L’equip entrenat per Antonio Vargas es va classificar diumenge, un cop més, per la final de la lliga catalana en derrotar al Badalona. No caldrà doncs jugar el tercer enfrontament.

El partit va ser semblant al de la setmana passada, però aquest cop Badalona va aguantar durant més estona el marcador relativament igualat. Concretament, en tota la primera part el parcial va ser de 6 a 9 favorable als visitants, però en els últims setze minuts no va anotar cap dels dos equips.

A la segona part, el Badalona va colpejar primer i es va col·locar a només dos punts del Vacarisses, però un parcial de 0 a 5 va trencar definitivament el partit. Els vallesans, tot i la falta d’encert en el llançament, van finalitzar amb 17 cistelles, mentre que els locals només en van fer tres en tot el segon temps. Cal destacar els 6 punts que va fer Jordi Díaz per part del Vacarisses.

Diumenge va començar el play-off pel títol de Lliga, i el Vacarisses s’enfrontava al quart classificat, el CK Badalona. Els de Badalona han aconseguit acabat molt bé la fase regular en els últims partits, i durant 10 minuts van ser capaços d’aguantar l’empenta dels locals. A partir d’aquí i fins al descans, un parcial de 6 a 1 va enfonsar les esperances visitants.

Al segon temps les cistelles van estar més repartides, i no hi va haver cap parcial especialment sagnant. Tot i així el Vacarisses no va fer més que augmentar el seu avantatge fins a un contundent 20 a 9 final. Amb el domini de la eliminatòria, els jugadors i jugadores d’Antonio Vargas afronten el proper partit com la seva oportunitat per ficar-se a la final de la Lliga.

Aquest cap de setmana el KC Sant Cugat ha disputat el darrer partit de la temporada. Ha sigut a casa i davant el Sant Llorenç de Terrassa, que es jugava una plaça als play-offs.

Tot i que els nois de Rosendo Garcia han lluitat els seixanta minuts, no ha semblat en cap moment que els santcugatencs tinguessin el tempo del partit i que poguessin posar-se a manar com ho havien fet els dos partits anteriors. 

Després de gairebé quinze minuts amb el marcador a zero, dues cistelles dels visitants han posat el partit fora de l'abast del Sant Cugat, que només ha aconseguit apropar-se d'un punt a la represa (5-6).

El SLCA, que es jugava molt més que els locals, ha mantingut un nivell molt alt durant tot el matx i han sigut els justos campions del partit, tot i que no han aconseguit el seu objectiu ja que no depenien de ells mateixos.  Al final, el marcador ha reflectit un 10-14 que no deixa content a cap dels dos equips.

Aquest darrer partit de la temporada, també ha sigut l'últim per alguns jugadors del KCSC que, per diferents motius, no portaran la samarreta santcugatenca l'any vinent. Duncan MacLachlan torna a Escòcia i la propera temporada jugarà de nou al Edinburgh University Korfball Club. Mari Carmen Lara marxa als Estats Units, i Cristina Ruiz i Joan Garcia també es desvincularan del club durant els propers dies. La secretaria tècnica ja està treballant per preparar la plantilla de la temporada 2009/10.

Bona i treballada victòria (11-13) la que s’ha endut aquest cap de setmana el KC Sant Cugat de la pista del CK Castellbisbal, un rival directe a la taula.

El partit va tornar a començar amb avantatge al marcador per als santcugatencs gràcies a una cistella de Berta Alomà, però els locals es van encarregar de neutralitzar ràpidament el punt amb dues cistelles que van agafar als nois de Rosendo Garcia una mica descol·locats encara.

La màquina, però, va començar a rutllar. L’equip verd va fer amb escreix el millor partit de la temporada, i quan encara quedava més d’un quart d’hora per acabar l’enfrontament, semblava que res no impediria que la victòria fos per als visitants.

Aquesta victòria deixa al Sant Cugat sisens a la taula a falta d’un partit per acabar la fase regular. Aquesta posició a la zona tranquil·la permet afrontar el darrer matx contra SLCA sense la pressió que han hagut de suportar durant tota la temporada. Els egarencs, però, es juguen l’accés als play-offs, i necessiten una victòria i amb un marcador ben ample fer aconseguir-ho.

Anotadors del KCSC: Albert Parrón (3), Berta Alomà (3), Nico Luiten (3), Jonathan Malo (2), Cristina Ruiz (1) i Nuria Ventura (1).

Partit força ensopit el que van disputar ahir el CK Cerdanyola i el KC Sant Cugat a Can Xarau, tot i que les pretensions d’ambdós equips no s’ho mereixien: lluitar per no baixar.

El KC Sant Cugat va començar avançant-se al marcador al minut 1, un fet pràcticament inèdit aquesta temporada, gràcies a Berta Alomà. Aquesta cistella va donar molta confiança a l’equip de Rosendo Garcia, que tot i així no va poder mantenir el marcador a favor durant tot el partit.

La tornada de Nico Luiten a l’equip va servir per donar més opcions de lluita i una major fluïdesa a les accions d’atac dels santcugatencs. Una esplèndida recta final, amb remuntada inclosa, va col·locar al KCSC per davant al marcador quan faltaven menys de deu minuts, aconseguint, a més a més, la major diferència en tot el partit gràcies a una altra cistella de Berta (5-7).

Amb aquesta victòria el KCSC es col·loca sisè a la taula, tres punts per sobre de les places de descens, i amb un punt més que el CK Castellbisbal, equip amb el que es veurà a la pista la propera setmana.

Anotadors del KCSC: Berta Alomà (2), Albert Parrón (2), Jonathan Malo (1), Nico Luiten(1) i Magic O’Brayan (1).

Espectacular és l’adjectiu que millor defineix el partit d’aquest cap de setmana que han disputat el KC Barcelona i el CK Badalona B, amb ni més ni menys que 32 cistelles.

Els visitants van començar molt forts, en línia amb el joc que acostumen a fer, i es van avançar al marcador amb un ràpid 0-3 amb accions a pilota aturada. El KCB no es va arronsar i després d’un temps mort demanat des de la banqueta local, van donar la volta al partit amb el joc que ens tenen acostumats a fer des del començament de la temporada. En aquesta primera part es va estrenar Judith Martí com a anotadora.

A la mitja part els barcelonins ja manaven al marcador (7-5) i ja no van tornar a anar per darrera en cap moment, tot i que no van ser flors i violes els trenta minuts següents.

El joc dur d’ambdós equips es va veure accentuat en aquesta segona part, sense que l’espectacle que oferien es ressentís. Les cistelles anaven caient de les dues bandes i a falta de pocs minuts, la diferència era d’un punt només per als verds. La cistella de Jordi Giménez als segons finals, posant l’avantatge de dos final, es va celebrar al pavelló com si aquests dos punts valguessin més que d’altres. De fet, amb aquesta victòria el KCB es posa líder de la classificació.

Com a notes negatives cal destacar la lesió de Nuria Ventura, amb un trencament en un dit del peu, que li podria fer perdre’s una bona part de la recta final de la lliga. També les targetes grogues que van veure Magic O’Brayan i Jordi Giménez per protestes a l’àrbitre, fruit de la intensitat del joc.

La propera setmana el KCB rep al quart classificat de la lliga, el Korfbal Valldemia de Mataró. Un altre partit que es preveu que sigui molt complicat en tots els aspectes.

El Vacarisses no es va deixar sorprendre aquesta setmana al pavelló de La Floresta de Sant Cugat. Després de l’ensurt de la passada setmana, els jugadors dirigits per Antonio Vargas van sortir decidits a guanyar el partit recuperant sensacions de bon joc. En deu minuts, el resultat era ja de 0 a 5. Una cistella local va escurçar el marcador, però va ser un miratge, ja que l’equip de Vacarisses va continuar anotant amb molta facilitat, mercès a un joc molt ràpid i agraït de veure.

El segon temps va començar amb un 4 a 14 que s’intuïa insalvable per l’equip de Rosendo García. A més, l’avantatge visitant no va fer més que créixer, fins a una màxima diferència de 16 punts, amb el 6 a 22. Aquest instant va suposar un punt d’inflexió al matx: el Vacarisses es va deixar anar i els locals ho van aprofitar per a fer un parcial de 6 a 2 en l’últim quart d’hora. Així es va arribar al 12-14 final.

Pel Vacarisses, Luis Rosa i Oscar Hernández (amb 5 cistelles cadascú) i Raquel Varela (amb 4) van ser els màxims anotadors del partit.

Partit sense gaire història el que ha enfrontat el KCSC amb el vigent campió de lliga i màxim candidat a aixecar de nou el títol, el CK Vacarisses. 

Óscar Hernández ho va deixar ben clar des del primer minut: allà manaven ells. Cristina Ruiz va ser qui va obrir el marcador per als santcugatencs al minut deu, però els visitants ja en portaven cinc. La primera part va finalitzar amb un clar 4 a 14, gràcies a les cistelles aconseguides també  per Jordi Giménez (2) i Jonathan Malo.

A la segona part va millorar tant el joc ofert pel KC Sant Cugat com l’encert de cara a cistella. Rosendo Garcia va veure com els seus nois netejaven la imatge a la represa i polien una mica el marcador final deixant-lo 12 a 24. Tenint en compte que el partit d’anada va finalitzar 20 a 4, la millora és evident.

La propera setmana toca jugar amb un altre rival de la zona alta de la classificació: el CEVG – Stirling. Una nova pedra de toc per a l’equip que haurà de confirmar el bon moment que estan passant els jugadors blaus.

