B) NORMATIVA DEL JOC (IKF): “Les Regles del Korfbal (Set.2020)”

Altres enllaços d’interès: Què és el korfbal?  |  Normativa de Competició FCK: DC i RED

1       CAMP 

1.1        Àrea de joc 

Es considerarà que l’àrea de joc és el terreny de joc juntament amb la seva zona de seguretat, la zona de les banquetes, els llocs de substitució i la taula dels jutges de taula (vegeu el diagrama 1). 

Diagrama 1 – Àrea de joc 

1.2       Terreny de joc 

Les dimensions del terreny de joc són de 40 x 20 m, dividides en dues zones iguals per una línia central paral·lela als extrems finals del camp (vegeu el diagrama 1). 

L’alçada lliure per sobre del camp ha de ser d’almenys 7 m i el terra ha de ser uniforme, lliure de pols i antilliscant. 


1.3       Línies perimetrals 

El terreny de joc estarà delimitat per les línies perimetrals que consisteixen en les línies de fons, les línies laterals de banda i la línia central, marcades per línies ben visibles, de 3,0 a 5,0 cm d’ample (vegeu diagrama 1). 

El terreny de joc també es pot marcar amb cinta adhesiva, de 3,0 a 5,0 cm d’amplada, enganxada al terra. 


1.4       Punt de penal
 

Consisteix en una línia d’uns 15,0 cm per 5,0 cm que es marcarà davant de cada pal, vista des del centre del camp (vegeu els diagrames 1, 2 i 3). 

La vora de la línia més allunyada del pal ha d’estar a 2,50 m de la part frontal del pal. 


1.5       Àrea de penal
 

Es la zona “ovalada” marcada al camp al voltant de cada pal, de 2,50 m, en totes direccions, des del punt de penal, el pal i qualsevol punt de la línia imaginària entre el punt de penal i el pal (vegeu els diagrames 1 i 2). 

Aquesta zona pot estar marcada per un color sòlid que contrasti amb les altres línies i superfícies del camp o per línies pintades a terra que mostren els límits de la zona. 

Diagrama 2 – Àrea de penal

1.6       Àrea de free pass 

Es la zona delimitada per un cercle de 2,50 m de radi mesurat des del centre del punt de penal i a comptar des de la vora del punt de penal més allunyada del pal (vegeu els diagrames 1 i 3). 

Aquesta zona pot estar marcada per un color sòlid que contrasti amb les altres línies i superfícies del camp o per línies pintades a terra que mostren els límits de la zona. 

Diagrama 3 – Àrea de free pass

1.7       Àrea o zona de seguretat 

És la zona perimetral que envolta el terreny de joc i que serà d’almenys 1 m d’amplada. S’ha de mantenir lliure d’obstacles (vegeu l’esquema 1). 


1.8       Àrea de banquetes
 

Es col·locaran dos bancs fora de la zona de seguretat, a prop d’un dels marges laterals, un a cada costat de la taula dels jutges de taula (vegeu l’esquema 1). 


1.9       Lloc per a les substitucions
 

Serà un rectangle de 90 cm per 60 cm o un cercle de 90 cm de diàmetre marcat al terra fora de la zona de seguretat, entre el final del banc de cada equip i la taula dels jutges (vegeu l’esquema 1). 

2       MATERIAL 

2.1       Pals 

Els pals amb un diàmetre extern de 4,5 – 8,0 cm es fixen perpendicularment al terra en ambdues zones en un punt situat a mig camí entre les dues línies laterals de banda i una sisena part de la longitud del camp de joc des de la línia de fons (vegeu el diagrama 1). 

Els pals han de ser rodons i poden tenir extrems quadrats per facilitar la connexió amb el korf o les bases del terra. Els pals poden consistir en tubs metàl·lics o material sintètic. Si s’ha d ‘utilitzar material sintètic, el comportament d’aquest material ha de ser semblant al dels tubs metàl·lics. 

Quan no sigui possible fixar el pal al terra, el pal es podrà fixar o ancorar a un punt suficientment pesat d’una placa base metàl·lica gran sempre que compleixi els requisits següents: 

  • que sigui completament plana; 
  • que tingui un gruix màxim d’1,0 cm; 
  • que l’assemblament del pal amb aquesta base sigui tal que els jugadors no puguin ensopegar-se ni resultar ferits per aquesta mentre passen o cauen a prop seu; 
  • no es permeten els assemblaments creuats amb la base; 
  • s’ha d’intentar mantenir l’estabilitat del pal, per exemple: fixant la base al terra amb cinta adhesiva. 


2.2      
Korfs (cistelles) 

A dalt de cada pal hi haurà instal·lada una cistella sintètica homologada per la IKF. 

La cistella ha de: 

  • ser cilíndrica sense fons; 
  • tenir la seva vora superior a 3,50 m sobre el terra i paral·lela a aquest; 
  • ser similars en un color groc fort contrastat; 
  • estar orientada cap al centre del camp. 

Les dimensions del korf són: 

  • 23,5 – 25,0 cm d’alçada; 
  • 39,0 – 41,0 cm de diàmetre interior a la part superior; 
  • 40,0 – 42,0 cm de diàmetre interior a la part inferior; 
  • 2,0 – 3,0 cm d’amplada de la vora superior del korf 

El mètode de fixació dels korfs al pal ha de complir els següents requeriments: 

  • no es permet cap moviment del korf respecte del pal; 
  • el pal no ha de sobresortir per sobre del korf. 

Per obtenir més informació, consulteu el document “IKF Korf Regulations”. 


2.3       Pilota
 

El korfbal es juga amb una pilota número 5 del tipus aprovat per l’IKF. La seva circumferència ha de ser de 68,0 a 70,5 cm i el pes de la pilota ha d’estar entre els 445 g i 475 g inclosos. 

La pilota s’ha d’inflar fins a la pressió prescrita que s’hi indica, de manera que quan caigui sobre la superfície de joc des d’una alçada d’uns 1,80 m, mesurada des de la part de sota de la pilota, hauria de rebotar fins a una alçada d’entre 1,10 i 1,30 m, mesurada fins a la part superior de la pilota. 

La pilota haurà de tenir un patró imprès d’almenys dos colors. Aquest patró ha de ser tan simètric que la pilota, mentre gira, no perd l’efecte visual de ser rodona. 

Per obtenir més informació, consulteu el document “IKF Korf Regulations”. 

3       EQUIPAMENT 

3.1       Taula dels jutges de taula  

Es col·loca fora de la zona de seguretat a prop de la mateixa línia lateral que les zones de les banquetes i davant de la línia central divisòria del camp de joc (vegeu l’esquema 1). 

Els aparells de control del rellotge de possessió (shot clock), del marcador i del rellotge de temps de joc es col·loquen a la taula dels jutges de taula. 


3.2       Rellotge de temps de joc
 

El rellotge de temps de joc consisteix en un rellotge de temps ben visible i un aparell de senyals sonores en forma de botzina. S’ha de col·locar fora del zona de seguretat o per sobre del terreny de joc en un lloc clarament visible des de la taula dels jutges de taula, la zona de les banquetes i els espectadors. 

La senyal de so ha de ser prou potent com per poder ser escoltada fàcilment inclòs en les condicions més adverses i de soroll extrem. 


3.3       Rellotge de possessió (
shot clock) 

Els rellotges de possessió haurien de col·locar-se fora de la zona de seguretat a una alçada d’almenys 0,90 m, visibles de forma clara i en un punt a prop del centre de les dues línies de fons (vegeu el diagrama 1). 

La senyal de so ha de ser prou potent com per poder ser escoltada fàcilment inclòs en les condicions més adverses i de soroll extrem. 


3.4       Marcador
 

El marcador consisteix en l’aparell en el qual es visualitzarà la puntuació. S’ha de situar fora de la zona de seguretat o per sobre del terreny de joc en un lloc ben visible des de la taula dels jutges, la zona de les banquetes i els espectadors. 

 PERSONES 

4.1        Jugadors 

Els jugadors de cada equip han de: 

  • Vestir-se amb un vestit esportiu numerat que sigui prou diferent de la de l’altre equip; 
  • utilitzar calçat esportiu adequat; 
  • no portar objectes que es puguin considerar perillosos, tret que estiguin tapats o embolcallats de manera que ja no siguin perillosos; 
  • tenir les ungles tallades i llises. 

Alguns exemples d’objectes que es poden considerar perillosos: ulleres sense muntura, polseres, collarets, arracades, rellotges de polsera i anells. 

Com que és un esport mixt, es permeten lleugeres diferències entre la roba per a home i per a dona dins d’un mateix equip, sempre que tinguin un aspecte similar i del mateix color. 


4.2       Jugadors suplents
 

El nombre màxim de jugadors suplents és de sis (6). Han de romandre asseguts a la banqueta durant el partit excepte per escalfar-se abans de la seva substitució. 


4.3       Capità
 

Un jugador de cada equip serà el capità. Ha de ser un jugador que comenci el partit i ho serà durant tot el partit. Només poden renunciar a aquesta funció si ja no participen en el partit per lesió o per haver rebut una targeta vermella. En aquest cas, un dels altres jugadors haurà de ser designat com a nou capità. 

El capità portarà un braçalet o una cinta ben visible al braç, en un color que contrasti amb el color de la samarreta en la part superior del braç (o sobre samarretes sense mànigues, a la part superior d’una espatlla). Els capitans representen els seus equips i seran responsables de la bona conducta dels seus jugadors. 

