure (vegeu 6.12); 
• un defensor influeix en un tir de forma desfavorable movent el pal (vegeu 6.8); 
• un jugador dificulta a un rival de l’altre gènere que té una oportunitat d’encistellar lliure (vegeu 6.6); 
• l’equip defensor comet una infracció per segona vegada durant el mateix free pass (vegeu 7.4 e)), inclosos els 4 segons de temps de preparació i de posada en joc del free pass. 

Quan l’equip no infractor obté immediatament una oportunitat de gol i els àrbitres xiulen després que la pilota hagi deixat les mans del jugador i estigui en camí cap al korf, i donat que es compleixen les condicions del 5.4 (gols), el gol comptarà i no s’atorgarà cap penal. 

També s’assenyalarà penal en el cas d’infraccions que comportin la pèrdua d’una oportunitat de gol comesa per un jugador o jugadors a l’altra zona. 

Ser un esport de contacte controlat significa que durant el joc es permet que hi hagi contacte entre jugadors d’ambdós equips, però els àrbitres han de reaccionar quan es produeixi un contacte controlat o incontrolat entre els jugadors si fa que un jugador obtingui un avantatge injust. En aquest cas, han de castigar al jugador que força el contacte d’acord amb la regla de joc infringida. 

Quan el partit s’atura per qualsevol motiu, només pot tornar a començar després d’un xiulet dels àrbitres. 

7.2        Seguir jugant (“Play-on”)  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Després d’una infracció que hauria de ser castigada amb un re-start, si la part no infractora ja te la possessió de la pilota, els àrbitres no aturaràn el joc i permetràn que el joc continuï tot mostrant el gest reglamentari que així ho indica (vegeu “Els senyals de l’àrbitre”). 

Quan es produeix un fora de banda (vegeu 6.15), els àrbitres no hauràn de deixar seguint jugant, inclòs si la part no infractora ja té la pilota. 

7.3       Re-start  _{(Senyals de l’àrbitre)}

a)           Lloc del re-start

El re-start es farà des del lloc on es va cometre la infracció. 

Si s’incompleix el § 6.14 (jugar fora de la pròpia zona), el re-start es farà fora del terreny de joc o a l’altra zona al punt proper on el jugador infractor va tocar el terra o va obstruir al jugador contrari. 

Si es vulnera el § 6.15 (fora de banda), el re-start es farà des de fora del camp, a prop de la línia de banda o de fons on la pilota o el jugador infractor van creuar la línia. 

Si s’infringeix el § 6.16 (per superar el límit de temps permès a la zona d’atac), es reprèn el joc al lloc on l’atacant tenia la possessió de pilota en el moment que va sonar la botzina o en l’últim lloc on ell va tocar la pilota just abans que sonés la botzina. 

b)          Condicions per posar en joc un re-start

No es permet obstaculitzar de forma activa o passiva al jugador que ha de posar la pilota en joc. 

La defensa passiva és produeix quan l’oponent impedeix que la pilota es posi ràpidament en joc situant-se a menys d’un braç de distància davant de la persona que posarà la pilota en joc, inclòs quan no obstaculitza el llançament ni fa cap moviment amb els seus braços o cos. Si hi ha algun moviment dels braços o del cos intentant retardar o evitar el llançament, llavors la defensa ja no és passiva sinó activa. 

c)           Quan es posa la pilota en joc

La pilota es posa en joc després que hagi recorregut almenys 2,50 m del lloc del reinici, mesurat al llarg del terra. 

d)           Com executar un re-start

En el moment en què el jugador que ha de posar la pilota en joc té o pot agafar la pilota a les seves mans, l’àrbitre xiularà. 

El jugador amb la pilota a les mans té, a partir d’aquest moment, quatre (4) segons per posar la pilota en joc. 

e)           Infraccions durant la posada en joc d’un re-start

Després que els àrbitres hagin xiulat per a què es reprengui el partit, poden concedir: 

Un nou re-start a favor de l’altre equip quan: 

• el jugador amb pilota no ha posat la pilota en joc dintre d’aquests quatre (4) segons; 
• qui ha de posar la pilota en joc trepitja les línia de mig camp o les de banda o fons (vegeu 6.15) i “jugar fora de la pròpia zona” (vegeu 6.14) abans que la pilota hagi deixat les seves les mans; 
• un jugador del mateix equip de qui l’ha de posar en joc toca la pilota abans que s’hagi posat en joc. 