Anotadors del KCSC: Albert Parron (3), Jordi Giménez (2), Nuria Ventura (2), Cristina Ruiz (1), Javier Navarro (1), Marta Ortiz (1), Magic O’Brayan Parra (1) i Jonathan Malo (1).

Molt complicat ho va tenir el Vacarisses per guanyar al Pavelló de Sant Llorenç. Al korfbal, cada partit és un món, i va quedar demostrat quan les diferències en joc i resultats de tots dos equips van quedar neutralitzades. Un Vacarisses que va fer un dels pitjors partits de la temporada, va permetre que l’equip egarenc del SLCA el posés contra les cordes. La primera part, tot i dominar-la en resultat els de Vacarisses, va acabar amb un gens definitiu 5 a 7.

La segona meitat va ser molt pobre en cistelles (la primera va arribar al minut 19) i en joc, per part de tots dos conjunts. L’equip dirigit per Antonio Vargas va provar de mantenir el seu avantatge, però els locals van eixugar la diferència fins en dues ocasions, forçant un ajustat empat a 9 a 2 minuts pel final. Una cistella a l’últim minut de Soraya Ortiz va permetre al Vacarisses continuar essent l’únic equip en sumar tots els punts jugats fins al moment.

Els afortunats espectadors que van omplir les grades del Pavelló de Pardinyes, tardaran molt en oblidar l’espectacle ofert pel Vacarisses en la final de la Copa Catalana. El partit arribava condicionat pel rellotge de possessió, que ja va suposar un problema a les semifinals per a tots dos equips. Per sort, el nerviosisme per tenir els atacs limitats a 25 segons no va afectar ni al Vacarisses ni a l’Assessoria Vallparadís.

L’inici de l’enfrontament va ser trepidant: el Vacarisses va desplegar un joc ràpid, precís i, sobretot, espectacular que va agafar per sorpresa al seu rival. El premi al joc preciosista del conjunt dirigit per Antonio Vargas, va arribar en forma d’una pluja de cistelles. Quan els jugadors del Vallparadís van mirar el marcador, es van trobar amb un contundent 7 a 2 en contra en el minut 10. Els minuts passaven i el joc i l’efectivitat del Vacarisses continuaven castigant la cistella egarenca. Així, es va arribar a una diferència màxima de 9 cistelles, que en els minuts finals van quedar reduïdes a 7, amb un espectacular 16-9.

Al començament de la segona part, uns primers cinc minuts sense anotació per part de cap dels dos equips feia preveure una baixada en la intensistat de l’enfrontament. Res més lluny de la realitat. Quan va caure el primer punt del Vallparadís, el gegant que va ser diumenge el Vacarisses es va tornar a despertar. I com ho va fer. Un intercanvi de cistelles, va acabar amb 3 a 2 a favor del Vacarisses. Corria el minut 48 de partit. Amb dotze minuts per jugar-se, els de Terrassa van deixar de creure en la victòria. Remuntar set punts és difícil, i més si el rival es troba en estat de gràcia. A partir d’aquí, els jugadors del Vacarisses van trobar el moment per a disfrutar del partit. Sis punts en dotze minuts van posar un impensable 25 a 12 al marcador.

Molt remarcables van ser les actuacions d’Oscar Hernández (millor jugador de la final) i Jordi Díaz, amb sis cistelles cadascun, i de Montse Cortés, amb cinc punts al seu compte particular.

Les semifinals de Copa van ser l’escenari on es va provar per primer cop el rellotge de possessió en competicions oficials a Catalunya. Tots dos equips van trobar dificultats per adaptar-se a l’invent, que més que incentivar l’anotació i el joc fluït, va donar lloc a un joc lent, travat i ple de nervis i errades. La primera meitat, tot i ser d’adaptació, va tenir més cistelles que la segona. Durant els primers trenta minuts, tots dos equips van anar intercanviant-se cistelles, sense que ningú fos capaç de marxar al marcador.

El segon temps no va tenir la igualtat a pista del primer, i el Vacarisses, en 11 minuts, va ficar un parcial de 1 a 4 que va deixar molt tocats als vilanovins. Aquests es van veure privats del seu encert en el llançament llunyà del primer temps i van quedar-se sense opcions per disputar la classificació per a la final. Els últims 15 minuts de partit van ser molt ensopits, ja que no hi va haver cap punt per part de cap dels dos rivals. Al final, victòria per 9 a 12 per l’equip vallesà.

Partit especial del nostre equip júnior, que va rebre per primer cop un equip gironí a la nostra ciutat. El Palamós va ser un rival molt dur, els 5 primers minuts la UKSA va aconseguir aguantar el marcador i, fins i tot, semblava que podia lluitar pel partit, donant resposta a la cistella inicial del Palamós amb una local.

Malgrat això, a partir d’aquest moment va començar el recital de l’equip gironí, al que en cap moment la UKSA va saber aturar. En el descans ja dominava al marcador per un contundent 1 a 8. Resultat que tampoc reflectia el bon joc de l’equip del Besòs, que cada partit va a més, però no té sort en el seu conjunt.

En la segona part, semblava que la UKSA reaccionava, i va tenir ratxes de molt bon joc, sobretot en la defensa, arribant a maquillar mitjanament el marcador amb un 2 a 8, però el Palamós va apretar l’accelerador, i marcant un ritme molt lluny de la UKSA, va imposar-se reiteradament en cada atac, fins el resultat final de 2 a 16.

Destacar no obstant, les primeres cistelles en lliga d’Aïna Mostaza i Elena Orts.

Els actuals campions de Copa van sortir a buscar el passi per les semifinals des del minut zero. Molt aviat els de Cerdanyola es van adonar que no tenien res a fer, ja que en només 12 minuts el Vacarisses dominava per un increïble 7 a 0. El percentatge d’anotació en els llançaments va estar vora la perfecció en els instants inicials, i tot i descendre lleugerament, es va arribar al descans amb un definitiu 13 a 2.

El KCSC ha fet història al endinsar-se per primera vegada en una de les semifinals de la Copa Catalana.
L'equip de Rosendo García va aconseguir la seva quarta victòria consecutiva, i ho va fer al Pavelló de Sant Llorenç, davant de l'equip del SLCA per un contundent (15-6). Tot i jugar a la pista del rival, l'equip santcugatenc apareixia al marcador com a local, degut al sorteig realitzat al començament de la competició a la FCK.

L'inici del partit no semblava augurar els millors presagis a l'avançar-se l'equip egarenc al marcador per 1-3, amb la seva millor jugadora (Míriam González) fent les dues primeres cistelles del mateix. La insistència per part dels jugadors santcugatencs, amb una sòlida defensa, i molta concentració, va fer que aconseguissin un increïble parcial de (6-0) per arribar al descans amb un bon avantatge: 7-3.

L'equip en aquest cas visitant, surt amb més cor que cap durant la represa, però el KCSC continuà mostrant-se intractable en el partit i, malgrat els intents terrassencs, va continuar ampliant la diferència fins el resultat final.

En conclusió, bon partit del KCSC, que tot i les absències d'alguns jugadors terrassencs rellevants, va treure el partit endavant i veu com els problemes passats a l'inici de temporada degut al dur pla de treball realitzat, es recompensa assolint aquesta fita històrica pel club.

Aquest fet, es durà a terme el pròxim cap de setmana, i com a rival: el CK Assessoria Vallparadís (actual campió de l'Europa Shield), i que es va desfer amb certes complicacions del CK Castellbisbal en la ronda anterior. Aquest partit serà el primer en el que s'introduirà la nova norma del 'shot-clock' (rellotge de possessió) al Korfbal Català.

Jonathan Malo (4), Nico Luiten (3), Albert PArrón (3), Javier Navarro (2), Berta Alomà (2), MariCarmen Lara (1).

El Korfbal Club Sant Cugat va exhibir dues cares en el seu partit a la pista del San Lorenzo terrassenc. Els verds van remuntar set cistelles de diferència, però un punt en l’últim minut dels locals els va impedir sumar el primer punt de la temporada.

Els santcugatencs van signar un inici de partit esperpèntic, i es van posar set cistelles abaix poc abans del descans (9-2). Però quan tot semblava perdut van treure el millor korfbal de la temporada...

La remuntada va ser molt progressiva, primer apretant en defensa per parar la dinàmica del partit que va permetre frenar al rival al poc de començar el segon temps (11-5). I, a partir d’aquí, la inèrcia del joc va ser molt favorable als de Rosendo Garcia, que en menys de 20 minuts van empatar el partit a 13, amb la primera cistella de Berta Alomà, encara vigent pixixi de Segona Divisió.

Però, quan fins i tot semblava que podien vèncer, una última cistella dels locals va enfonsar les esperances dels santcugatencs d’aconseguir la primera victòria en la màxima categoria, i ni tan sols el primer punt. Un final molt cruel.

Anotadors KCSC: Albert Parrón (2), Nico Luiten (2), Joan Garcia (2), Núria Ventura (2), Jonathan Malo (2), Javi Navarro (2), Berta Alomà (1)

El Korfbal Club Sant Cugat va sumar la quarta derrota en idèntic nombre de partits a la Lliga de Primera Divisió. Els santcugatencs van pagar el seu pèssim inici, que els va fer anar al descans set cistelles avall, i la competent segona part que van completar va ser insuficient.

Els verds van trigar a ficar-se dintre del partit, però al quart d’hora Albert Parrón i Núria Ventura havien fet que al marcador es veiés un esperançador quatre a dos. La llàstima és que va ser un miratge i al descans es va arribar amb el matx sentenciat (9-2).