El capità té el dret de cridar l’atenció de l’àrbitre sobre tot allò que consideri desitjable en interès de la bona marxa del partit. Qualsevol observació s’haurà de fer de manera raonable i de manera correcta, de bona fe i no amb massa freqüència. L’ús inadequat d’aquestes prerrogatives i/o les crítiques a l’àrbitre es consideraran com a mal comportament (vegeu 7.6). 

En absència de l’entrenador de l’equip, el capità assumeix les tasques addicionals de l’entrenador. 

4.4       Entrenador i entrenador assistent 

Cada equip haurà d’anar acompanyat d’un entrenador que haurà de seure a la seva banqueta assignada. 

Se li permet deixar el seu lloc a la banqueta de manera que no molesti als altres així com romandre fora del terreny de joc, per tal de: 

  • donar instruccions als jugadors del seu equip; 
  • sol·licitar i/o fer ús d’un temps mort (vegeu 5.8); 
  • sol·licitar i dur a terme una substitució (vegeu 5.9). 

Cada equip també pot estar acompanyat d’un 2n entrenador o entrenador assistent que ha d’asseure’s a la banqueta assignada al seu equip. 

Se li permet deixar el seu lloc a la banqueta de manera que no molesti a d’altres alhora que romandre fora del terreny de joc per tal de donar instruccions als jugadors del seu equip. 

L’entrenador assistent assumeix les tasques de l’entrenador només quan l’entrenador principal ja no hi és. 

En qualsevol moment del partit, només un dels entrenadors pot sortir de la banqueta. 

Es preceptiu que l’entrenador i l’entrenador assistent es donin a conèixer a l’àrbitre abans de l’inici del partit. 

Entrar al terreny de joc sense el permís de l’àrbitre o fer un ús indegut del dret a deixar el seu lloc a la banqueta es considerarà com a mal comportament (vegeu 7.6). 

Si participen en el partit com a jugador, ja no poden ser considerats ni entrenador ni entrenador assistent, i els drets com a entrenador queden en suspens. 

Si en algun moment no hi ha cap entrenador o entrenador assistent, aquestes tasques addicionals esmentades anteriorment recauran sobre el capità (vegeu 4.3). 


4.5       Altres persones vinculades a l’equip
 

El nombre màxim d’altres persones vinculades a l’equip que poden seure a la banqueta són quatre (4), a més de l’entrenador. Tots han de romandre asseguts a la banqueta durant el partit, excepte l’entrenador assistent i aquell designat com a personal mèdic de l’equip, al qual se li permetrà sortir de la banqueta per examinar/tractar un jugador lesionat, i podrà entrar al terreny de joc, només amb el permís de l’àrbitre. 


4.6       Àrbitre
 

El control del joc és seu i només d’ell. Ha de portar un vestit prou diferent dels equips que juguen. 

Les seves tasques són: 

a)    decidir la idoneïtat de la instal·lació, del terreny de joc, del material i de l’equipament 

Abans del partit, l’àrbitre comprovarà que tots els requeriments (d’acord als punts 1, 2 i 3), satisfan els requisits i aquestes condicions es mantenen durant el partit. No ha de tolerar deixadesa en aquest sentit. 

Els obstacles perillosos a la instal·lació o un terra molt relliscós són motius per cancel·lar el partit. 

L’àrbitre ha de ser conscient de la seva responsabilitat pel que fa a lesions i malalties que poden patir els jugadors com a conseqüència de jugar en terrenys de joc no idonis o amb deficiències. L’àrbitre assumirà d’inici que els jugadors es troben en bona salut. 

b)    indicar l’inici, l’aturada i el reinici del joc 

Per començar, aturar o reiniciar el joc, l’àrbitre farà xiular el seu xiulet. 

L’àrbitre començarà o reiniciarà el joc tan bon punt el jugador que hagi de posar la pilota en joc estigui llest i es compleixen tots els requisits (d’acord als punts 7.3 d), 7.4 d) o 7.5 d)). 

L’àrbitre ha d’aturar el joc sempre que: 

  • s’ha d’actuar degut a canvis en circumstàncies com ara terreny, material o equipament (segons els punts 1, 2 i 3); 
  • s’ha marcat un gol; 
  • cal sancionar una infracció; 
  •  s’arriba al final de cada període; 
  • es produeix un avantatge injust (segons el 4.6 e); 
  • un jugador està sagnant; 
  • quan es produeix un mal comportament o una interferència del públic; 
  • tots dos equips juguen passivament intencionadament per torns (vegeu 6.9); 
  • no és possible continuar el partit a causa de canvis en l’alineació (segons el 5.1). 

c)    fer complir les normes

L’àrbitre sancionarà les infraccions de les regles tret que decideixi deixar seguir jugant (segons el 7.2). 

Pot sancionar qualsevol infracció de les regles en qualsevol moment del partit, fins i tot quan el joc s’hagi aturat. 

d)    utilitzar els senyals oficials per aclarir les seves decisions 

Tal com es descriu a la secció “Els Senyals de l’àrbitre”. 

Després de tocar el xiulet per una infracció, l’àrbitre normalment indicarà primer si és un penal, un free pass o un re-start, i marcant quin es l’equip no infractor en assenyalar la direcció. 

Després d’això, s’hauria de senyalitzar el tipus d’infracció. 

e)   prendre mesures quan una de les parts obté un avantatge injust de circumstàncies alienes al joc 

Després de tocar el xiulet per aturar el joc, l’àrbitre permetrà als jugadors tornar a la seva posició i donarà la pilota a l’equip que hauria d’haver tingut la possessió de pilota. 

Exemples d’avantatges injustos són: 

  • l’àrbitre obstaculitza a un defensor i l’atacant obté una oportunitat d’encistellar; 
  • el defensor cau com a resultat d’una col·lisió accidental entre l’atacant i el defensor sense que cap jugador hagi comès cap falta. En aquests casos, l’àrbitre aturarà el joc i permetrà al defensor recuperar la seva posició; 
  • a un jugador se li impedeix agafar la pilota perquè algú del públic ha entrat dins del terreny de joc. Si, en opinió de l’àrbitre, el jugador en condicions normals hauria agafat la pilota, llavors l’àrbitre donarà la pilota al jugador perjudicat.

f)    prendre mesures envers el mal comportament

(segons el punt 7.6). 

Això inclou jugadors, entrenadors, suplents, altres persones vinculades a l’equip i espectadors. 

g)     prendre mesures contra ingerències del públic 

Quan li sembli necessari, pot fer que s’avisi al públic o pot cancel·lar o finalitzar el partit. 

En cas d’interferència dels espectadors, l’àrbitre demanarà al capità que aturi aquestes inferències. En cas de repetició, l’àrbitre pot ajornar o finalitzar el partit, segons ho requereixin les circumstàncies. 

h)   comprovar si els jugadors porten objectes perillosos 

(segons el punt 4.1). 


4.7       Àrbitre assistent
 

A cada partit hi ha un àrbitre assistent que haurà de portar un vestit amb el mateix color de l’àrbitre principal. 

El seu deure és ajudar a l’àrbitre a controlar el joc. Portarà una banderí. 

L’àrbitre assistent pot cridar l’atenció de l’àrbitre sobre: 

  • mala conducta de jugadors, entrenadors, suplents i qualsevol altra persona vinculada a l’equip; 
  • qualsevol falta que es produeixi fora de la vista de l’àrbitre; 
  • una sol·licitud d’un entrenador sobre les tasques enumerades al 4.4. 

En cas de dubte, l’àrbitre demanarà l’opinió a l’àrbitre assistent sobre les decisions a prendre sobre el terreny de joc. Per consell de l’àrbitre assistent, pot canviar la seva decisió anterior sempre que no s’hagi reprès el joc. 


4.8       Jutge de taula
 

El jutge de taula ajuda a l’àrbitre a controlar el protocol, les normes i els reglaments del partit. 

El jutge de taula instrueix i supervisa als operadors del rellotge de possessió, al del cronometratge i al d’anotació durant tot el partit. 

Després d’una petició de temps mort o de substitució, quan el joc s’hagi aturat, el jutge de taula ha de fer una senyal sonora per avisar l’àrbitre i utilitzar les senyals reglamentaries per indicar si es tracta d’un temps mort o d’una substitució i quin equip l’ha sol·licitat. 

Aquesta senyal sonora no pot ser cap so que es pugui confondre amb el so del xiulet de l’àrbitre. 

En una situació que no estigui prevista en el protocol, les normes i els reglaments, el jutge de taula pot avisar l’àrbitre, qui prendrà la decisió final sobre aquesta situació. 


4.9       Cronometrador
 

El cronometrador és la persona responsable del temps de joc i del funcionament de l’aparell de control del temps de joc, en els termes del punt 5.2. 


4.10     Operador del rellotge de possessió (
shot clock) 

L’operari del rellotge de possessió és el responsable de controlar el límit de temps de 25 segons de joc a la zona d’atac i qui fa funcionar l’aparell que controla el rellotge de possessió, segons el punt 6.16. 


4.11     Operador del marcador
 

La persona designada per a fer les tasques de marcador és el responsable de portar el control de la puntuació del partit i d’operar l’aparell del marcador, segons el punt 5.5. 

5       EL PARTIT 

5.1       Equips 

De cada equip es designen quatre (4) homes i quatre (4) dones com a equip inicial, dels quals dos (2) de cada gènere es col·loquen a cada zona. La resta de jugadors figuren com a suplents. 