Un nou re-start a favor del mateix equip quan: 

• un jugador atacant de l’equip contrari toca la pilota abans que la posin en joc o intenta defensar activament o passivament a qui ha de posar la pilota en joc. 

Una free pass per al mateix equip quan: 

• un jugador defensor de l’equip contrari toca la pilota abans que s’hagi posat en joc o intenta defensar activament o passivament a qui ha de treure el re-start. 

7.4        Free pass  _{(Senyals de l’àrbitre)}

a)           Lloc del free pass 

El free pass es posarà en joc dins l’àrea de free pass (vegeu el diagrama 3) a càrrec d’un jugador atacant que estarà dempeus amb un peu just darrere del punt de penal. 

b)          Com s’executa un free pass 

Després de fer el senyal de free pass (vegeu Els senyals de l’àrbitre), els àrbitres permetran que els atacants prenguin la seva posició.

En el moment en què el jugador que ha de posar la pilota en joc té o pot agafar la pilota, a les seves mans, i els altres atacants estan col·locats, els àrbitres faràn el senyal de 4 segons (vegeu  Els Senyals de l’àrbitre).

S’inicia llavors el període de preparació que dóna als defensors un màxim de quatre (4) segons per posicionar-se. Tots els jugadors han de complir les cinc condicions que es descriuen a continuació abans que els àrbitres xiulin per a què es pugui posar en joc el free pass.

Els àrbitres no han d’esperar els quatre (4) segons complets. Si es compleixen totes les condicions abans d’aquest moment, podràn immediatament fer sonar el seu xiulet.

c)           Condicions per a poder posar en joc un free pass 

Abans que els àrbitres puguin xiular per a què es faci la primera passada lliure (període de preparació) 

1. El jugador que posarà la pilota en joc s’ha de situar amb un peu just al darrere del punt de penal i l’altre peu en qualsevol lloc de la zona ombrejada més clara darrere de la línia, que es mostra al diagrama 3 (àrea de free pass). 
2. Els altres tres (3) jugadors atacants, han de situar-se fora de l’àrea de free pass i han d’estar tots a una distància d’almenys 2,50 m els uns dels altres. 
3. Els jugadors defensors s’han de situar fora de l’àrea de free pass. 
4. Cap jugador està autoritzat a situar-se amb un peu a cada banda del pal. Han de triar situar-se a un costat o a l’altre. 
5. Als voltants immediats de l’àrea de free pass, no es permet als jugadors col·locar un peu entre les cames i els peus d’un adversari.

Després que els àrbitres xiulin per posar en joc el free pass 

• 6. Qui posa la pilota en joc en el free pass ha de llançar la pilota en un termini no superior a quatre (4) segons i abans que la pilota hagi deixat les seves mans, no ha de trepitjar el punt de penal ni cap zona del camp ombrejada més fosca tal i com que es mostra al diagrama 3 (àrea de free pass) amb cap dels seus peus o de qualsevol altre part del seu cos.
• 7. Les condicions 2, 4 i 5 (anteriors) s’han de seguir complint fins que la pilota es posi en joc. 
• 8. La condició 3 (anterior) s’ha de complir fins que l’atacant que ha de posar la pilota en joc fa un clar i visible moviment de la pilota, d’un braç o d’una cama. No importa si aquest moviment realment condueix a una passada o s’entén com a una finta.

d)           Quan es posa la pilota en joc

La pilota es considera com a posada en joc després que els àrbitres hagin xiulat per a que s’executi aquest free pass i l’atacant amb pilota la passa i es produeix una de les tres circumstàncies següents: 

• un jugador de l’equip defensor toca la pilota; 
• un altre jugador de l’equip atacant toca la pilota mentre es troba dret amb els dos peus en contacte amb el terra i fora de l’àrea de free pass i la pilota ha viatjat clarament a través de l’aire durant una distància d’almenys 1 m (mesurada al llarg del terra); 
• la pilota ha viatjat completament fora de l’àrea de free pass. 

e)           Infraccions durant la posada en joc d’un free pass 

Un cop s’ha assenyalat el free pass, fins que la pilota la posi en joc aquell atacant designat per fer-ho, els àrbitres sancionaràn qualsevol infracció de les normes del joc fins i tot quan el temps està aturat. 