La segona part va ser completament diferent, i els visitants van arribar a posar-se a tres cistelles ja amb poc temps per endavant (11-8), gràcies a un parcial de zero a quatre culminat per Joan Garcia.

Tot i això els locals no es van deixar intimidar i van tancar el partit amb tres cistelles anotades a les acaballes del matx, per deixar el marcador en el definitiu 14-8 que impideix als santcugatencs sumar la primera victòria de la seva història a Primera Divisió.

El Korfbal Club Sant Cugat va aconseguir diumenge passat al Pavelló de La Floresta la seva segona victòria consecutiva a Primera Divisió. Un triomf molt important contra un rival directe en la lluita per evitar el descens.

Els santcugatencs van dominar durant pràcticament tot el partit, des de el 2 a 0 inicial, obrat per Albert Parrón i Mari Carmen Lara. L'avantatge va oscil·lar sempre entre una i tres cistelles (6-3, ben avançada la segona part).

Els visitantes van intentar reaccionar davant aquest domini, i en el tram final van aconseguir aixecar-se i empatar el partit a sis, però els verds no es van deixar intimidar.

Aquest partit era clau per les aspiracions locals de salvar-se. El Castellbisbal, recent arribat a Primera Divisió, també és candidat al descens. L'única pega del partit és el curt average que s'ha aconseguit tant amb el rival de diumenge com amb el Cerdanyola, al que també es va guanyar d'un punt.

Sembla que el filial del Vacarisses no acaba de trobar la fórmula per guanyar els partits. L'equip, capaç del millor i del pitjor, va oferir diumenge les dues cares. Al primer temps, el partit va estar molt igualat, i Cerdanyola mai va poder ampliar l'avantatge a més de dues cistelles. El Vacarisses defensava amb intensitat i atacava amb criteri.

El segon temps va ser una altra història. L'equip del Vacarisses que va sortir a jugar semblava un altre totalmente diferent: errades constants i infantils en defensa i cap indici de fluïdesa en atac. Així, els locals només van haver de fer el seu joc i poc a poc van ampliar l'avantatge. El parcial del segon temps, 8 a 1, parla per sí mateix. Al final, 15 a 6 i un cop molt dur per l'equip de Jordi Díaz.

L'equip del Cerdanyola va començar el partit amb intensitat, i als 5 minuts ja manava per 3 a 1 al marcador. Semblava que el partit seria de molta igualtat, però els de Vacarisses van engegar el cohet i res van poder fer els locals per aturar-los. Amb 5 cistelles en menys de dos minuts van capgirar el marcador. Els locals van intentar tallar la dinàmica anotadora amb cistelles aïllades, però res van poder front l'allau de cistelles del seu rival. Al descans, un 5 a 9 al marcador preveia el que seria el segon temps.

L'inici de la segona meitat va ser molt més calmat que el de la primera, ja que van passar 6 minuts fins que va arribar la primera cistella. A partir de llavors, l'anotació va ser constant, però quasi sempre pel costat del Vacarisses. El parcial va tornar a ser de 5 a 9, arribant al definitiu 10 a 18. Cal destacar les quatre cistelles de Jordi Díaz i Oscar Hernández, que els permeten continuar entre els 10 màxims anotadors de la competició.

El partit de diumenge, corresponent a la segona volta per temes de calendari, es presentava com una oportunitat per mesurar la millora del Vacarisses B front un rival amb el que ja va perdre en l’anada. El primer temps ja va ser una mostra de com aniria el partit, amb un Badalona B encertat en els llançaments llunyans i uns locals que, tot i tenir moltes opcions de cistella, no aconseguien anotar. Al descans, un 1 a 5 que encara donava esperances.

La segona meitat de l’enfrontament, però, va continuar amb la tònica del primer temps. Un Vacarisses que generava joc d’atac però que no anotava, a més de fallar en defensa i permetre els llançaments còmodes dels badalonins. El resultat final va ser de 5 a 11, però podria haver estat més gran si Badalona no hagués fallat 3 penals.

Tot i tornar de l’aturada nadalenca, sembla ser que els campions encara no s’han oblidat de com es guanyen els partits: treballant durant tots els minuts de joc. L’inici del partit va ser favorable al Vacarisses, que es va marxar al marcador amb 3 cistelles. Badalona va provar de contestar, però cada punt que feien era contrarrestat per un altre dels locals. Així, amb un intercanvi constant de cistelles es va arribar al descans amb un 7 a 4.

Al segon temps, els de Badalona van sortir més mentalitzats, i aviat van posar un preocupant 7 a 6 al marcador. La reacció local va ser un parcial de 4 a 1 que posava un tranqulitzador 11 a 7 que semblava sentenciar el matx. Però els visitants no van abaixar els braços y es van posar amb 9 cistelles, avisant als vallesans de que si no anaven amb compte perdrien el partit. El missatge va ser rebut, i dues cistelles més a l’últim minut van posar el definitiu 13 a 9.

El segon temps es va fer etern per tots dos equips, ja que ningú aconseguia travessar la defensa de l'altre. Les defenses de totes dues bandes van acabar molt cansades per l'esforç, i els atacants frustrats per la seva falta d'encert. Així es va arribar al final d'un partit en el que durant 40 minuts no va passar absolutament res.

Nova victòria de l'equip d'Antonio Vargas contra un equip nou a la primera divisió però que va presentar molta batalla. Així, al primer temps semblava que el Vacarisses trencaria el partit aviat, ja que al minut 9 dominava per 1 a 4. La reacció local va arribar i al minut 21 del primer temps van establir un 6 a 8 que els mantenia en la lluita per la victòria. Als nou minuts restants cap dels dos equips va ser capaç d'encistellar.

En tornar a la pista, els jugadors del Castellbisbal, crescuts per la proximitat al marcador van escurçar distàncies i en 5 minuts van col·locar un preocupant 8 a 9 pels de Vacarisses. Aleshores, el campió va despertar i un parcial de 0 a 4 va enfonsar les aspiracions d'un Castellbisbal molt lluitador. Al final del temps reglamentari el marcador va ser de 10 a 15.

Al llarg de la primera meitat, el marcador ha estat molt igualat, però arribant a la mitja part, els errors en l’atac dels mataronins i l’oportunitat que els de Badalona van tenir per materialitzar dos penals van col·locar el marcador dos punts a favor del Badalona B (5-7).

A la segona part, la sòlida defensa del Korfbal Valldemia i la ràpida reacció del seu atac va impedir que els badalonins s’allunyessin en el marcador i quan s’apropava el final del partit, els de Mataró havien remuntat fins a l’empat. El resultat final no es va decidir fins a l’últim minut, en el que la tensió acumulada no va poder amb els mataronins i van marcar el gol de la victòria (8-9).  

El derby comarcal de Korfbal va deparar més sorpreses que des costum. La UKSA va presentar batalla des del primer moment, inaugurant el marcador. Tot i això, el Badalona va saber fer-se un lloc i va remuntar ràpid el marcador a un 2-1. La tònica general del partit va ser un ritme pausat per part dels dos equips, ja que cap dels dos va superar per més de 2 cistelles a l’altre. Per tant el marcador reflectia el joc molt igualats dels dos equips a la pista.

La segona part va ser més animada, amb ocasions pels dos equips. La UKSA va aconseguir un seguit de molt bones ocasions, amb un joc tàctic molt ben construït i un encert en defensa considerable. Tot i els llançaments i més llançaments, la bona fortuna no estava de part dels de Sant Adrià, que es desesperaven davant la falta d’encert. Només a través de cistelles a través de penaltys es feia augmentar l’igualat marcador. Al final del partit, la UKSA va augmentar el ritme, buscant l’empat, de fet va haver emoció fins el darrer minut. Destacar les tres cistelles de Juan Carlos Barahona, les dues d’Antoni Vélez i la de Raquel Andújar, que s’estrena aquesta temporada.

El partit de diumenge es presentava com la oportunitat per l'equip de Jordi Diaz de confirmar la millora en el seu joc vista la setmana passada, però va ser tot el contrari. En pocs minuts, un molt seriós KC Barcelona aprofitava les seves opcions en atac i anava obrint escletxa en el marcador. Els locals no semblaven capaços de reaccionar i tot el que provaven en atac els hi sortia malament. Es va arribar al descans amb un resultat de 1 a 6 favorable als visitants

El segon temps no va ser gaire millor, i la tònica va ser exactament la mateixa. Els barcelonins van continuar atacant i defensant molt bé, i amb l'ajuda de la ineficàcia ofensiva dels de Vacarisses, van emportar-se els punts sense dificultats. El resultat final va ser un dolorós 2 a 10 que reflexa la realitat del Vacarisses B: queda molt per millorar.

Diumenge va ser un bon dia pels jugadors del Vacarisses. Les dificultats en atac de la passada jornada van quedar en l'oblit en un instant, ja que un parcial de 6-0 al minut 14 va trencar el partit. Els visitants només van poder ser espectadors de luxe de l'elevat percentatge d'encert dels jugadors d'Antonio Vargas, que encistellaven un darrera un altre pràcticament tots els llançaments que feien. Així es va arribar al descans amb un ampli 13 a 3.

A la segona meitat, els locals es van deixar anar i es van prendre amb més calma els minuts restants, encara que van continuar anotant regularment. Al final, 20 a 4 al marcador en un partit que va servir per augmentar la moral de l'actual campió de lliga. al destacar l'actuació de Jordi Diaz amb 6 cistelles i de Raquel Varela amb 4.