Quan un o tots dos equips estan incomplets, el partit només es pot iniciar o continuar si hi ha una alineació possible que garanteixi que cap zona tingui menys de tres jugadors de cada equip i que aquests puguin coincidir per gènere (és a dir, una noia i dos nois oposats a un noi i dos noies no és possible). 

Si en el cas de lesió o expulsió d’un jugador amb targeta vermella, el nombre de jugadors amb un adversari directe és menys del mínim requerit i els suplents no estan disponibles immediatament, l’àrbitre pot permetre i fins i tot ordenar un canvi en l’alineació d’aquest equip, per complir les condicions esmentades anteriorment. 

Si és possible complir les condicions de més d’una manera, l’àrbitre decidirà després de tenir en consideració l’opinió dels dos entrenadors. Ha d’intentar evitar avantatges injustos per a una de les dues parts i mantenir el nombre mínim possible de canvis. 

Si un equip no ha introduït al camp de joc cap jugador, o aquest no hi és per una bona raó (p. ex: per lesió o perquè el bàndol contrari no va presentar un equip complet), llavors sempre tindrà el dret d’incorporar aquest jugador al camp, però aquest comptarà com una substitució més dintre del màxim total de substitucions permeses. Quan els dos equips estan incomplets en pista, llavors el capità de l’equip visitant ha de situar els seus jugadors de manera que el nombre de jugadors sense oponent directe sigui el mínim. 


5.2       Temps de joc
 

Un partit es juga en dues (2) meitats de 25 minuts de temps real de joc i cada part es divideix en dos (2) períodes iguals amb un temps tècnic de descans d’un (1) minut. 

El rellotge de joc es posa en marxa cada cop que: 

  • l’àrbitre xiula per a posar la pilota en joc amb una sacada inicial (vegeu el punt 5.7) a l’inici de cada període del partit i després de cada gol per a l’equip que acaba d’encistellar; 
  • l’àrbitre fa xiular el seu xiulet per reiniciar el joc excepte quan es llança un penal, 
    sense importar la raó per la qual l’àrbitre va xiular per aturar el partit; 
  • es falla un penal i amb el primer toc de pilota per part de qualsevol jugador. 

El rellotge de joc s’atura cada vegada que: 

  • el temps expira al final de cada període; 
  • l’àrbitre fa xiular el seu xiulet per qualsevol motiu durant el partit; 
  • es marca un gol per part d’un dels equips. 

Quan un partit hagi acabat en empat, aquest es resoldrà jugant deu (10) minuts de període extra a gol d’or (vegeu 5.3). S’aplicaran les mateixes condicions que per al temps de joc normal. 


5.3       Gol d’or
 

Quan el partit ha acabat en empat, s’obtindrà un guanyador jugant un període extra a gol d’or de deu (10) minuts en els termes que es descriuen a continuació: 

  • el partit es reinicia després d’un descans d’un minut; 
  • el partit es reinicia amb una sacada inicial de l’equip que tenia la possessió al final del temps normal de joc; 
  • tots dos equips han d’atacar al mateix korf en el qual estaven atacant al final del temps normal de joc; 
  • s’han de mantenir les mateixes alineacions de jugadors i a les mateixes zones que al final del temps normal de joc. 

El partit s’acaba immediatament després que un dels equips hagi marcat el primer gol. L’equip que encistelli es declararà guanyador del partit. 

Es permeten substitucions en qualsevol moment segons el 5.9. 

Quan la botzina sona per indicar la fi del temps normal de joc, si la pilota està en l’aire o no hi ha cap jugador que tingui un control raonable de la pilota, la possessió de la pilota es dona a l’equip que ha estat l’últim en tenir la possessió de la pilota controlada. 

Les infraccions que es produeixen immediatament abans del so de la botzina que indica la fi del partit s’han de tenir en compte i la possessió de la pilota s’haurà d’atribuir a l’equip no infractor. 

Si no hi ha cap equip guanyador al final del període de gol d’or, el partit es decidirà per penals tal com es descriu a continuació: 

  • es farà un sorteig immediatament després de la fi del període de gol d’or; 
  • el guanyador del sorteig tria si vol llençar o no el primer penal i el korf en el que es llançaran els penals; 
  • fins aquest moment encara es permet fer substitucions (segons 5.9); 
  • els entrenadors dels dos equips informaran al jutge de taula sobre la seqüència de jugadors que llançaran els penals (només son elegibles els jugadors que jugaven al final del període d’or); 
  • es duran a terme sèries de penals mitjançant el sistema de “mort sobtada”, on els penals es llançaran segons la seqüència establerta fins que un equip hagi marcat un gol més que l’altre amb el mateix nombre de tirs llançats. 

L’equip que marca més penals es declara guanyador. 

Després que l’entrenador lliuri la seqüència de jugadors al jutge de taula, els jugadors estan obligats a llançar el penal. Si per qualsevol motiu un jugador no llança segons la seqüència establerta, es comptarà com a penal fallat. 

Durant els llançaments de penal, només es permet romandre dins del terreny de joc als jugadors escollits i als àrbitres i jutge de taula. Tots aquests jugadors, excepte qui hagi de llançar el penal, han de romandre darrere de la línia central del camp. 


5.4       Inici del partit
 

L’equip local comença amb una sacada inicial de pilota (veure 5.7) a la primera part (en els dos primers períodes) i tria a quin korf atacarà. Després del descans, els dos equips canvien i atacaran a l’altre korf, mantenint les mateixes alineacions i l’equip visitant serà qui posarà la pilota en joc a la segona part (en els dos darrers períodes). 


5.5       Gols
 

Es marca un gol quan la pilota ha passat des de dalt per dins del korf completament (no serà gol si la pilota va ser llançada per sota i per dins del korf). 

També serà gol si s’està segur que la pilota hauria caigut completament per dins del korf encara que un defensor evités que hi passés tocant-la per sota i evitant que entrés del tot. 

Cada gol suma un punt a la puntuació i es concedeix a l’equip atacant d’aquella zona a on s’ha introduït la pilota dins del korf 

No es considera que hi ha hagut un gol quan: 

  • hi ha hagut una infracció comesa per l’equip atacant abans que la pilota hagi passat completament a través del korf; 
  • la pilota ha entrat pel korf després d’un llançament des de la zona de defensa de l’equip atacant o directament des d’una sacada inicial, d’un free pass o d’un re-start; 
  • la pilota surt de les mans d’un llançador atacant després que soni el xiulet o botzina que indiquen la fi del temps de joc de qualsevol dels períodes.  

L’equip que hagi marcat més gols guanya el partit. 

Quan la puntuació d’ambdós equips és igual un cop acabat el temps regular de joc, s’haurà de jugar un període extra a gol d’or per trobar el guanyador. 


5.6       Canvis de zona i canvis de rol
 

Cada vegada que s’han marcat dos gols, els jugadors canvien de zona i, amb això, els rols dels jugadors també canvien. Els atacants es converteixen en defensors i els defensors es converteixen en atacants. 

No hi ha cap canvi de rol a la mitja part, només un canvi en el korf en el qual s’atacarà. 


5.7       Sacada inicial
 

La sacada inicial la realitza un atacant des d’un punt dins de la seva zona d’atac a no més de 2 m de la zona central del camp amb les mateixes estipulacions que per a un re-start. (vegeu 7.3). 

La sacada inicial es farà: 

  • a l’inici de cada període del partit; 
  • després de cada gol per part de l’equip que acaba de rebre una cistella. 


5.8       Temps mort
 

El temps mort és un descans d’un minut durant un partit, sol·licitat per l’entrenador d’un equip. 

Cada equip té dret a sol·licitar dos temps morts per partit. 

Procediment 

  1. L’entrenador sol·licita un temps mort al jutge de taula (en qualsevol moment); 
  2. A la següent aturada del joc per part de l’àrbitre, el cronometrador fa un senyal sonor per notificar a l’àrbitre que s’ha sol·licitat un temps mort; 
  3. L’àrbitre ho autoritza fent el senyal de temps mort (vegeu “Els senyals de l’àrbitre”); 
  4. Al cap de 50 segons, l’àrbitre xiularà per indicar que els dos equips han de recuperar les seves posicions. El joc s’hauria de reiniciar als 60 segons de l’inici del temps mort; 
  5. Després del temps mort, el partit es reinicia en el lloc i de la manera que es tindria que continuar el joc si no s’hagués produït cap temps mort. 

Si l’àrbitre no és conscient que està sonant la botzina i xiula massa ràpid per reiniciar el partit, llavors el rellotge de temps de joc no es posarà en marxa i el cronometrador continuarà tocant la botzina fins a que l’àrbitre ho senti i aturi el partit. Després del temps mort, el partit es reinicia al lloc corresponent i de la manera com s’hauria d’haver fet des d’un bon inici.  

El tractament d’un lesionat al terreny de joc s’ha de completar abans que es pugui autoritzar un temps mort. 

No es poden concedir 2 temps morts seguits en la mateixa interrupció del joc (s´ha de reiniciar el joc entremig). 

Durant un temps mort, l’entrenador i el seu equip romandran a la seva banqueta o ben a prop d’aquesta. 


5.9       Substitució de jugadors
 

Les substitucions de jugadors només es permeten durant una interrupció del joc. 

Es permet un màxim de vuit (8) substitucions per equip. 