Si és així, hauran de xiular dos cops ràpidament, la primera vegada que reiniciarà el joc i la segona vegada per deixar de jugar i castigar l’infractor.  

Qualsevol violació de les condicions descrites al 7.4.c) ha de ser sancionada pels àrbitres de la manera següent: 

• Si la comet un atacant, re–start a favor de l’equip defensor; 
• Si la comet un defensor, serà un nou free pass a favor de l’equip atacant. Excepte si la pilota està fora de les mans d’un atacant i es dirigeix cap al korf en el moment que sona el xiulet senyalitzant la infracció, i en tant que regeixen les condicions del 5.5 (gols), el gol comptarà com a vàlid si la pilota passa pel korf. 

Si l’equip defensor comet una infracció per segona vegada en el mateix free pass, es concedirà un penal a favor de l’equip atacant . 

Infraccions que es poden produir durant el període de preparació 

• Si algun jugador no compleix una o més de les condicions 1 a 5 esmentades anteriorment abans d’acabar el període de preparació de quatre (4) segons; 
• Si jugadors dels dos equips es troben dins de l’àrea de free pass al final dels quatre (4) segons del període de preparació, els àrbitres castigaràn el jugador que estigui més a prop del punt de penal. 
• Si els àrbitres consideren que jugadors d’ambdós equips es troben a la mateixa distància incorrecta al camp al final del període de preparació de quatre (4) segons, serà l’equip atacant el penalitzat. 
• Si un defensor es troba a menys de 2,50 m de distància del punt de penal i alhora hi han dos atacants a menys de 2,50 m l’un de l’altre sense intenció de voler aprofitar aquesta situació al final del període de preparació de quatre (4) segons, els àrbitres sancionaràn la infracció del defensor. 

Infraccions que es poden produir després que l’àrbitre ha xiulat per posar en joc el free passs 

• Si algun jugador no compleix una o més de les condicions 6 a 8 esmentades anteriorment. 

Els àrbitres hauràn de mantenir un estricte control de les condicions relatives al temps i les distàncies establertes. 

Al mateix temps que aixeca el braç, els àrbitres poden indicar als jugadors o dir-los que necessiten corregir les distàncies entre ells. 

7.5       Penal  _{(Senyals de l’àrbitre)}

a)           Lloc de penal

El penal es llança dins de l’àrea de penal (vegeu el diagrama 2) per un jugador de la zona d’atac situant-se just al darrere del punt de penal. 

b)          Condicions per llançar el penal

El penal el llançarà l’atacant que ha perdut l’oportunitat d’encistellar lliure, el qual és  

• l’atacant que tenia o hauria tingut l’oportunitat d’encistellar sol en el moment de la infracció; 

o bé 

• l’atacant que hauria tingut l’oportunitat d’encistellar sol en el moment de la falta reiterada; 

Si, en opinió dels àrbitres, cap jugador tenia una oportunitat d’encistellar sol en el moment de la reiteració de falta, el jugador a qui li han fet la falta serà qui llançarà el penal. 

En la situació específica prevista al 7.4 e) d’una segona infracció durant la presa d’un free pass que comporta assenyalar un penal, llançarà el penal l’atacant que estava preparat per posar en joc el free pass. 

Si el jugador que ha de llançar el penal es substituït, aquest penal el podrà llançar qualsevol atacant d’aquella zona. 