El Korfbal Club Sant Cugat va rebre a la pista de l’Assessories Vallparadís un sever correctiu en el debut a la Lliga. Els santcugatencs no van tenir opcions en cap moment del partit i la seva defensa, tot i ser bona, va ser superada per un equip rival que duia molts jugadors amb ritme de competició, ja que havien estat a Taiwan amb la sots’23.

Els primers 50 minuts del partit van ser un brutal monòleg dels terrassencs, tret de la cistella de Joan Garcia, que suposava el quatre a un. Els nois de Rosendo Garcia ho buscaven una i altra vegada, però no tenien fluïdesa en atac. I la defensa, tot i ser bona, tot i no deixar que els rivals es desmarquessin, es veia superada per un afortunat encert local.

En els minuts finals, els verds van maquillar el resultat tant com van poder. Jonathan Malo, Magic O’Brayan Parra i Javi Navarro van deixar el partit amb el 17-4 definitiu.

Només començar el segon temps el Castellbisbal va fer l’empat i el 5 a 5 es va mantenir en el marcador durant 15 minuts. L’equip que es posés per davant tindria molt guanyat, un penal transformat per David Rúa va permetre el 6 a 5. L’empat visitant tornava a igualar les forces i ara la resposta local ja seria definitiva. Nina Piris dues vegades avançava els locals i Cristina Trujillo també amb dues cistelles seguides feia el 10 a 6 sentenciava el partit i donava els dos primers punts al CK Cerdanyola.

   

El CK Cerdanyola B continua líder de segona divisió en guanyar diumenge al CK Castellbisbal B. Els cerdanyolencs es van mostrar molt superiors al seu rival i amb un joc molt vistós van aconseguir una nova victòria. Atacs amb encert i jugades ben trenades van permetre als locals passar poques angoixes tot i que el CK Castellbisbal no va llençar la tovallola en cap moment, arribant a posar-se a una cistella a pocs minuts del final. El 13 a 8 final permet els cerdanyolencs mantenir el lidert amb 8 punts tot i que amb un partit més que els seus perseguidors.

El CK Cerdanyola va aprofitar la primera jornada de lliga de Primera Divisió per tal de fer la presentació dels dos equips de l’entitat. A més de la fotografia de grup es va aprofitar aquest acte per retre homenatge al jugador del CK Cerdnayola B Jeen Van Den Berg, jugador holandès que va arribar al CK Cerdanyola l’any passat després d’estar 4 anys jugant a la UK Sant Adrià, i que es torna a viure al seu país. Des del primer dia es va integrar perfectament al club, jugant a primera i segona divisió, i la seva forma de ser ha deixat petjada entre els companys que avui l’han volgut acomiadar regalant-li una pilota signada.

El passat diumenge es van enfrontar la UKSA i el Cerdanyola en el partit avançat de la Jornada 4 de Segona Divisió. S’esperava un partit a priori difícil per als del Besòs, però va resultar molt més dur que això.

El Cerdanyola va fer un parcial massa dur a la primera part, 1 a 8, que no reflectia la realitat del joc de la UKSA sobre la pista, de fet el Cerdanyola va tenir una efectivitat molt considerable en els seus llançaments llunyans, que van batre a una defensa que intentava aturar les envestides d’un Cerdanyola molt superior.

La lesió al minut 20 de Jorge Yévenes, també va augmentar els nervis dels joves de Sant Adrià. La tònica va continuar en defensa, aconseguint un bon control sota cistella, però amb molta permissivitat de llançaments, que van ser mortífers.

A la segona part, esverats i entregats amb la bona entrada de públic local del pavelló, la UKSA va iniciar el que semblava una remuntada amb una seguit de cistelles de Juan Carlos Barahona, però ràpidament va ser silenciada pel Cerdanyola.

L’atac va ser menys fluït en els darrers partits, fruït del nerviosisme que per un marcador massa dur i que no representava el joc que s’estava fent a la pista.

Destacar el comiat de Jeen van der Berg de la lliga catalana, mític jugador de la UKSA (màxim encistellador de la història de l’entitat), malauradament les seves darreres cistelles van ser aquesta vegada en contra.

En un pavelló amb molt bona entrada de públic, els juniors, grup recent format en el IES Vázquez Montalbán, tornaven a disputar un partit de lliga regular després de 5 anys. En aquesta primera jornada es van enfrontar al Nicolau Copèrnic, dos vegades campió de la lliga i subcampió de la darrera edició.

Els joves de Sant Adrià no van decebre i tot i la seva inexperiència van plantar cara i demostrar maneres de cara al següent partit de Lliga. Destacar la cistella de Mouad Matrouzi, que va estrenar el marcador del equip a la lliga.

En un pavelló amb molt bona entrada de públic, s'iniciava la lliga regular de Segona Divisió. En aquesta primera jornada, la UKSA s’enfrontava a un rival de luxe: el campió de la darrera edició de la lliga, l’Assessoria Vallparadís B i sense cap mena de dubtes un dels aspirants al títol d'enguany.

Tot i el resultat final de 7 a 16, en els 15 primers minuts la UKSA va plantar cara i mantenir el marcador a 0, amb onades d’un joc brillant en atac, dinàmic i amb moltes idees. Mouad Matrouzi, jugador del plantell del club, va inaugurar el marcador en el partit de l’equip sènio.

En la segona part, però, el millor estat físic dels visitants, així com la seva veterania van fer caure el joc dels del Besòs el suficient per a marcar la diferència, tot i això, el joc projectat per l’equip en la pista va entusiasmar i demostra una millora considerable respecte a l’any anterior.

Destacar el retorn a les pistes de Glòria Santos i Antoni Vélez (amb una cistella la primera i dos el segon), mítics veterans del Club, les noves incorporacions Mar Ojeda i Victor Gonzalez, així com l’estrena amb el primer equip de Mouad Matrouzi (amb la primera cistella del partit) i Alex Llovera. També van disputar el partit Raquel Andujar, Débora Alonso, Jorge Yévenes (amb una cistella) i Juan Carlos Barahona (amb dues cistelles).

El Pavelló del Garraf va acollir diumenge el primer partit de la final de la Lliga Catalana de Korfbal. Els locals, C.E. Vilanova i la Geltrú, venien de remuntar les semifinals front l’equip egarenc de  l’Assessoria Vallparadís, i semblaven amb moltes ganes de posar-li les coses difícils al C.K. Vacarisses. Durant els deu primers minuts, van aconseguir-ho, i mantenien la igualtat al marcador amb un empat a 2 que duraria poc. La reacció dels vallesans no es va fer esperar i van trencar el partit amb un parcial de 0 a 5 que els vilanovins ja no serien capaços d’aixecar en cap moment. Tot i així, es va arribar al descans amb un resultat de 5 a 8, amb el que semblava que encara quedava molt partit.

Com habitualment passa, el marcador no reflectia la diferència de nivell entre tots dos conjunts, però això va trobar remei en la segona part. Vacarisses va acompanyar el seu bon joc i el seu domini aclaparador en tots els aspectes del joc amb efectivitat de cara a cistella, minvant la moral dels locals segon a segon. Als instants finals, Vilanova va fer un parell de cistelles que van maquillar una mica el resultat, i Vacarisses va afluixar també en atac, arribant al definitiu 10-18 que posa la final 1 a 0 favorable als nois i noies entrenats per Luis Rosa. Cal destacar l’aportació anotadora d’Oscar Hernández, que amb 4 cistelles va demostrar la seva qualitat en un dels partits més importants de l’any.

El Vacarisses B es jugava el passat diumenge alguna cosa més que un bon resultat de cara al play-off de segona divisió, es jugava demostrar que podien jugar a un bon nivell i que no són simples comparses a la categoria de plata. Tot i així, el partit els va venir gran. El seu rival, el Pangea, es va trobar amb el partit segurament més plàcid de l’any, i fàcilment es va emportar un avantatge de 5 punts de cara al partit de tornada.

Es van complir els pronòstics i l’equip vallesà va eliminar el C.K. Badalona a la primera, sense donar-los opció a un tercer matx. El partit va estar igualat només durant els vuit minuts inicials. A partit d’aquest moment, els visitants van imposar la seva qualitat i van trencar totalment el marcador amb un parcial de 2 a 6, amb el qual es va arribar al 4 a 8 al final dels primers trenta minuts.

Al segon temps, Vacarisses va aprofitar els quasi vint minuts que va tardar Badalona en tornar a anotar per fer més gran l’escletxa al marcador. Un partit sense més història, va acabar amb un 6 a 15 que permet al Vacarisses defensar el seu títol de campió de Lliga. Cal destacar l’actuació de Rosendo García, que va fer 6 cistelles.

Diumenge passat es va poder veure que la lliga regular ja s’ha acabat i que ara va de debò. El Vacarisses va sortir com sempre, a fer el seu joc i trencar el partit el més aviat possible, però aquest cop no li va acompanyar la sort. En una primera part dominada clarament pels locals, el Badalona va aprofitar totes les jugades aïllades i les poques errades defensives per marxar al descans amb un parcial de 7 a 6. Els set punts anotats no fan justícia a la quantitat de llançaments i jugades de perill creades pels vallesans.

El Korfbal Club Barcelona ha obtingut una contundent victòria en la seva visita al KECA terrassenc. El partit no ha tingut cap història i els barcelonins han imposat des de bon inici la seva superioritat tècnica, tàctica i física.