Procediment 

  1. El jugador suplent ha d’estar preparat al lloc de substitucions (vegeu 1.9); 
  2. L’entrenador sol·licita la substitució al jutge de taula; 
  3. A la següent aturada del joc per part de l’àrbitre, el cronometrador fa un senyal sonor per notificar a l’àrbitre que s’ha sol·licitat una substitució; 
  4. L’àrbitre ho autoritza fent el senyal de substitució (vegeu “Els senyals de l’àrbitre”); 
  5. Després de la substitució, el partit es reinicia en el lloc i de la manera que es tindria d’haver continuat si no s’hagués produït cap substitució. 

Si l’àrbitre no és conscient que està sonant la botzina i xiula massa ràpid per reiniciar el partit, llavors el rellotge de temps de joc no es posarà en marxa i el cronometrador continuarà tocant la botzina fins a que l’àrbitre ho senti i aturi el partit. Després de la substitució, el partit es reinicia al lloc corresponent i de la manera com s’hauria d’haver fet des d’un bon inici.  

En ser substituït, un jugador no pot tornar a entrar al camp de joc a l’altra zona durant aquesta mateixa interrupció del joc. El partit s’ha de reiniciar abans de poder tornar a ser elegible per ser utilitzat com a suplent i poder tornar a entrar al terreny de joc. 

Un jugador expulsat per l’àrbitre ha de ser substituït per un jugador suplent. Es considerarà aquest canvi com un dels canvis màxims permesos. Altrament, si el jugador expulsat no és immediatament substituït, llavors l’equip es considerarà que ha utilitzat un d’aquests canvis del màxim de substitucions totals permeses i, a més d’això, l’equip no podrà fer altres substitucions fins que no es faci aquesta substitució. 

Si ja s’han assolit i esgotat el nombre màxim permès de substitucions, llavors un jugador que sigui expulsat o els jugadors lesionats que ja no puguin seguir participant en el partit, podran ser substituïts amb el permís de l’àrbitre. 

Un jugador substituït ha de deixar el terreny de joc abans que pugui entrar el jugador suplent. 

Un jugador que ha estat substituït ha de seure a la banqueta. 

Si no s’informa a l’àrbitre d’una substitució, es considerarà com un mal comportament. 


5.10     Tractament de jugadors lesionats
 

Es permet que un jugador lesionat pugui ser avaluat/tractat durant un període d’un (1) minut a partir del moment en què un auxiliar mèdic arriba a on està aquest jugador. Si al cap d’un minut es considera que el jugador no és troba en condicions aptes de poder seguir jugant immediatament, aquest haurà d’abandonar el terreny de joc i ser substituït, sempre que la lesió sigui tal que permeti moure el jugador amb seguretat. 

Durant el tractament d’una lesió, els jugadors han de romandre a les seves zones i els entrenadors han d’actuar segons lo establert al punt 4.4. 

En el cas que un jugador estigui sagnant, el jugador ha de deixar el terreny de joc immediatament i no podrà tornar fins que s’hagi aturat el sagnat, s’hagi tapat la ferida i s’hagi eliminat tota la sang. 

6        INFRACCIONS DE LES NORMES DE JOC 

Durant el joc està prohibit: 

6.1 Córrer amb la pilota

6.1       Córrer amb la pilota 

Quan un jugador en possessió de la pilota canvia de posició. 

La infracció d’aquesta regla depèn de la posició inicial i de l’acció del jugador, tal com s’explica en les tres situacions següents: 

a)    El jugador rep la pilota mentre està dret en una posició estàtica. 

No se li permet moure un peu i posteriorment aixecar l’altre peu abans que la pilota hagi deixat les seves mans, sobretot durant un intent de voler encistellar. 

Se li permet: 

  • moure un peu a voluntat sempre que l’altre quedi al seu lloc com a peu de pivot; 
  • girar sobre si mateix, movent els dos peus, mantenint la mateixa posició inicial; 
  • canviar el peu de pivot i el peu mòbil sempre que la posició inicial no canviï; 
  • saltar sempre que s’utilitzi per a l’enlairament la cama que era el peu de pivot immediatament abans del salt; 
  • després d’un salt, aterrar amb la pilota encara a les mans, sempre que la posició d’aterratge sigui gairebé la mateixa que la posició inicial des d’on es va saltar. 

No s’ha de penalitzar a un jugador quan durant una passada seva intranscendent no queda clar si ha aixecat lleugerament el peu de pivot abans de fer la passada. Si l’acció genera ocasió de tir o gol sí es xiularà la infracció. 

b)    El jugador rep la pilota mentre corre o salta i s’atura abans de llançar la pilota o fer un tir. 

Després d’agafar la pilota, ha d’intentar immediatament aturar-se en el mínim de distància possible. 

A l’hora de decidir si un jugador ha fet tot lo possible per aturar-se, l’àrbitre ho decidirà tenint en compte les condicions del camp, així com la velocitat i la capacitat tècnica del jugador. 

Després d’aturar-se, s’apliquen les mateixes regles que les esmentades al punt 6.1 a). 

c)    El jugador rep la pilota mentre corre o salta i llança la pilota o fa un tir abans d’haver-se aturat completament. 

No se li permet estar en possessió de la pilota en el moment que posa un peu a terra per tercera vegada després de rebre la pilota. 

Quan agafa la pilota mentre està clarament en contacte amb el terra, aquest contacte ha de ser considerat com la primera passa. 

6.2 Jugar en solitari (solo play)

6.2       Jugar en solitari (solo play) 

Es dona sempre que un jugador juga intencionadament la pilota evitant la cooperació amb un company d’equip i es compleixen les dues condicions següents: 

  • el jugador canvia de posició considerablement; 
  • evita la cooperació intencionadament. 

Alguns exemples de “solo play” són: 

  • un jugador llança la pilota amb la intenció de recollir-la en un altre lloc. Això no és permès inclòs si llança la pilota contra un altre jugador o contra el pal; 
  • un jugador palmeja la pilota mentre corre al costat d’un altre quan l’hauria pogut agafar abans. Això també ha de ser castigat quan es fa per a poder agafar la pilota amb més facilitat en un moment posterior de la carrera.  

Exemples en els què jugar en solitari no s’ha de castigar: 

  • quan un jugador intenta passar la pilota a un altre jugador però aquest altre no aconsegueix atrapar-la, llavors es permet al primer jugador recuperar la pilota; 
  • quan el jugador no canvia de posició; per exemple: un jugador, mentre està quiet, llança el pilota d’una mà a l’altra, o fa botar la pilota amb el terra i la tornar a agafar; 
  • palmejar-se la pilota quan la pilota no es pot agafar directament; 
  • quan dos oponents disputen la pilota saltant per ella o bé intentant aconseguir-la corrent l’un al costat de l’altre fins a poder aturar-se. Si un dels jugadors no té prou avantatge, se li permet tocar la pilota en una direcció favorable per agafar-la després. 

Se li permet fer un tir des d’una posició obtinguda d’aquesta manera. En aquest duel pot succeir que la pilota ha de ser tocada diverses vegades abans que finalment sigui agafada per un dels jugadors. El mateix pot passar quan un jugador intenta mantenir la pilota dins dels límits de la seva zona. 

L’àrbitre ha de tenir en compte les capacitats tècniques dels jugadors. Quant millor sigui el jugador, més ràpidament es pot suposar que s’ha evitat intencionadament la cooperació. 

6.3 Tirar des d'una posició de defensat

6.3       Tirar des d’una posició de defensat 

Es dona sempre que un jugador atacant llança la pilota cap al korf mentre un defensor satisfà totes les condicions següents: 

a) intenta bloquejar la pilota activament;
b) es troba a menys d’un (1) braç de distancia de l’atacant;
c) està més a prop del pal que l’atacant;
d) té la cara girada cap a l’atacant.

La regla es basa en el desig d’animar als jugadors a cooperar junts per aconseguir posicions lliures des de les quals poder fer tirs i evitar que moviments de mans i braços destres es vegin recompensats amb un gol. 

Excepcions en les què encara s’ha de considerar defensat un tir malgrat que una de les quatre (4) condicions no es dona: 

La condició a) no es pot considerar quan: 

  • l’atacant és molt més alt que el defensor i, per això, el defensor no pot bloquejar la pilota; 
  • l’atacant, després d’haver saltat, fa un tir o toca la pilota cap el korf per sobre dels braços actius defensius del defensor; 
  • l’atacant ha rebut la pilota mentre està d’esquenes al korf i el defensor es troba darrere seu més a prop del korf i amb un braç aixecat. 

La condició b) no es pot considerar quan: 

  • l’atacant que es troba en posició defensada, camina o salta cap enrere, sense infringir lo establert al 6.1 (córrer amb la pilota) i llança a cistella. Serà defensat si el defensor intenta seguir el seu moviment i realment intenta bloquejar el tir, fins i tot si l’atacant està mes enllà d’un braç de distancia. 

La condició c) no es pot considerar quan: 

  • l’atacant està tan a prop del pal que fa que el seu defensor en actitud defensiva activa no pugui estar més a prop del pal que ell i el defensor i l’atacant es troben als costats oposats del pal. 

Un tir no es pot considerar defensat si: 

  • el defensor en realitat no intenta bloquejar el tir (el simple aixecament del braç és insuficient); 
  • el cos del defensor està més lluny del pal que el de l’atacant. No és suficient quan la mà o el braç del defensor està més a prop del pal. La referència ha de ser que la major part del tors (part superior del cos) ha d’estar més a prop del pal; 
  • el defensor desconeix que l’atacant té la pilota al seu poder (tir molt ràpid, palmejos); 
  • durant un tir contra un defensor alt o quan el defensor salta i toca la pilota però no es trobava a un braç de distància en el moment que es va fer el tir. 
  • durant un llançament de “sotamà” contra un defensor alt o quan el defensa salta i no segueix el moviment de l’atacant i no intenta bloquejar activament la pilota. 