Abans que els àrbitres puguin xiular per a l’execució del penal 

1. Qui llenca el penal ha de situar-se amb un peu just al darrere del punt de penal i l’altre peu en qualsevol lloc de la zona ombrejada més clara darrere del punt de penal, tal i com es mostra al diagrama 2 (àrea de penal). 
2. Tots els altres jugadors han de situar-se fora de l’àrea de penal. 
3. Respecte de l’equip contrari, tots els jugadors i totes les persones de la banqueta d’aquest equip s’han d’abstenir de fer qualsevol acció o comentari que pugui molestar a la persona que tira el penal. 

Després que els àrbitres han xiulat per indicar el llançament del penal 

• 6. Un cop els àrbitres han xiulat per a què es llanci el penal, la pilota que surt de les mans del jugador ha d’anar dirigida cap al korf. 
• 7. Aquest llançador no ha de trepitjar el punt de penal ni cap lloc de la zona ombrejada més fosca que es mostra al diagrama 2 (àrea de penal), amb el peu o qualsevol part del cos, abans que la pilota hagi abandonat la seva mà (o mans). 
• 8. Les condicions 2 i 3 (de més amunt) s’han de complir fins que es posi en joc la pilota.

c)     Quan es posa la pilota en joc

La pilota es considerada posada en joc tan aviat com surt de les mans del jugador que llança el penal.

d)          Com es llança un penal 

No hi ha límit de temps per preparar i llançar el penal. 

Tan aviat com es compleixin les condicions 1 i 2 (a dalt), els àrbitres xiularàn per a què es faci el tir.

e)           Infraccions durant l’execució del penal 

Qualsevol violació de les condicions 4, 5 i 6 descrites anteriorment ha de ser sancionada pels àrbitres tal com es descriu a continuació: 

• Si la comet un atacant, el tir no serà vàlid i es concedeix un re-start a l’equip defensor. 
• Si la comet un defensor, s’ha de repetir el penal si no l’ha encistellat. Aquesta acció pot ser considerada com un mal comportament, sobretot quan es repeteix. 

El penal s’ha de tornar a repetir si es llança abans que els àrbitres xiuléssin indicant que ja es podia llançar el penal. 

Si cal, es pot llançar un penal després de finalitzat el temps de joc.

7.6       Codi disciplinari  _{(Senyals de l’àrbitre)}

Els àrbitres poden considerar qualsevol acció antiesportiva d’un jugador, entrenador, jugador suplent o qualsevol altra persona vinculada a un equip, com a mal comportament, per exemple: formes de protesta inadmissibles, qualsevol mena de comentari discriminatori o accions o gestos dirigits contra els àrbitres o qualsevol altre participant en el partit (vegeu 4.1 a 4.11) i espectadors. 

En cas de mal comportament, els àrbitres poden: 

• advertir informalment a la persona que ha de canviar el seu mètode de joc o el seu comportament; 
• avisar formalment a la persona mostrant-li una targeta groga; 
• advertir formalment a la mateixa persona per segona vegada mostrant-li una segona targeta groga, seguida d’una targeta vermella; 
• en cas de mal comportament greu, expulsar a la persona directament mostrant-li una targeta vermella. 
• Pel que fa a l’entrenador o ajudant, els àrbitres tenen la facultat de prohibir-los sortir de la banqueta sense el seu permís durant la resta del partit.

Respecte d’una persona que ha rebut una targeta groga:

• Si un jugador està jugant actualment, ha de ser substituït i seure a la banqueta durant 4 minuts de temps de joc real. Podrà deixar la banqueta per escalfar o aixecar-se per ser substituït només després d’aquest període de sanció;
• Si un jugador és suplent, només pot estar disponible per participar en el partit passats aquests 4 minuts de temps de joc real;
• Si es tracta d’una altra persona adscrita a l’equip, la targeta s’atribuirà a l’entrenador amb les conseqüències descrites a sota;
• Si és l’entrenador o l’entrenador assistent, tots dos hauran de seure a la banqueta durant 4 minuts de temps de joc real. Durant aquest període, perden el dret a deixar el seu lloc a la banqueta per qualsevol motiu, incloent:
  • • donar instruccions als jugadors de l’equip;
    • sol·licitar i/o utilitzar un temps mort (vegeu 5.8);
    • sol·licitar i realitzar una substitució (vegeu 5.9).