Els verds arribaven a Terrassa amb diversos objectius per acomplir: Assegurar la tercera plaça, certificar que Berta Alomà fos la màxima anotadora de la Segona Divisió i intentar que Oliver Domínguez anotés la seva primera cistella. Totes aquestes metes han estat assolides en el partit jugat a Sant Llorenç.

De fet, Alomà ha deixat clar en els primers minuts que seria la pitxixi, ja que al poc de començar ja ha anotat dues cistelles per posar al seu equip 0 a 2. A partir d’aleshores s’ha aplanat molt el camí i els barcelonins no han tingut problemes per sotmetre al rival. Al descans, la feina estava feta amb un contundent 0 a 7.

Avui els verds han estat un rodet implacable. Tot i això, a la segona part el joc ha estat menys elaborat i els de Jonathan Malo buscaven el tir ràpid en cada atac. Això en si no ha estat un problema, ja que els nois de l’equip han dominat de forma dictatorial en la lluita pels rebots al llarg de tot el partit.

Divendres a les 10 de la nit no és una hora en la que es disputin habitualment partits de la lliga catalana de korfbal, i potser per aquest motiu el matx no va ser gaire atractiu. La primera part va ser de domini aclaparador pels locals, que van marxar al descans amb un parcial de 7 a 2, sentenciant pràcticament l’enfrontament.

Al segon temps, els de Vacarisses van relaxar molt el seu joc, i es van dedicar a mantenir les distàncies al marcador. Els trenta minuts van ser intercanvis de cistelles consecutius, amb un saldo de 4 punts per equip. El resultat final va ser un 11-6 que li garanteix als locals ser primers de la fase regular.

Tot i no jugar-se res en el partit de diumenge, el Vacarisses va sortir a la pista amb una gran intensitat i moltes ganes de fer les coses bé. Això es va veure reflectit en la seva efectivitat anotadora i en el dinamisme del seu korfbal. Badalona, no obstant, va plantar cara durant els vint primers minuts de joc, als quals es va arribar amb una ajustat 5 a 4 favorable als locals. Però aquí es va acabar el partit. En els deu minuts previs al descans els jugadors de Luis Rosa van treure l’artilleria i van enfonsar les aspiracions del seu rival amb un parcial de 6 a 1 que va donar pas a la mitja part, amb un resultat de 11 a 5 provisional.

La segona part va començar de manera ensopida, ja que van passar nou minuts fins que es va veure la primera cistella. A partir d’aquí la cosa es va descontrolar una mica, i van començar a caure cistelles per tots dos cantons. A nivell d’anotació, que no de joc, aquest segon temps va estar bastant igualat i es va arribar al final del partit amb un ampli 19 a 12 favorable al Vacarisses, que acaba la lliga regular presentant les seves credencials. Cal destacar l’actuació de Raquel Varela amb 4 cistelles i de Xavi Vidal amb 5.

Tot i que el resultat final no ho reflexa, la superioritat del Vacarisses va ser molt gran en el partit del passat diumenge. Els locals, amb la il·lusió de fer un bon partit front l’actual líder de la classificació, van mostrar molt coratge i empenta en defensa, i en els primers minuts van arribar a igualar el marcador a 1. Tot i així, va ser un miratge, i els visitants van començar a anotar i a allunyar-se en el marcador, fins al 1 a 6 al final dels trenta primers minuts.

El K.C. Barcelona ha sumat una nova victòria davant el líder de la lliga el C.K. Castellbisbal. En una jornada molt complicada per als nois de Jonatan Malo i Cristina Ruiz que, sense haver pogut preparar gaire el partit, han sumat una nova victòria, la quarta consecutiva. El matx ha estat dominat pel joc defensiu de tots dos conjunts, tal i com reflexa el resultat final 6-4.

El partit s’ha posat molt de cara ja quan als primers minuts Magic O’Brayan posava l’1 a 0 al marcador electrònic de la Floresta. La primera part ha continuat favorablement per als locals, finalitzant  amb resultat positiu de 5 a 2. 

A la segona part, Marta Karima ha substituït Júlia Hereza. Als primers minuts, els visitants han posat el 5-3. A partir d’aquí el marcador s’ha congelat durant molts minuts. Es succeïen atacs sense opcions clares de cistella. Berta Aloma ha anotat el 6-3, que quasi sentenciava el partit, gràcies a una free-pass. A falta de dos minuts del final els visitants han posat el 6-4 definitiu.

Així doncs, el KCB suma una nova victòria, sense haver pogut demostrar el seu talent ofensiu. Els barcelonins sumen 2 punts importantíssims per la classificació, i depenen de si mateixos per arribar als play-offs pel títol. 

Tots dos equips es jugaven molt en aquest partit, ja que el que s’emportés la victòria depenia de si mateix per entrar al play-off final, i això es va notar en la tensió i intensitat que van posar al partit. Els primers cops els va donar Cerdanyola i, un cop més, el filial de Vacarisses va haver de remuntar un resultat advers. Així, els locals van marxar amb un 3 a 1 que els hi donava una relativa tranquil·litat. Llavors, l’equip dirigit per Jordi Díaz va treure les ganes de guanyar i va retallar distàncies fins arribar al descans amb un igualat 4 a 4.

En la segona meitat, els visitants van sortir molt més centrats i es van marxar al marcador, amb un parcial de 0 a 2. Tot seguit es van produir un parell d’intercanvis de cistelles entre tots dos equips i els de Cerdanyola van anar retallant la distància, fins arribar a l’empat a 8, resultat amb que va acabar el matx. Aquest desenllaç no era el que esperaven cap dels dos equips, però és molt més favorable al Vacarisses, que depèn de si mateix per entrar en la lluita per la primera plaça de Segona Divisió.

Dur correctiu el rebut per Cerdanyola a mans del Vacarisses, que va obrir el partit amb dues cistelles als deu minuts de joc. Fins aquest moment els jugadors no acabaven de trobar l’efectivitat necessària, però rere la primera cistella dels locals, van ploure sis punts seguits per part dels jugadors de Luis Rosa. Així doncs, es va arribar al descans amb un parcial de 1 a 8 favorable als jugadors visitants.

La segona meitat va ser una continuació de la primera i el Cerdanyola, veient l’àmplia diferència al marcador, va afluixar definitivament el ritme, permetent així que els de Vacarisses fessin més ampli encara el seu avantatge. El segon temps va acabar sense gaire més història, amb el definitiu 5 a 7 al marcador. Cal destacar l’actuació d’Oscar Hernández, amb 5 cistelles, i de Marta Flores, amb 4.

La millora del conjunt adrianenc ja és una realitat. Si en els darrers partits es començava a perfilar un augment de la qualitat del joc en termes generals, en el últim partit s’ha notat en la pròpia pista.

Davant el KCB, i en el Marina-Besòs, la UKSA va dominar el partit i va lluir el seu joc personal i directe. Això va portar a una igualtat al marcador, trencada de tant en tant per la força ofensiva dels del Besòs. La primera part va acabar amb un 8 a 7 favorable per als locals.

A la segona part, el desgast físic pel joc agressiu dels visitants es va fer evident, i l’experiència del KCB va comportar un dur revés a les aspiracions de la UKSA, que en els minuts finals de la segona part van claudicar arribant al resultat final molt just de 11 a 14, que dona una idea de la igualtat a la pista.

Destacar les 5 cistelles de Jorge Yévenes, així com les 2 de Jose Jara, Juan Carlos Barahona i Jordi Andujar. També va debutar la nova incorporació de l’equip sènior Ruben Bodas.

La UKSA va donar de nou una bona imatge davant del públic que es va aplegar dissabte al Marina-Besòs. Els de Sant Adrià rebien als líders de la categoria amb cert optimisme, però la gran qualitat del C.K. Castellbisbal va ser massa per un equip encara en construcció.

Als primers minuts la UKSA va jugar de tu a tu al líder, aconseguint mantenir l’empat al marcador. Malgrat això, un parcial de 0-6 a favor dels visitants va esborrar tota esperança de victòria. Al final de la primera part un 2-8 al marcador no anunciava res de bo per a la segona part.

No obstant això, els nois i noies d’Antoni Vélez van treure forces i voluntat suficient com per plantar cara en una segona part on tant l’efectivitat com el joc va millorar considerablement. El 6-6 de la segona part és una demostració clara, així com el bon regust de boca que va quedar del partit en global. El resultat final va ser de 8 a 14.

Diumenge vinent la UKSA anirà a la pista del C.K. Badalona, amb moltes ganes de continuar la progressió dels darrers partits i treure un bon resultat en el derby històric per excel·lència.

El Vacarisses va complir amb el seu paper de favorit absolut a la victòria en el matx de diumenge disputat a Terrassa. Un inici fulgurant, amb dues cistelles bastant aviat, va condicionar la primera meitat, on rere aquestes van arribar quatre més que van posar un quasi definitiu 0-6 al marcador. A les acaballes dels trenta primers minuts, els locals van retallar distàncies amb dos punts. Tot i només anotar sis vegades, els visitants van mostrar un joc molt ràpid amb moltíssims llançaments i només la sort va impedir que el resultat no fos molt més contundent.

Els primers minuts del segon temps van permetre al SLCA retallar distàncies fins a un 4-7 que va suposar la mínima distància a la que es van acostar en la resta de partit. La reacció dels jugadors de Luis Rosa no es va fer esperar i molt aviat van mostrar tot el seu repertori ofensiu, amb un parcial de 0 a 5 que va enfonsar les esperances locals. Els minuts finals van ser molt tranquils i els egarencs van maquillar una mica el resultat posant el definitiu 8 a 15 al marcador.