6.4 Tirar després de tallar al costat d’un altre atacant (“talls")

6.4       Tirar després de tallar al costat d’un altre atacant (talls”) 

Sempre que un jugador atacant tira la pilota cap al korf després que el seu defensor hagi estat forçat o obligat ha deixar la seva posició de defensat o de bona defensa activa degut a què el tall s’ha produït tal com es descriu a continuació. 

Un defensor, que es troba en una posició de defensat o de bona defensa activa menys d’un braç del seu atacant, no el pot seguir perquè l’atacant pren un camí tan a prop d’un altre atacant que el defensor xoca amb aquest segon atacant o és probable que xoqui amb ell i, per tant, es veu obligat a renunciar i a continuar amb la seva posició de defensat o de bona defensa activa. 

Tallar en si mateix no és cap infracció, només tirar a cistella després del tall. 

El “tall” també es castiga quan l’atacant que talla passa primer la pilota a un dels seus companys d’equip per millorar la seva posició i després fa el tir en rebre la passada de tornada. 

Si el defensor no es troba a un braç de l’atacant quan corre a prop d’un company d’equip, llavors no es considera “tall” i s’ha de permetre el tir. 

Després de veure’s obligat a renunciar a la seva posició de defensat o de bona defensa activa perquè es va produir un tall, si el defensor no intenta recuperar immediatament la seva posició inicial, aleshores es permet el tir i no es pot considerar com a “tall”. 

6.5 Passar la pilota de mà en mà a un company d’equip

6.5       Passar la pilota de mà en mà a un company d’equip 

Sempre que un jugador lliura la pilota a un altre jugador del propi equip sense que la pilota s’hagi desplaçat lliurement per l’aire o hagi quedat lliure pel terra. 

Si dos jugadors del mateix equip s’apoderen de la pilota gairebé al mateix temps i un d’aquests jugadors després treu les mans de la pilota, mai no es pot considerar que infringeixi aquesta regla. 

6.6 Interferir en el llançament de pilota d’un rival de l'altre gènere

6.6       Interferir en el llançament de pilota d’un rival de l’altre gènere   

Sempre que un jugador fa alguna acció per interferir en el llançament de la pilota d’un oponent del de l´altre gènere i es compleixen les dues condicions següents: 

  • el jugador que està en possessió de la pilota intenta llançar-la; 
  • la distància entre els dos jugadors és inferior a la longitud combinada dels seus braços. 

6.7 Jugar la pilota amb la cama o el peu

6.7       Jugar la pilota amb la cama o el peu 

Sempre que un jugador juga la pilota amb la cama des del genoll cap avall o amb el peu. 

La infracció només es produeix quan això és fa intencionadament. 

6.8 Tocar o subjectar el pal

6.8       Tocar o subjectar el pal 

Sempre que un jugador toca o subjecta el pal amb qualsevol part del cos i: 

  • influeix en el resultat d’un tir (intencionadament o no); 
  • l’utilitza per saltar més alt, córrer, canviar de direcció o per allunyar-se ràpidament. 

Quan un atacant mou el pal durant un tir: 

  • si el moviment és intencionat, es concedirà un re-start a favor de la defensa; 
  • si el moviment és involuntari sense gol, l’àrbitre hauria de deixar seguir jugant. 

Quan un defensor mou el pal durant un tir: 

  • si la pilota entra pel korf, el gol compta encara que l’àrbitre ja hagi xiulat aquesta infracció; 
  • si el moviment del pal pot haver impedit un gol, s’atorgarà un penal a favor dels atacants; 
  • si el moviment és intencionat però no impedeix cap possible gol, es xiularà un free pass a favor de l’equip atacant; 
  • si el moviment és involuntari i no s’impedeix cap possible gol, es continuarà jugant. 

6.9 Joc passiu (passivitat)

6.9       Joc passiu (passivitat) 

Sempre que un jugador o equip, en qualsevol moment del partit, juga amb l’objectiu principal d’únicament mantenir la possessió de la pilota. Tant se val si es dona portant la pilota des de la defensa fins a l’atac o bé a la zona d’atac, on les accions destinades a crear i aconseguir posicions i oportunitats de gol han de continuar poder sent reconeixibles. 

Alguns exemples de joc passiu són: 

  • esperar massa temps abans de passar la pilota; 
  • passades excessives destinades a retardar l’entrada de la pilota a la zona d’atac; 
  • tornar la pilota des de l’atac a la defensa, tret que això es faci per configurar un moviment atacant; 
  • passades excessives destinades a no crear oportunitats de tir; 
  • ignorar intencionadament oportunitats de tir clares; 
  • tots dos equips juguen passivament per torns o semblen acceptar la puntuació, i no mostren cap ambició de voler modificar el resultat existent. 

L’àrbitre no xiularà immediatament per aturar el partit quan: 

  • en les darreres fases d’un partit igualat o ajustat, l’equip que va guanyant decideix jugar amb més precaució i evitar riscos elevats; 
  • l’estratègia de l’equip defensor canvia intentant obligar als seus oponents a utilitzar les oportunitats de tir que els defensors volen sent menys actius a l’hora de dur accions defensives, acceptant el risc d’un gol, amb l’esperança que el tir fallat proporcioni als defensors més i millors possibilitats de poder controlar la pilota. 

En ambdós casos, però, el joc no pot continuar concentrant-se únicament en mantenir la possessió de la pilota. En el joc de l’equip atacant, les accions han de tenir per objectiu crear i fer ús de les oportunitats de gol i aquestes han de poder continuar sent reconeixibles. 

Els àrbitres, a l’hora de decidir si els jugadors juguen passivament o no, haurien de tenir els següents punts en compte: 

  • la capacitat tècnica dels jugadors; 
  • el grau en què l’equip contrari fa tot el que pot per evitar oportunitats de gol o guanyar la possessió de la pilota. 

6.10 Encistellar des de la zona de defensa de l'equip atacant o directament des d'una sacada inicial, un fora de banda, un re-start o un free pass

6.10   Encistellar des de la zona de defensa de l’equip atacant o directament des d’una sacada inicial, un fora de banda, un re-start o un free pass 

Sempre que un jugador encistella des de la zona de defensa de l’equip atacant o directament des d’una sacada inicial, d’un fora de banda, d’un re-start o d’un free pass. 

Excepte quan el re-start resulta d’una aturada del joc que no ve donada per una infracció de les regles. 

Exemples: 

  • tractament de jugadors lesionats; 
  • un cas d’avantatge injust; 
  • un cas d’un jugador sagnant. 

6.11 Defensar excessivament a un oponent

6.11     Defensar excessivament a un oponent 

Sempre que un jugador dificulta a un adversari i: 

  • colpeja, li treu o li fa caure la pilota de les mans; 
  • limita la seva llibertat de moviments bloquejant-li els braços en comptes de la pilota; 
  • colpeja el braç de llançament o pica la pilota, per exemple: el braç o la mà defensiva activa no s’ha de moure ràpidament cap a la pilota de manera que es produeixi el contacte amb la pilota abans que aquesta hagi deixat les mans de l’adversari. 

Per a que s’infringeixi aquesta regla, l’adversari ha de tenir un control raonable de la pilota subjectant-la amb una o dues mans o deixant reposar la pilota sobre els palmells de les mans o els dits. 

Es permet dificultar-li la passada a un adversari que vol llançar la pilota en una direcció desitjada mitjançant accions que fan que la pilota acabi sent llançada contra la mà o el braç del defensor. 

No es produeix cap infracció quan: 

  •  el braç i la mà defensives i actives segueixen el camí del braç de llançament en un intent de voler interceptar la pilota i aquesta es toca després que ja hagi deixat la mà del llançador; 
  • el contacte amb la pilota es fa mentre encara està a la mà del llançador però el braç o la mà del defensor està en estat de repòs i no activa. 

Els moviments inesperats d’un adversari sovint causen una restricció a la llibertat de moviments  d’un jugador. Aquests casos no seran castigats, ja que s’entén que l’adversari reaccionarà i farà una acció immediata per restablir de nou la seva llibertat de moviments. 

Si només hi ha un contacte lleuger i la passada no es veu afectada de manera desfavorable, l’àrbitre hauria de permetre seguir jugant. 

Cal prendre accions severes quan la bona defensa activa degenera fins a “colpejar”, inclòs quan el llançament no es veu afectat (excepte quan es produeix una oportunitat de gol arrel d’aquesta passada o llançament: l’àrbitre esperarà el resultat i avisarà el jugador infractor més endavant). 

6.12 Empènyer, subjectar o contenir a un oponent

6.12     Empènyer, subjectar o contenir a un oponent 

Sempre que un jugador bloqueja els moviments lliures d’un oponent, deliberadament o no, i no importa si aquest oponent te possessió o no de la pilota, i fins i tot si la pilota es troba a l’altra zona. 

Alguns exemples d’obstrucció il·legal són: 

  • empènyer; 
  • fer-lo caure a terra; 
  • aterrar sobre un oponent estàtic després de saltar; 
  • un jugador es posiciona intencionadament on aterrarà un saltador; 
  • evitar que un oponent es pugui posar dret o pugui saltar; 
  • doblegar-se en la trajectòria d’un adversari que salta; 
  • estendre un braç o una cama a un oponent que s’acosta o passa, obligant-lo a agafar un camí més llarg al voltant del primer jugador; 
  • moure’s deliberadament cap al camí d’un defensor aturant-lo i impedint-li que pugui seguir al seu oponent. 