Si l’entrenador de l’equip B sol·licita un temps mort durant la penalització de temps de l’entrenador de l’equip A, l’entrenador i l’assistent de l’equip A no poden posar-se dempeus ni parlar amb l’equip durant el temps mort.

Si l’entrenador havia sol·licitat un temps mort abans de rebre la targeta groga, el temps mort es retirarà i no es durà a terme. L’equip podrà utilitzar-lo un cop finalitzada la penalització de temps.

Una persona amb targeta vermella ha de ser substituïda per un suplent, ha d’abandonar el terreny de joc (vegeu 1.1) i seure a la zona reservada als espectadors o sortir totalment de la instal·lació, el que ell triï, i:

• Si és jugador, ha de ser substituït per un suplent;
• Si es tracta d’una altra persona adscrita a l’equip, la targeta s’atribuirà a l’entrenador, i tots dos hauran d’abandonar el camp de joc, i l’entrenador assistent perd tots els drets d’entrenador i ha de seure a la banqueta durant la resta del partit. Després d’un període de 4 minuts, el capità podrà substituir l’entrenador per demanar temps morts i sol·licitar i fer substitucions.

Exemples d’accions que es poden considerar com a mal comportament: 

• qualsevol acció antiesportiva com protestar de forma inadmissible o fer gestos dirigits en contra de qualsevol altre participant en el partit o espectadors; 
• proferir insults, sense importar a qui es dirigeixin; 
• fer observacions als àrbitres sobre el seu coneixement de les normes; 
• sortir del terreny de joc sense informar als àrbitres; 
• infringir les regles reiteradament, especialment després d’un avís; 
• colpejar, empènyer, xutar o fer caure voluntàriament a un oponent; 
• moure deliberadament el pal durant un tir; 
• llançar la pilota deliberadament contra el cos d’un adversari; 
• obstaculitzar la posada en joc d’un re-start; 
• evitar la preparació del free pass o intentar evitar que es llanci el free pass; 
• molestar a la persona que tira el penal; 
• ambdós equips juguen passivament el partit de manera intencionada o semblen acceptar el resultat ja que no mostren ambicions de voler canviar-lo. Els àrbitres avisaràn conjuntament als dos capitans que aquesta forma de joc es considera mal comportament i, si es continua produint, pot conduir a una advertència formal i el partit s’aturarà; 
• retardar la recuperació de posicions després d’un temps mort (s’avisarà al capità); 
• no informar als àrbitres d’una substitució (s’advertirà a l’entrenador); 
• un entrenador o entrenador assistent que entri al terreny de joc sense el permís dels àrbitres; 
• un entrenador o entrenador assistent que faci un mal ús del dret a deixar el seu lloc a la banqueta (vegeu 4.4); 
• un entrenador o entrenador assitent parla amb l’equip durant la penalització de temps;
• un capità que fa un mal ús del dret a cridar l’atenció dels àrbitres sobre qualsevol cosa que consideri oportú en interès de la bona marxa del partit i/o de la crítica als àrbitres (vegeu 4.3); 
• llançar la pilota fora del camp; 
• xutar la pilota quan el joc s’ha aturat; 
• perdre temps en canviar de zona. 

La jurisdicció dels àrbitres, pel que fa a les faltes de conducta o de mal comportament per les quals pot mostrar una targeta així com posar per escrit els fets a l’acta del partit, comença des del moment en què l’equip els hi lliura l’alineació dels seus jugadors (declarant quins jugadors començaran de titulars i quins jugadors seran suplents), fins al moment final del partit en el qual l’acta és signada pels capitans i l’àrbitre. 

Si es produeix una mala conducta abans del partit o durant la mitja part, llavors la targeta groga o vermella es mostrarà just en aquell moment a la persona esmentada i als capitans i entrenadors dels dos equips se’ls informarà abans que comenci la propera part.