El Korfbal Club Barcelona ha sumat la seva segona victòria consecutiva davant la UKSA de Sant Adrià del Besòs. El partit va tenir més emoció de l’esperada, però els barcelonins van aconseguir imposar el seu talent, a la recta final.

El KCB arribava al partit sense haver-lo pogut preparar excessivament degut a diverses circumstancies, com que més de mig equip està preseleccionat amb les seleccions catalanes sots’16 i sots’19. I van ser dues d’aquests preseleccionades les que van acabar signant la victòria, Mireia Figuera, amb 7 cistelles, i Berta Alomà, amb 4, van acabar ensorrant les esperances del motivat quadre local.

La iniciativa va ser dels locals durant tota la primera part, que va estar marcada per les contínues aturades del joc. Circumstància que va acabar per descentrar a algun jugador visitant. Al descans, els barcelonins queien, sorprenentment, per 8 a 7.

El Badalona s’ha divertit a costa d’un Korfbal Club Sant Cugat cosit per les baixes de diversos jugadors i de l’entrenador, Rosendo Garcia, que havia de ser taula a les eleccions generals. Els locals han aconseguit el contundent marcador de 21 a 4.

EL KCSC ha començat guanyant per 0 a 1 gràcies a una cistella d’Albert Parrón. Però aquest inici ha estat un miratge que els locals no han trigat a desfer amb un parcial de 6 a 0 abans del descans.

A la segona part, els visitants han estat millors en atac, però sense gaire sort, cosa que sí ha tingut un Badalona que ha gaudit d’un espectacular encert en el seu llançament, especialment al final, quan més han castigat als visitants i han fet que el marcador fos molt més vistós.

AL KCSC li anirà bé començar a recuperar jugadors, que també entrenen amb la selecció catalana aquests dies, i rearmar-se de confiança per tornar de l’aturada de Setmana Santa amb més confiança.

Després de les emocionants semifinals de la Copa, tocava que es jugués la final, el partit pel qual tots dos equips havien lluitat. Tothom esperava un enfrontament espectacular, amb moltes cistelles, però la primera part del partit va decebre. El Vacarisses ràpidament es va avançar per dues cistelles, i ja no hi va haver resposta fins als minut 17, quan Vilanova va estrenar el marcador i va empatar el partit, en la que seria l’última vegada que ho aconseguís. Seguidament, un parcial de tres cistelles a zero favorables als vallesans, va portar el matx al descans amb un resultat de 2 a 5. Els del Garraf semblaven no voler jugar a res, ja que pràcticament no van efectuar llançaments a cistella ni van crear cap opció d’anotar clara al primer temps. Això es va reflexar en el joc dels nois i noies de Luis Rosa, que van caure en el ritme avorrit del seu rival.

La segona meitat va tenir un altre caliu i, encara que el primer cop el va donar Vilanova, va ser contestat de manera contundent per un Vacarisses disposat a matar la final en pocs minuts. Així doncs, amb 4 cistelles consecutives el partit quedava pràcticament sentenciat a falta de 10 minuts pel final. A partit d’aquí, cada cistella que feia un equip, la contestava l’altre, en un intercanvi de cops en el qual Vacarisses va incrementar l’avantatge final en un punt més, arribant així al final amb l’avantatge de sis punts que reflexava el definitiu 8 a 14 al marcador.

Emocionant reedició de la final de Copa de l’any passat la que van oferir l’Assessoria Vallparadís i el C.K. Vacarisses al Pavelló de Sant Llorenç (Terrassa). Abans de començar hi havia dubtes sobre com podria ser el partit, si molt favorable al joc ascendent del Vacarisses o bé un enfrontament més ajustat, tal com va passar l’últim cop que es van trobar a la lliga. Ràpidament es va veure que no seria tasca fàcil per cap dels dos emportar-se el tiquet a la final. Així doncs, al minut 15 hi havia un 3 a 1 favorable als de Terrassa que va ser contrarrestat ràpidament. Un parell d’intercanvis de cistelles li van donar els últims avantatges al marcador als jugadors de Sergio Mayorgas, que a partir del 6 a 7 van anar sempre a remolc. La primera meitat va acabar amb un avantatges de dues cistelles (6 a 8) favorable al Vacarisses.

Els visitants van saber administrar el seu avantatge al segon temps, contestant cada cistella del Vallparadís amb dues a favor. Van aconseguir un avantage màxim de 4 punts amb el 8 a 12 al minut 45. Llavors en un rampell de joc, els egarencs van apropar-se fins a un perillós 12-13 a 4 minuts del final, fent que Vacarisses recordés el que va a passar al partit de lliga, on als últims minuts van caure derrotats després d’anar guanyant durant tot el partit. Per sort, aquest cop no hi van haver dubtes i l’encert dels de Vacarisses va ser determinant per posar el definitiu 13-15 al marcador, resultat que li concedeix el dret d’enfrontar-se pel títol dissabte vinent contra el C.E. Vilanova i la Geltrú, guanyador de l’altra semifinal.

Els cerdanyolencs van mostrar una important superioritat en el joc, fruit de la combinació de jugadors joves i amb progressió i d'altres més experimentats que van estar molt encertats. Amb major varietat de en el joc ofensiu i una efectiva defensa els visitantses van fer aviat amb el ritme del partit.

Tot i això els locals van oferir molta resistència gràcies a un bon encert cara a cistella en els llançaments llunyans i sabent aprofitar les opcions més clares de cistella.

L'evolució de l’equip cerdanyolenc comença a donar els seus fruits a la pista i amb molta decisió i motivació el Cerdanyola va començar guanyant amb un parcial 0 a 2 en els primers 7 minuts.

Al segon temps l’equip de Juanma Fernández va sortir amb les mateixes ganes que a l’inici i tot i que van trigar en trencar la defensa local van aconseguir retallar distàncies. La defensa va continuar sent el punt més fort dels cerdanyolencs que van deixar en 2 cistelles a l’equip local en aquest segon temps. Mentrestant i tot i continuar patint una baixa efectivitat el CK Cerdanyola va anar agafant les regnes del joc.

Així les coses a falta de cinc minuts el Vilanova continuava dos punts per davant, però els cerdanyolencs sabien que no podien finalitzar un partit així sense endur-se cap punt. Un esforç final va permetre l’empat gràcies a les cistelles de Sergio Perales i Susana Jurado. Un empat amb sabor agredolç perquè el CK Cerdanyola podria haver aconseguit més en aquest partit.

Enfrontament molt estrany el vist diumenge al Pavelló de Llefià. Es trobaven cara a cara dos equips que semblava estar agafant la forma als últims partits i es podia preveure un bon partit amb una alta anotació per tots dos costats. La cosa va anar totalment a la inversa.

La primera part es pot resumir en falta de situacions clares de cistella per part dels locals, i en falta de punteria per part de Vacarisses des de totes les distàncies possibles. Així es va arribar a la mitja part amb un curt 3 a 5. El segon temps va començar igual que havia acabat el primer, amb un joc poc vistós per tots dos cantons i molt poques cistelles. Quasi catorze minuts van fer falta per que el partit s’animés de veritat i es veiés el que s’esperava, constants intercanvis ràpids de cistelles entre tots dos conjunts.

Poc a poc, però, el Vacarisses va fer valer la seva superioritat en creació de joc i la va transformar en efectivitat, allunyant-se així fins al definitiu 8 a 13 amb que va finalitzar el matx.

El Korfbal Club Barcelona ha vençut al KECA terrassenc per 8 a 6, després d'una remuntada èpica i espectacular, on els barcelonins han exhibit el caràcter, la força i la garra pròpia dels equips guanyadors.

El KCB ha començat el partit de capa caiguda, amb un 0 a 2 en contra, que ha passat a 1 a 3, gràcies a la cistella de Mireia Figuera, i que acabaria sent un 1 a 5 al descans. EL KCB estava mol erràtic en atac i amb prou feines complidor en defensa.

L'entrada de Jordi Giménez ha ajudat a dinamitzar l'atac, i a alliberar a Javi Navarro de l'obligació d'anar al rebot. Amb aquest canvi la segona part ha dut un lleuger canvi en la dinàmica del matx, amb la qual cosa a falta de deu minuts el resultat era de 3 a 6, just després d'una entrada perfecta de Berta Alomà.

I aleshores ha arribat el millor KCB de tota la temporada. Un parcial descomunal de 5 a 0 en els últims deu minuts ha deixat sense capacitat de reacció als nois del KECA, que han anat errant cada vegada més a mesura que sentien l'alè dels barcelonins. En aquesta fase final del partit, Jordi Giménez havia deixat el 5 a 6 en el marcador, i li havia preparat el terreny a Javi Navarro per a que, de freepass, empatés a falta de menys de cinc minuts.

Amb els barcelonins llençats, semblava qüestió de temps la victòria, que ha arribat amb una cistella des de baix del cèrcol del Magic O'Brayan, amb una assistència d'Oliver Domínguez, i el triomf la assegurat Berta Alomà, segellant un final de partit trepidant i per enmarcar.

El Korfbal Club Sant Cugat ha donat un gran pas endavant en la seva progressió i per poc no venç al Sant Llorenç Can Anglada, un equip amb molta més experiència que s’ha acabat imposant per un ajustat 9 a 10.

El partit ha començat de forma horrible pels locals, que han vist com els terrassencs s’han anat per 0 a 3. Però els locals han exhibit un fort caràcter competitiu que ha provocat una remuntada servida per les cistelles de Jonathan Malo, Albert Parrón, Berta Alomà i Cristina Ruiz.