Aquesta regla no obliga a que un hagi de deixar passar a l’altre, ni a situar-se allà on vulgui l’altre, a menys que es mogui tan sobtadament al camí d’un adversari en moviment que es converteixi en una col·lisió inevitable. 

D’altra banda, l’atacant ha d’intentar evitar una col·lisió amb el defensor. Quan corre contra un defensor per desequilibrar-lo o quan l’empeny fora de la seva posició defensora amb el braç o l’espatlla, l’atacant serà castigat. 

La prohibició de retenir es deriva directament del fet que el Korfbal és un joc d’habilitats i no de força. 

Contenir per mitjà d’estendre els braços o les cames no significa necessàriament impedir que un oponent es pugui moure. La infracció ja es produeix quan l’oponent es veu obligat a agafar un camí més llarg al voltant del jugador infractor per evitar els seus braços o cames. 

Sovint es produeix que dos jugadors es toquen entre ells en un esforç per apoderar-se de la pilota. Aquest contacte només serà castigat si és el resultat d’una imprudència o d’una obstrucció. En aquests casos, l’àrbitre decidirà a qui s’ha de penalitzar. Podrà ser el jugador a qui es passava la pilota o el seu oponent que intentava interceptar-la. 

L’anomenat “salt correcte” (o “jumping at the line”) només s’ha de castigar si s’ha impedit a l’adversari utilitzar el seu cos lliurement. No es comet cap infracció quan el defensor toca la pilota abans que aquesta arribi a l’abast de l’atacant. D’altra banda, es comet una infracció si el defensor, situat al costat o darrere de l’atacant, es repenja sobre aquest, cosa que li dificulta agafar la pilota per després tocar ell la pilota. 

Palmejar o tocar la pilota mentre l’altra salta només es pot castigar si porta a un contacte físic que acaba degenerant en empentes o caigudes a terra.

6.13 Jugar de manera perillosa (joc perillós)

6.13      Jugar de manera perillosa (joc perillós)  

Sempre que un jugador juga de manera que posa en perill a qualsevol altre jugador. 

Alguns exemples de joc perillós són: 

  • un atacant pren una trajectòria que posteriorment obligarà i forçarà al seu defensor, que és a menys d’un braç distància de l’atacant, a xocar en velocitat amb un altre atacant; 
  • en la situació esmentada anteriorment, si el defensor és conscient que hi ha un altre atacant al seu pas, o se n’adona en algun moment de que podria evitar una col·lisió, i tot i així encara provoca la col·lisió a propòsit, el castigat serà al defensor; 
  • un jugador llança intencionadament la pilota contra el cos d’un adversari; 
  • un jugador colpeja la pilota de manera perillosa, per exemple: cap a la cara del rival; 
  • un jugador aterra sobre un rival estàtic dempeus a terra després de saltar; 
  • un jugador es posiciona intencionadament on aterrarà un saltador. 

A l’hora de jutjar quina és la situació, l’àrbitre ha de tenir en compte la tècnica i el nivell tàctic dels jugadors i la velocitat amb què l’atacant passa o es mou cap a l’altre atacant. 

Quan es produeix una lleugera col·lisió involuntària, que no influeix en la continuació del partit, l’àrbitre pot decidir deixar seguir jugant. 

6.14 Jugar fora de la pròpia zona

6.14      Jugar fora de la pròpia zona 

Es dona sempre que un jugador toca la pilota o obstaculitza a un adversari i es dona un dels dos següents requisits: 

  • mentre trepitja una línia de banda, la línia central o el terra fora de la seva zona; 
  • anteriorment va saltar trepitjant una línia de banda, la línia central o el terra de fora de la seva zona. 

6.15 Fora de banda

6.15     Fora de banda 

Sempre que la pilota toca alguna de les següents: 

  • una línia que delimita el terreny de joc; 
  • el terra, una persona o un objecte fora del terreny de joc; 
  • el sostre o un objecte sobre el terreny de joc. 

Es concedeix un re-start contra l’equip que ha tocat la pilota per darrera vegada. 

El terreny de joc no és tridimensional. Per tant, està permès tocar la pilota sigui on sigui per tornar-la al terreny de joc, sempre que la pilota no hagi tocat res de la llista anterior i les condicions per jugar fora de la pròpia zona (vegeu 6.14) no s’infringeixen. 

Quan es produeix un fora de banda, l’àrbitre no pot permetre que el partit continuï: sempre ha de xiular aquesta infracció. 

Quan el joc s’atura perquè la pilota ha tocat el sostre o un objecte situat a sobre del terreny de joc, la sacada de fora de banda es portarà a prop d’una de les línies laterals i en el punt més a prop del lloc on la pilota va tocar el sostre o l’objecte. 

Si la pilota toca un espectador o un objecte dins del camp de joc i influeix en la possessió de la pilota, l’àrbitre atorgarà la pilota a l’equip que hauria tingut la possessió sense aquesta interferència. 

6.16 Superar el límit de temps permès a la zona d'atac

6.16     Superar el límit de temps permès a la zona d’atac 

Sempre que l’equip atacant supera el límit de temps de 25 segons per atacar sense marcar cap gol o sense que la pilota hagi tocat el korf després d’un tir d’un jugador a la zona d’atac. 

Aquest límit de temps s’indica mitjançant un rellotge de possessió segons els procediments descrits més avall. 

La superació del límit de temps s’indica mitjançant la botzina del rellotge de possessió. 

Després de superar el límit de temps, l’àrbitre aturarà el joc i atorgarà un re-start a la defensa, excepte si decideix deixar seguint jugant en el cas que l’equip no infractor ja tingui la possessió de la pilota. 

Procediment 

a)   El rellotge de possessió comença el seu compte enrere des dels 25 segons quan: 

  • un atacant agafa per primer cop la pilota a la seva zona d’atac; 
  • un atacant agafa la pilota després de rebre la pilota de qui treu un fora de banda; posa en joc un re-start o un free pass; 
  • un atacant agafa la pilota després d’un penal fallat; 
  • l’àrbitre xiula perquè es reprengui el joc després que l’hagués aturat per una lesió o caiguda del defensor. 

b)      El rellotge de possessió es reinicia a 25 segons i comença un nou compte enrere quan: 

  • la pilota toca el korf després del tir d’un atacant. 

c) el rellotge de possessió s’atura i es reinicia a 25 segons quan:

  • un defensor obté la possessió de la pilota; 
  • l’àrbitre dona un gol; 
  • ha finalitzat un període del partit; 
  • l’àrbitre xiula per executar un re-start, un free pass o un penal; 
  • l’àrbitre xiula per la lesió d’un defensor. 

       Després que es produeixi una de les situacions anteriors, el rellotge es reinicia a 25 segons (segons el punt a)). 

d)    El rellotge de possessió s’atura quan l’àrbitre xiula: 

  • per un fora de banda; 
  • per aturar el joc a causa d’una lesió o caiguda d’un jugador atacant; 
  • per situacions d’avantatge no raonable; 
  • per qualsevol interrupció del joc per circumstàncies diferents de les esmentades anteriorment. 

Després que es produeixi una de les situacions anteriors, el rellotge de possessió continua el seu compte enrere des del moment en que es trobava quan es va aturar el partit (no es reinicia a 25 segons). 

El rellotge de possessió comença a comptar en el moment que l’àrbitre xiula el reinici del joc, excepte si és un fora de banda. En fer una sacada d’un fora de banda, el rellotge de possessió començarà el seu compte enrere en el moment en què el primer atacant agafa la pilota després que la pilota es posi en joc. 

Quan un atacant juga la pilota directament o indirectament amb un defensor, cap enrere cap a un company seu d’equip a la zona de defensa, el rellotge de possessió no s’atura i no es torna a reiniciar a 25 segons quan un atacant recupera la possessió de la pilota directament després d’aquesta acció de passar-la enrere. 

Si no queda clar si la pilota ha tocat o no el korf, l’àrbitre haurà d’indicar que sí ha vist la pilota tocar el korf mitjançant el senyal reglamentari oficial (vegeu “Els senyals de l’àrbitre”). 

L’àrbitre té la responsabilitat de comprovar si el rellotge s’atura i s’inicia correctament d’acord amb les normes. 

L’àrbitre també concedirà un gol si, quan sona la botzina, la pilota ha deixat les mans d’un tirador de l’equip atacant, es dirigeix cap al korf i aquest tir passa a través del korf. 

7.1 Tipus de sancions

7.1        Tipus de sancions 

Cada vegada que un jugador incompleix una de les regles del joc, l’àrbitre ha de prendre una de les següents accions segons els criteris descrits: 

a)           Seguir jugant (“Play-on”)

S’utilitza amb l’objectiu de mantenir la velocitat del joc, quan l’equip no infractor ja té la pilota després d’una infracció que donaria lloc a un re-start (per ex: la infracció és involuntària i sense contacte incontrolat). 

b)           Xiular un re-start

Després de qualsevol infracció involuntària de les normes i sense contacte incontrolat, quan l’equip infractor té la possessió de la pilota. 

Després d’una infracció comesa per un atacant a la seva zona d’atac. 

c)           Xiular un freepass 

Després de qualsevol infracció de les regles feta per un defensor (un jugador a la seva zona de defensa), intencionadament o amb un contacte incontrolat, independentment de l’equip que posseeixi la pilota. 

