Georgina Esteva: “Vaig incloure el korfbal a ‘Un Podi Irrepetible’ perquè és l’esport de la cooperació per excel·lència”

0
891

Georgina Esteva (Barcelona, 1977), és una escriptora, llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i traductora catalana que porta l’esport a l’ADN. Enguany ha tret al mercat Un Podi Irrepetible, un llibre per a un públic juvenil que parla dels valors de l’esport amb experiències reals. Es tracta d’una història que compta amb les il·lustracions de Montse Buñuel i en què els dos joves protagonistes proven deu esports diferents –entre ells el korfbal– de la mà d’esportistes professionals i, a través de l’experiència, descobreixen què és el que fa que aquests esportistes es diferenciïn de la resta.

En aquesta entrevista, l’autora ens explica per què va incloure el korfbal en aquest llibre que va presentar pel públic korfbalenc el passat mes de maig a l’Abacus de Terrassa juntament amb el president de la FCK i alguns jugadors de korfbal.

Com vas conèixer el korfbal?
El meu primer contacte amb el korfbal va ser a l’INEF de Lleida, ara fa més de 15 anys. Durant els estudis, va venir un equip de korfbal holandès i ens van estar ensenyant aquest esport i com introduir-lo a les escoles. De seguida em vaig adonar que era un esport molt educatiu.

Per què vas decidir incloure’l al teu llibre?
Vaig decidir incloure’l perquè volia parlar de la cooperació i em va semblar que el korfbal era l’esport més representatiu de la cooperació, perquè no guanya el millor equip, sinó el que més coopera.

Has tingut l’oportunitat de tastar-lo abans d’escriure el text?
Sí, hi vaig estar jugant a l’INEF de Lleida, ja fa uns quants anys…

Quins criteris has seguit, en general, per escollir els esports i ordenar-los?
He intentat triar esports que es practiquessin a la natura, que fossin d’emocions i sensacions, que fossin minoritaris i que, d’alguna manera, els conegués de primera mà.

Són tots esports en auge?
La majoria són esports minoritaris que es practiquen a la natura. Algun sí que està en auge, com la natació en aigües obertes, el córrer per la muntanya i el triatló, però no tots.

Per què hi ha més esports individuals que col·lectius? Tenen alguna característica diferent pel que fa als valors?
Personalment, valoro els esports d’equip per tot el que comporten, considero que són una bona pràctica per aprendre a conviure en societat. Al cap i a la fi, un col·lectiu esportiu, un equip, és una petita comunitat i cal aprendre a funcionar amb el grup, per això vaig voler incloure la cooperació i, amb ella, un esport d’equip. Tot i així, també sóc partidària del treball personal en tots els sentits i és per això que la majoria dels esports són individuals, perquè permeten desenvolupar actituds que seran vàlides al llarg de la vida. Saber gestionar les situacions i les emocions, sol, sense recolzar-me en els altres. Saber marcar-se uns objectius individuals i veure si seré capaç d’aconseguir-ho, preparar-se, lluitar per allò que un vol i ser l’últim responsable de tot allò que em passa, és un bon exercici per millorar cada dia com a persona, i em sembla que això ho trobem més fàcilment en els esports individuals. Saber funcionar sol és tan important com saber funcionar en equip.

La ubicació del korfbal entre el surf de rem i el voleibol de platja és per alguna raó en especial?
Realment, no. La historia dels esports és paral·lela a una història d’amor que va evolucionant al llarg del llibre. Per tant, vaig haver de buscar la coherència i la lògica dins de la seqüència global del llibre i, el korbal, em va encaixar perfectament entre el surf de rem (paddle surf) i el voleibol de platja.

La Martina, protagonista del llibre, afirma al principi del capítol dedicat al korfbal: “Us he de dir que estic entusiasmada amb el nou esport que experimentaré els pròxims dies, però jo no n’havia sentit a parlar mai abans i em fa molta il·lusió compartir-ho amb vosaltres”. Aquesta és una frase molt característica que deixa entreveure que encara no està tan estès com voldríem. Creus que la inclusió d’aquest esport a “Un Pòdium Irrepetible”, al costat d’esports tant mediatitzats com el triatló o l’alpinisme afavorirà encara més la difusió del korfbal?
Vaig voler parlar del korfbal per diversos motius. En primer lloc perquè, com he dit abans, és l’esport de la cooperació per excel·lència i, en segon lloc, perquè una de les grans motivacions del llibre era, també, donar a conèixer esports minoritaris. Que la gent sàpiga que existeixen altres esports més enllà dels que tots ja coneixem, em motivava. A més a més, com que el llibre parla d’actituds positives i valors, no vaig tenir cap dubte que el korfbal hi havia de ser perquè és, simplement, l’esport més educatiu en edats escolars, i la gent ho ha de saber.

I sí, jo crec que Un pòdium irrepetible aportarà el seu petit granet de sorra per donar a conèixer esports com el korfbal. Hi ha gent que el coneix, però gent que l’està descobrint a través del llibre. I això és fantàstic.

Esperem que així sigui. Moltes gràcies, Georgina i molta sort amb la difusió del llibre!
Igualment.

terrassa-2