Tot i això els locals han tornat a posar-se per davant amb un 5 a 6 que ha igualat de nou Jonathan Malo just abans d’anar al descans. Els santcugatencs han mostrat una gran millora en el seu nivell i en el seu encert cara a cistella.

A la segona part el partit ha baixat en ritme anotador, però no en emoció ni competitivitat. Rosendo Garcia, molt satisfet amb la feina dels seus nois, ha trigat molt en fer els canvis, que han arribat en els últims tres minuts, ja amb 9 a 10 en el marcador. De fet, un dels que ha entrat, Magic O’Brayan, ha estat a punt d’empatar quan el temps s’exhauria.

El Sant Cugat és un equip que creix per moments i ho demostra amb la millora de joc i, avui, també d’efectivitat. A més val a dir que el tècnic dels blaus ha recuperat per la causa a Mari Carmen Lara, per fi recuperada dels seus problemes físics.

Jornada plàcida pels jugadors de Vacarisses, que van solventar el partit d’aquesta setmana en el primer temps. Els locals van sortir disposats a mostrar un bon joc i una fluidesa que havia faltat en anteriors enfrontaments. Els de Sant Cugat, debutants a Primera Divisó aquest any, només han pogut veure com els vigents campions feien el seu millor joc sense poder reaccionar. Així doncs, s’ha arribat al final del primer temps amb un contundent 15-0 al marcador. La segona meitat ha estat més relaxada, ja que amb el partit encarrilat, Vacarisses no tenia necessitat de forçar més del compte. Als set minuts, els locals han fet tres canvis, i s’ha reduit la intensitat del matx. Tot el segon temps ha estat un intercanvi de cistelles, que s’ha saldat amb un parcial de cinc a tres, deixant el definitiu 20-3 al marcador. Cal destacar l’actuació per part de Vacarisses de Montse Cortés, amb 5 cistelles, i de Xavi Vidal, amb 4 punts en només 37 minuts que ha estat a la pista.

Partit estrany el vist aquest diumenge al Pavelló de Vacarisses. Els locals tornaven a jugar després de l’aturada nadalenca i només els hi servia la victòria per tal de manternir-se a la lluita pels primers llocs a la taula. Els visitants, arribaven amb ganes de donar guerra i treure el millor resultat possible. El resultat: una primera part molt curta d’anotació (5-3), fruit del poc encert en els llançaments, i un joc gens vistós per cap de les dues parts. La segona meitat va ser una mica més animada en l’aspecte anotador, però no així en el joc, que va continuar essent poc fluït. Finalment, amb el 13-7 es va arribar al xiulet final en un partit sense gaire més història. Els punts pels locals, que ja miren endavant.

Després de moltes setmanes sense jugar, el Vacarisses B tornava a les pistes amb la intenció de mantenir la linia guanyadora. Davant tenia al Cerdanyola B, que no li va posar les coses gens fàcils. Aquest enfrontament es pot resumir en una paraula: igualtat. Pràcticament durant els 60 minuts, el partit va estar empatat. Els avantatges no superaven mai un punt de diferència, que ràpidament era contestat per l’equi que anés al darrere. Els visitants es mantenien al partit gràcies a jugades aïllades, com penals o llançaments llunyans, mentre que el poc encert dels locals en el llançament no els permetia allunyar-se més. Es va arribar al mig temps amb un parcial de 3 a 3. La segona meitat va continuar exactament igual, amb tots dos equips posant moltes ganes de guanyar. La tònica era la mateixa, Cerdanyola agafava avantatges d’un punt, i Vacarisses igualava. Això va ser fins al 5-6. A partir d’aquí va caure un parcial de 3-0 a favor dels locals que arrivaben a dos minuts del final amb un avantatge de dues cistelles. Els de Cerdanyola van fer una última cistella en un llançament molt llunyà, però no va haver-hi temps per res més. 8 a 7 i dos punts més per Vacarisses B que es manté així colíder del grup A de segona divisió.

Àrbitre del partit: Jonathan Malo

El Korfbal Club Barcelona ha caigut aquest vespre per 8 a 3 a la pista del Club Korfbal Castellbisbal. Els barcelonins s’han entregat en un duel físic, però, com de costum, el seu bon joc i seriositat defensiva no s’ha vist recompensat per la falta d’encert i fluïdesa ofensiva.

Els nois de Jonathan Malo se les prometien felices quan Mireia Figuera posava el 0 a 1 aprofitant un freepass, llàstima que la falta de punteria i de claredat d’idees en atac impedís donar continuïtat a aquest bon inici i el corró local ha posat terra de per mig ràpidament amb el 5 a 1 que s’ha arribat al descans.

Els visitants no s’han rendit i han oposat una dura resistència defensiva la segona part, però amb els mateixos pecats en atac. Berta Alomà semblava que donava una mica de “tema” al partit al començar el període (5 a 2), però dues cistelles locals han deixat el matx vist per sentència.

A partir d’aleshores, un penal de Javi Navarro i l’última cistella dels locals, molt polèmica, ja que el jugador que estava al rebot ha mogut la cistella i ha permès que entrés, però igualment intranscendent.

Un altre dur revés pel jove equip barceloní, que està pagant amb tota la cruesa possible la seva inexperiència i la seva joventut. El següent partit, a Terrassa amb el KECA, on es tancarà la primera volta, ha de ser el punt d’inflexió.

El Korfbal Club Sant Cugat ha caigut de forma clara i contundent a casa amb el Cerdanyola, un equip amb el que s’havia enfrontat diverses vegades i el resultat mai havia estat tan advers.

El santcugatencs han jugat malament en defensa i pitjor en atac. En la parcel·la ofensiva, poques idees, pocs tirs clars y també poques segones opcions, cosa que mostra la carència d’alçada que pateix aquest equip.

En defensa, el quadre local ha lluitat, però l’encert de les noies visitants, que han anotat 12 de les 17 cistelles visitants, ha resultat clau. A més, la poca eficàcia en el llançament dels blaus ha fet impossible contrarestar els efectes de les noies del Cerdanyola.

El Sant Cugat és un equip molt jove i que encara està creixent, amb la qual cosa hi ha marge per tenir paciència amb els nois de Rosendo Garcia. L’anècdota del partit ha estat el debut de Jordi Giménez amb la samarreta del KCSC.

L'Assessories Vallparadís ha tancat amb una contundent victòria la visita del Korfbal Club Sant Cugat. El 18 a 4 del marcador final no reflecteix el bon joc d'un conjunt visitant que ha millorat molt respecte l'últim partit davant del Vilanova.

La mala sort es ceba amb els visitants, que han hagut de canviar a Mari Carmen Lara, lesionada de nou al seu turmell, per Berta Alomà abans dels deu minuts de joc, amb 2 a 0 al marcador.

Albert Parrón posava emoció al matxamb el 2 a 1. Tot i això, els locals no han perdonat i al descans guanyaven 9 a 1. I just a al represa ha caigut el desè. Cristina Ruiz i Berta Aloma han retallat fins el 10 a 3, però aleshores el joc s'ha parat. Alexis Escardibul, que havia anotat tres cistelles, ha hagut de deixar de mastegar el seu etern xiclet per culpa d'una lesió al turmell que l'ha obligat a abandonar el partit cridant i amb l'ajuda de dos companys.

Des d'aleshores al final, s'ha accentuat el monòleg local. Un parcial de 8 a 1 ha deixat el definitiu 18 a 4 en el marcador.

Els nois de Rosendo Garcia encara tenen un amplíssim marge de millora, i, tot i els marcadors excessivament contundents que estan rebent, han de seguir treballant per tal de millorar l'encert, entre d'altres conceptes.

El KCB va signar en el partit d’ahir la nit la derrota més contundent de la seva curta història en caure per 11 a 3 a Mataró davant el Valldemia. Els locals van exhibir un encert molt alt en una freda nit que va congelar les idees dels barcelonins.

El partit va començar molt fred pels dos equips, d’acord amb el clima, ja que el partit es va jugar a les 22h en una pista descoberta, i és que els va costar començar a encistellar a ambdós equips. El primer en obrir foc va ser el conjunt mataroní, però els barcelonins van empatar mitjançant Magic O’Brayan Parra.

Abans del descans dues cistelles pràcticament consecutives del Valldemia els va deixar per damunt en el marcador, però amb molta igualtat en el joc. Els barcelonins trobaven amb facilitat bones opcions de tir, però l’encert se l’havien deixat a casa.

El KCB, equip que no és nou que faci figa a les segones parts, també es va veure infectat per  el desordre. I de l’ esperançador 3 a 2 de Berta Alomà amb que havia començat el període es va passar a un definitiu 10 a 2. Tot estava vist per sentència.

L’únic factor positiu que cal extreure’n de l’agonitzant part final del partit per part dels barcelonins és la primera cistella en Lliga de Júlia Hereza, recuperada de la lesió que va patir contra la UKSA.

Tot i el pèssim arbitratge i el fred polar, val a dir que el KCB va caure pels seus propis errors en el llançament, factor en el qual van patir una nit calamitosa amb menció especial pel 0 de 8 de Jordi Giménez, l’1 de 12 de Magic, o el 0 de 7 d’ Oliver Domínguez, encara inèdit en Lliga. Massa poc per vèncer un equip que va encistellar el 30 percent dels seus llançaments.