Una infracció comesa per un atacant (un jugador a la seva zona d’atac) no pot ser castigada amb un free pass. 

d)          Xiular un penal

Després de qualsevol infracció que es tradueixi en la pèrdua d’una oportunitat d’encistellar o d’infraccions que interfereixen reiteradament l’atac de manera injusta. 

Exemples en els què s’hauria de concedir un penal: 

  • un jugador impedeix que un adversari en posició lliure faci un tir, per exemple: empenyent-lo o fent-lo caure (vegeu 6.12); 
  • defensa excessiva o incorrecta (vegeu 6.11) o colpejar la pilota de les mans d’un atacant impedint-li passar la pilota a un altre atacant que te una oportunitat d’encistellar lliure; 
  • contenir, subjectar o topar contra un atacant evitant així que corri cap a una posició lliure (vegeu 6.12); 
  • un defensor influeix en un tir de forma desfavorable movent el pal (vegeu 6.8); 
  • un jugador dificulta a un rival de l’altre gènere que té una oportunitat d’encistellar lliure (vegeu 6.6); 
  • l’equip defensor comet una infracció per segona vegada durant el mateix free pass (vegeu 7.4 e)), inclosos els 4 segons de temps de preparació i de posada en joc del free pass. 

Quan l’equip no infractor obté immediatament una oportunitat de gol i l’àrbitre xiula després que la pilota hagi deixat les mans del jugador i estigui en camí cap al korf, i donat que es compleixen les condicions del 5.4 (gols), el gol comptarà i no s’atorgarà cap penal. 

També s’assenyalarà penal en el cas d’infraccions que comportin la pèrdua d’una oportunitat de gol comesa per un jugador o jugadors a l’altra zona. 

Ser un esport de contacte controlat significa que durant el joc es permet que hi hagi contacte entre jugadors d’ambdós equips, però l’àrbitre ha de reaccionar quan es produeixi un contacte controlat o incontrolat entre els jugadors si fa que un jugador obtingui un avantatge injust. En aquest cas, ha de castigar al jugador que força el contacte d’acord amb la regla de joc infringida. 

Quan el partit s’atura per qualsevol motiu, només pot tornar a començar després d’un xiulet de l’àrbitre. 

7.2 Seguir jugant (“Play-on”)

7.2        Seguir jugant (Play-on) 

Després d’una infracció que hauria de ser castigada amb un re-start, si la part no infractora ja te la possessió de la pilota, l’àrbitre no aturarà el joc i permetrà que el joc continuï tot mostrant el gest reglamentari que així ho indica (vegeu “Els senyals de l’àrbitre”). 

Quan es produeix un fora de banda (vegeu 6.15), l’àrbitre no haurà de deixar seguint jugant, inclòs si la part no infractora ja té la pilota. 

7.3 Re-start

7.3       Re-start 

a)           Lloc del re-start

El re-start es farà des del lloc on es va cometre la infracció. 

Si s’incompleix el § 6.14 (jugar fora de la pròpia zona), el re-start es farà fora del terreny de joc o a l’altra zona al punt proper on el jugador infractor va tocar el terra o va obstruir al jugador contrari. 

Si es vulnera el § 6.15 (fora de banda), el re-start es farà des de fora del camp, a prop de la línia de banda o de fons on la pilota o el jugador infractor van creuar la línia. 

Si s’infringeix el § 6.16 (per superar el límit de temps permès a la zona d’atac), es reprèn el joc al lloc on l’atacant tenia la possessió de pilota en el moment que va sonar la botzina o en l’últim lloc on ell va tocar la pilota just abans que sonés la botzina. 

b)          Condicions per posar en joc un re-start

No es permet obstaculitzar de forma activa o passiva al jugador que ha de posar la pilota en joc. 

La defensa passiva és produeix quan l’oponent impedeix que la pilota es posi ràpidament en joc situant-se a menys d’un braç de distància davant de la persona que posarà la pilota en joc, inclòs quan no obstaculitza el llançament ni fa cap moviment amb els seus braços o cos. Si hi ha algun moviment dels braços o del cos intentant retardar o evitar el llançament, llavors la defensa ja no és passiva sinó activa. 

c)           Quan es posa la pilota en joc

La pilota es posa en joc després que hagi recorregut almenys 2,50 m del lloc del reinici, mesurat al llarg del terra. 

d)           Com executar un re-start

En el moment en què el jugador que ha de posar la pilota en joc té o pot agafar la pilota a les seves mans, l’àrbitre xiularà. 

El jugador amb la pilota a les mans té, a partir d’aquest moment, quatre (4) segons per posar la pilota en joc. 

e)           Infraccions durant la posada en joc d’un re-start

Després que l’àrbitre hagi xiulat per a què es reprengui el partit, pot concedir: 

Un nou re-start a favor de l’altre equip quan: 

  • el jugador amb pilota no ha posat la pilota en joc dintre d’aquests quatre (4) segons; 
  • qui ha de posar la pilota en joc trepitja les línia de mig camp o les de banda o fons (vegeu 6.15) i “jugar fora de la pròpia zona” (vegeu 6.14) abans que la pilota hagi deixat les seves les mans; 
  • un jugador del mateix equip de qui l’ha de posar en joc toca la pilota abans que s’hagi posat en joc. 

Un nou re-start a favor del mateix equip quan: 

  • un jugador atacant de l’equip contrari toca la pilota abans que la posin en joc o intenta defensar activament o passivament a qui ha de posar la pilota en joc. 

Una free pass per al mateix equip quan: 

  • un jugador defensor de l’equip contrari toca la pilota abans que s’hagi posat en joc o intenta defensar activament o passivament a qui ha de treure el re-start. 

7.4 Free pass

7.4        Free pass 

a)           Lloc del freepass 

El free pass es posarà en joc dins l’àrea de free pass (vegeu el diagrama 3) a càrrec d’un jugador atacant que estarà dempeus amb un peu just darrere del punt de penal. 

b)           Condicions per a poder posar en joc un freepass 

Abans que l’àrbitre pugui xiular per a què es faci la primera passada lliure (període de preparació) 

  1. El jugador que posarà la pilota en joc s’ha de situar amb un peu just al darrere del punt de penal i l’altre peu en qualsevol lloc de la zona ombrejada més clara darrere de la línia, que es mostra al diagrama 3 (àrea de free pass). 
  2. Els altres tres (3) jugadors atacants, han de situar-se fora de l’àrea de free pass i han d’estar tots a una distància d’almenys 2,50 m els uns dels altres. 
  3. Els jugadors defensors s’han de situar fora de l’àrea de free pass. 
  4. Cap jugador està autoritzat a situar-se amb un peu a cada banda del pal. Han de triar situar-se a un costat o a l’altre. 
  5. Als voltants immediats de l’àrea de free pass, no es permet als jugadors col·locar un peu entre les cames i els peus d’un adversari.

Després que l’àrbitre xiuli perquè es posi en joc el free pass 

  • 6. Qui posa la pilota en joc en el free pass ha de llançar la pilota en un termini no superior a quatre (4) segons i abans que la pilota hagi deixat les seves mans, no ha de trepitjar el punt de penal ni cap zona del camp ombrejada més fosca tal i com que es mostra al diagrama 3 (àrea de free pass) amb cap dels seus peus o de qualsevol altre part del seu cos.
  • 7. Les condicions 2, 4 i 5 (anteriors) s’han de seguir complint fins que la pilota es posi en joc. 
  • 8. La condició 3 (anterior) s’ha de complir fins que l’atacant que ha de posar la pilota en joc fa un clar i visible moviment de la pilota, d’un braç o d’una cama. No importa si aquest moviment realment condueix a una passada o s’entén com a una finta.

c)           Quan es posa la pilota en joc

La pilota es considera com a posada en joc després que l’àrbitre hagi xiulat per a que s’executi aquest free pass i l’atacant amb pilota la passa i es produeix una de les tres circumstàncies següents: 

  • un jugador de l’equip defensor toca la pilota; 
  • un altre jugador de l’equip atacant toca la pilota mentre es troba dret amb els dos peus en contacte amb el terra i fora de l’àrea de free pass i la pilota ha viatjat clarament a través de l’aire durant una distància d’almenys 1 m (mesurada al llarg del terra); 
  • la pilota ha viatjat completament fora de l’àrea de free pass. 

d)          Com s’executa unfreepass 

En el moment en que l’atacant que posarà la pilota en joc te o pot agafar la pilota amb les seves mans, l’àrbitre mostrarà el senyal de 4 segons (veure “Els senyals de l’àrbitre”). 

A partir d ‘aquest moment, hi haurà un període de preparació màxim de quatre (4) segons per a què els jugadors puguin complir les condicions 1 a 5 descrites anteriorment, abans que xiuli de nou per autoritzar la passada i posada en joc de la pilota. 

L’àrbitre no ha d’esperar els quatre (4) segons complets. Si abans que passin aquest 4 segons ja es compleixen totes les condicions, immediatament farà sonar el xiulet. 

e)           Infraccions durant la posada en joc d’unfreepass 

Des del xiulet per senyalitzar la infracció penalitzada amb free pass fins que la pilota la posa en joc aquell atacant designat per fer-ho, l’àrbitre sancionarà qualsevol infracció de les normes del joc fins i tot quan el temps està aturat. 

Si és així, hauria de xiular dos cops ràpidament, la primera vegada que reiniciarà el joc i la segona vegada per deixar de jugar i castigar l’infractor. 

L’àrbitre ha de prestar especial atenció a l’hora d’aturar qualsevol contacte il·legal mentre els jugadors prenen posicions durant un free pass, sobretot al costat del pal i al voltant de l’àrea de free pass. 