Potent inici de lliga el del filial del C.K. Vacarisses, que compta els partits per victòries. Aquest dissabte passat tenia una prova de foc en jugar a la pista de l'Assessoria Vallparadís B, actuals campions de Segona. A priori els locals eren favorits clars a endur-se la victòria, però els de Vacarisses van arribar disposats a vendre molt cara la derrota. Tot i així, el primer temps va estar marcat pels errors en atac per tots dos costats. Uns primers 30 minuts sense gaire història que van acabar amb un resultat de 3-2. A la segona meitat els visitants es van conjurar per mirar de mantenir un resultat ajustat fins el final, però els egarencs van començar forts i van posar ràpidament un 5-2 al marcador. D'altra banda, aquesta va ser la seva última cistella, ja que rere un temps mort, els jugadors del Vacarisses van sortir amb més ganes que mai i van començar a defensar de manera esplèndida. Gràcies a la forta defensa l'atac va disposar de molta més possessió, i això va derivar en una retallada de distància fins a l'empat. Quedava poc més d'un minut quan Soraya Andrés, en el seu segon partit a segona divisió, va ficar la cistella de la victòria, posant el definitiu 5-6 al marcador. Amb aquests 2 punts, el Vacarisses B es col·loca líder del seu grup a la lliga.

Àrbitre del partit: Dani Vidaña

El Korfbal Club Sant Cugat ha caigut de forma sorprenentment contundent davant el Vilanova. El 5-15 final reflecteix el mal dia que han patit els nois de Rosendo García, molt capaços de fer-ho millor.

En els primers deu minuts el 0-4 que lluïa el marcador no deixava espai per al dubte, els locals estaven sent esborrats de la pista. Abans del descans, però, hi ha hagut una petita reacció local que s’han posat 2-5, però al descans els visitants havien recuperat l’avantatge inicial, 2-6.

Els locals han aconseguit mantenir aquesta diferència en els primers compassos de la segona part, 4-8 al minut 43 de partit. Aleshores ha arribat la fosa de ploms definitiva, en el quart d’hora següent un contundent parcial de 0-7; 4-15 al minut 58.

Aleshores, Albert Parrón ha tancat la compta del partit amb la seva segona cistella en el matx. Els santcugatencs es posen cuers amb dos derrotes en dos partits, hi ha talent, però molta joventut i s’haurà de treballar molt dur per canviar aquesta mala dinàmica.

El Korfbal Club Barcelona ha aconseguit la seva primera victòria en Lliga davant la UKSA de Sant Adrià del Besòs per un contundent 14 a 8.

El partit ha començat malament pel KCB, ja que Júlia Hereza s’ha hagut de retirar lesionada als pocs minuts de començar per una tendinitis de tríceps que la tindrà dues setmanes de baixa. Ha entrat en el seu lloc Mireia Figuera. Tot i això, els locals han anat sumant cistelles.

Al descans, el partit ja estava sentenciat, el 7-1 donava idea de la superioritat local. Berta Alomà havia liderat a l’equip amb quatre cistelles. Com a dades, cal afegir que Javi Navarro ha tornat a fallar un penal en aquest període.

A la segona part els locals han tret canvis, i s’han contagiat del ritme més físic i esbojarrat dels visitants.

Marta Karima El-Morabet i Jordi Martínez s’han estrenat com anotadors a la Lliga.

Diumenge es va disputar l'enfrontament entre el C.K. Vacarisses B i el C.E.V.G. B al Pavelló del Garraf. L'inici del partit va estar dominat pels locals, que es van avançar amb relativa rapidesa fins al 2-0. Rere un intercanvi de cistelles a uns 10 minuts del descans, va arribar la reacció dels vallesans, que amb un parcial de 0-4 van establir el 3-5 amb el que va acabar el primer temps.

La segona meitat va ser una altra història. Molta més intensistat per tots dos costats, i un nivell d'anotació molt superior. Els visitants van sortir a defensar i ampliar el seu avantatge, fent gala d'un joc d'equip molt sòlid i compacte. Els locals, amb més cor que encert, van intentar escurçar diferències, però no van imposar-se en cap moment. Amb el partit encara obert van debutar tres jugadors júniors del Vacarisses: Soraya Andrés (que va fer 3 cistelles en només 20 minuts), Dani Valverde i Dani Fernández, amb una cistella cadascú. Els tres van jugar els seus primers minuts a Segona Divisió sense desentonar i mantenint el nivell de joc col·lectiu.

El Korfbal Club Sant Cugat ha perdut, en l’estrena lliguera a Primera Divisió, davant el Badalona per 9 a 13. Els santcugatencs han lluitat i s’han mantingut en el partit, però la major experiència dels badalonins ha fet decantar la balança en favor dels visitants.

La primera part del partit ha estat molt igualada, amb avantatges per ambdós conjunts, que han demostrat tenir un nivell similar. Al descans la igualtat era extrema (5-5).

La segona part ha estat pitjor pels locals, que han vist com, mossegada a mossegada, els badalonins anaven obrint escletxa en el marcador. Tot i que Jonatan Malo i Nico Luiten han intentat impedir-ho amb dos cistelles cadascú.

Els santcugatencs han de seguir millorant i consolidant-se a Primera, ja que el potencial de l’equip convida a l’optimisme.

Korfbal Club Sant Cugat: Jonatan Malo (3), Nico Luiten (2), Albert Parrón (2), Cristina Ruiz (1), Berta Alomà (1)

El Korfbal Club Barcelona ha començat la Lliga de Segona Divisió amb una derrota al Pavelló de La Floresta davant el Pangea badaloní per un ajustat 7-8. Els barcelonins experimenten una notable millora, però cauen pels seus propis errors.

El barcelonins han començat amb força amb un 2-0 de sortida, amb cistelles de Berta Alomà i Magic O’Brayan, que han aconseguit consolidar amb el 3-1, amb el que s’ha arribat al descans, obra de Jordi Giménez. En aquest període els locals han tingut múltiples oportunitats d’ampliar diferències, però ha mancat sort en el llançament.

La segona meitat ha dut canvis en l’equip de Jonatan Malo, que ha apostat per nois més tècnics en detriment de la vessant física en canviar Aitor Huguet i Joan Carles Bartra per Jordi Giménez i Oliver Domínguez.

El Pangea, equip físic i experimentat, n’ha pogut treure partit en el primer quart d’hora del període i s’ha anat en el marcador per 4-7, però un temps mort del tècnic local ha redreçat el rumb del KCB fins a posar-se 7-8 amb tres minuts per davant.

Aleshores Javi Navarro, esplèndid durant tot el partit, ha provocat un penal que ell mateix ha llençat, però s’ha sortit quan semblava que posaria l’empat a vuit en el marcador.

Anotadors KCB: Berta Alomà (3), Jordi Giménez (1), Joan Carles Bartra (1), Magic O’Brayan (1) i Javi Navarro (1).

A les 16:30 hores, el Sènior B del Club Esportiu Vilanova i la Geltrú s’enfrontava al Sènior B del Club Korfbal Vacarisses.

El resultat va ser de 8 a 15, una victòria gens ajustada per l’equip de Vacarisses. El partit va començar sent molt favorable per l’equip local amb un resultat de 3-0, però cap a la meitat de la primera part, la reacció dels visitants va ser contundent. Es va passar del 3-0 al 4-7, resultat amb el que es va arribar a la mitja part. Durant el segon temps, tot i els esforços del Vilanova, no es va aconseguir atrapar mai als de Vacarisses i així es va arribar al final del partit amb el 8-15 al marcador. L’àrbitre del partit va ser Jonathan Malo.

A les 18 hores va començar l’últim partit de la tarda que enfrontava el Sènior A del Club Esportiu Vilanova i la Geltrú (subcampió de la passada Lliga) contra el Sènior A del Club Korfbal Vacarisses (campió de la passada Lliga).

L’equip local afrontava el partit amb les baixes de les jugadores Bea de Mora (lesionada) i Sonia Nuez. En el seu lloc van jugar Merche Puertolas i Sílvia Diaz (jugadora del Júnior).

El partit va començar amb un contundent 0-3 en contra dels locals però la jugadora local Alba aconseguia marcar l’1-3 des de darrera la cistella. Després d’una cistella de Xavi Vidal (nova incorporació a l’equip de Vacarisses provinent del Club Korfbal Sant Llorenç) que tornava a fer més gran la diferència de marcador, el local Salva va fer el 2-4. Però aquesta igualtat només aguantaria tres minuts, ja que el visitant Jordi Díaz va ficar dos cistelles al minut 26 que deixaven el marcador 2-6. Però la resposta del Vilanova no es va fer esperar. En el mateix minut el local Sergi va ficar el 3-6 i un minut després, altra vegada el local Salva, va fer el 4-6.  Abans de marxar al descans però, la de Vacarisses, Montse va ficar el 4-7.

La segona part va començar amb un gol pels locals de Guillem que ajustava el marcador a 5-7. Però amb un parcial de 0-3 a favor dels de Vacarisses en tan sols 5 minuts, va deixar el partit amb un resultat de 5-10 que posava el partit molt difícil pels de Vilanova. Però amb gols de Guillem i Salva, s’aconseguia el 7-10 i l’esperança de que tot era possible. Un gol d’Oscar pels visitants va caure com una gerra d’aigua freda pels jugadors i espectadors locals, però a falta de tres minuts pel final, dos gols de la local Alba tornaven a ajustar el marcador a 9-11. Un altre gol d’Oscar, sentenciava el partit, deixant el marcador 9-12.L’àrbitre del partit va ser Jonathan Malo.