Qualsevol violació de les condicions descrites al 7.4.b) ha de ser sancionada per l’àrbitre de la manera següent: 

  • Si la comet un atacant, restart a favor de l’equip defensor; 
  • Si la comet un defensor, serà un nou free pass a favor de l’equip atacant. Excepte si la pilota està fora de les mans d’un atacant i es dirigeix cap al korf en el moment que sona el xiulet senyalitzant la infracció, i en tant que regeixen les condicions del 5.5 (gols), el gol comptarà com a vàlid si la pilota passa pel korf. 

Si l’equip defensor comet una infracció per segona vegada en el mateix free pass, es concedirà un penal a favor de l’equip atacant . 

Infraccions que es poden produir durant el període de preparació 

  • Si algun jugador no compleix una o més de les condicions 1 a 5 esmentades anteriorment abans d’acabar el període de preparació de quatre (4) segons; 
  • Si jugadors dels dos equips es troben dins de l’àrea de free pass al final dels quatre (4) segons del període de preparació, l’àrbitre castigarà el jugador que estigui més a prop del punt de penal. 
  • Si l’àrbitre considera que jugadors d’ambdós equips es troben a la mateixa distància incorrecta al camp al final del període de preparació de quatre (4) segons, serà l’equip atacant el penalitzat. 
  • Si un defensor es troba a menys de 2,50 m de distància del punt de penal i alhora hi han dos atacants a menys de 2,50 m l’un de l’altre sense intenció de voler aprofitar aquesta situació al final del període de preparació de quatre (4) segons, l’àrbitre sancionarà la infracció del defensor. 

Infraccions que es poden produir després que l’àrbitre ha xiulat per posar en joc el free passs 

  • Si algun jugador no compleix una o més de les condicions 6 a 8 esmentades anteriorment. 

L’àrbitre haurà de mantenir un estricte control de les condicions relatives al temps i les distàncies establertes. 

Al mateix temps que aixeca el braç, l’àrbitre pot indicar als jugadors o dir-los que necessiten corregir les distàncies entre ells. 

7.5 Penal

7.5       Penal 

a)           Lloc de penal

El penal es llança dins de l’àrea de penal (vegeu el diagrama 2) per un jugador de la zona d’atac situant-se just al darrere del punt de penal. 

b)          Condicions per llançar el penal

El penal el llançarà l’atacant que ha perdut l’oportunitat d’encistellar lliure, el qual és  

  • l’atacant que tenia o hauria tingut l’oportunitat d’encistellar sol en el moment de la infracció; 

o bé 

  • l’atacant que hauria tingut l’oportunitat d’encistellar sol en el moment de la falta reiterada; 

Si, en opinió de l’àrbitre, cap jugador tenia una oportunitat d’encistellar sol en el moment de la reiteració de falta, el jugador a qui li han fet la falta serà qui llançarà el penal. 

En la situació específica prevista al § 7.4 e) d’una segona infracció durant la presa d’un free pass que comporta assenyalar un penal, llançarà el penal l’atacant que estava preparat per posar en joc el free pass. 

Si el jugador que ha de llançar el penal es substituït, aquest penal el podrà llançar altra atacant d’aquella zona. 

Abans que l’àrbitre pugui xiular per a l’execució del penal 

  1. Qui llenca el penal ha de situar-se amb un peu just al darrere del punt de penal i l’altre peu en qualsevol lloc de la zona ombrejada més clara darrere del punt de penal, tal i com es mostra al diagrama 2 (àrea de penal). 
  2. Tots els altres jugadors han de situar-se fora de l’àrea de penal. 
  3. Respecte de l’equip contrari, tots els jugadors i totes les persones de la banqueta d’aquest equip s’han d’abstenir de fer qualsevol acció o comentari que pugui molestar a la persona que tira el penal. 

Després que l’àrbitre ha xiulat per a què es llanci el penal 

  • 6. Un cop l’àrbitre ha xiulat per a què es llanci el penal, la pilota que surt de les mans del jugador ha d’anar dirigida cap al korf. 
  • 7. Aquest llançador no ha de trepitjar el punt de penal ni cap lloc de la zona ombrejada més fosca que es mostra al diagrama 2 (àrea de penal), amb el peu o qualsevol part del cos, abans que la pilota hagi abandonat la seva mà (o mans). 
  • 8. Les condicions 2 i 3 (de més amunt) s’han de complir fins que es posi en joc la pilota.

c)     Quan es posa la pilota en joc

La pilota es considerada posada en joc tan aviat com surt de les mans del jugador que llança el penal.

d)          Com es llança un penal 

No hi ha límit de temps per preparar i llançar el penal. 

Tan aviat com es compleixin les condicions 1 i 2 (a dalt), l’àrbitre xiularà per a què es faci el tir.

e)           Infraccions durant l’execució del penal 

Qualsevol violació de les condicions 4, 5 i 6 descrites anteriorment ha de ser sancionada per l’àrbitre tal com es descriu a continuació: 

  • Si la comet un atacant, el tir no serà vàlid i es concedeix un re-start a l’equip defensor. 
  • Si la comet un defensor, s’ha de repetir el penal si no l’ha encistellat. Aquesta acció pot ser considerada com un mal comportament, sobretot quan es repeteix. 

El penal s’ha de tornar a repetir si es llança abans que l’àrbitre xiulés indicant que ja es podia llançar el penal. 

Si cal, es pot llançar un penal després de finalitzat el temps de joc.

7.6 Codi disciplinari

7.6       Codi disciplinari 

L’àrbitre pot considerar qualsevol acció antiesportiva d’un jugador, entrenador, jugador suplent o qualsevol altra persona vinculada a un equip, com a mal comportament, per exemple: formes de protesta inadmissibles, qualsevol mena de comentari discriminatori o accions o gestos dirigits contra l’àrbitre o qualsevol altre participant en el partit (vegeu 4.1 a 4.11) i espectadors. 

En cas de mal comportament, l’àrbitre pot: 

  • advertir informalment a la persona que ha de canviar el seu mètode de joc o el seu comportament; 
  • avisar formalment a la persona mostrant-li una targeta groga; 
  • advertir formalment a la mateixa persona per segona vegada mostrant-li una segona targeta groga, seguida d’una targeta vermella; 
  • en cas de mal comportament greu, expulsar a la persona directament mostrant-li una targeta vermella. 

Exemples d’accions que es poden considerar com a mal comportament: 

  • qualsevol acció antiesportiva com protestar de forma inadmissible o fer gestos dirigits en contra de qualsevol altre participant en el partit o espectadors; 
  • proferir insults, sense importar a qui es dirigeixin; 
  • fer observacions a l’àrbitre sobre el seu coneixement de les normes; 
  • sortir del terreny de joc sense informar l’àrbitre; 
  • infringir les regles reiteradament, especialment després d’un avís; 
  • colpejar, empènyer, xutar o fer caure voluntàriament a un oponent; 
  • moure deliberadament el pal durant un tir; 
  • llançar la pilota deliberadament contra el cos d’un adversari; 
  • obstaculitzar la posada en joc d’un re-start; 
  • evitar la preparació del free pass o intentar evitar que es llanci el free pass; 
  • molestar a la persona que tira el penal; 
  • ambdós equips juguen passivament el partit de manera intencionada o semblen acceptar el resultat ja que no mostren ambicions de voler canviar-lo. L’àrbitre avisarà conjuntament als dos capitans que aquesta forma de joc es considera mal comportament i, si es continua produint, pot conduir a una advertència formal i el partit s’aturarà; 
  • retardar la recuperació de posicions després d’un temps mort (s’avisarà al capità); 
  • no informar l’àrbitre d’una substitució (s’advertirà a l’entrenador); 
  • un entrenador o entrenador assistent que entri al terreny de joc sense el permís de l’àrbitre; 
  • un entrenador o entrenador assistent que faci un mal ús del dret a deixar el seu lloc a la banqueta (vegeu 4.4); 
  • un capità que fa un mal ús del dret a cridar l’atenció de l’àrbitre sobre qualsevol cosa que consideri oportú en interès de la bona marxa del partit i/o de la crítica a l’àrbitre (vegeu 4.3); 
  • llançar la pilota fora del camp; 
  • xutar la pilota quan el joc s’ha aturat; 
  • perdre temps en canviar de zona. 

 

Una persona amb targeta vermella ha de ser substituïda per un suplent, ha d’abandonar el terreny de joc (vegeu 1.1) i seure a la zona reservada als espectadors o sortir totalment de la instal·lació, el que ell triï. 

Respecte a l’entrenador, l’àrbitre també té el poder de prohibir-li sortir de la banqueta sense el seu permís durant la resta del partit. 

La jurisdicció de l’àrbitre, pel que fa a les faltes de conducta o de mal comportament per les quals pot mostrar una targeta així com posar per escrit els fets a l’acta del partit, comença des del moment en què l’equip li lliura l’alineació dels seus jugadors (declarant quins jugadors començaran de titulars i quins jugadors seran suplents), fins al moment final del partit en el qual l’acta és signada pels capitans i l’àrbitre. 

Si es produeix una mala conducta abans del partit o durant la mitja part, llavors la targeta groga o vermella es mostrarà just en aquell moment a la persona esmentada i als capitans i entrenadors dels dos equips se’ls informarà abans que comenci la propera part. 

Un entrenador, entrenador assistent o jugador suplent al qual se li ha mostrat una targeta vermella no pot participar posteriorment al partit com a jugador ni seure a la banqueta de l’equip.