Albert Vidanya: “L’IKF vol aconseguir que el korfbal sigui esport olímpic el 2028”

0
547

Albert Vidanya (Terrassa, 1976) s’ha instal·lat aquesta temporada a la ciutat de Delft (Holanda), en  un país que coneix bé. Des de 2012 treballa com a Director de Desenvolupament i Formació de l’IKF. Aquest any ha mantingut connexions amb el PKC i ha exercit de segon entrenador del primer equip del DES, un club amb molta ambició per créixer. Recentment s’ha anunciat la seva incorporació com a entrenador principal d’aquest equip la temporada vinent.

En què consisteix la teva feina a l’IKF?
El meu departament es dedica a donar suport a tots els països que volen evolucionar en els seus projectes de korfbal, als que comencen des de zero o als que ja l’han introduït al seu país. A tots ells els ajudem amb la formació d’entrenadors, d’àrbitres, amb material esportiu, o també els facilitem un bon pla de desenvolupament,  etc.

Recentment heu viatjat a l’Argentina, Colòmbia, República Dominicana, etc. Quina feina hi heu fet?
A l’últim viatge a la República Dominicana vam fer un programa d’introducció al Ministeri d’Esports. Vam introduir korfbal a tres promocions del que seria l’INEFC d’aquí Catalunya. Vam formar dos grups de professors a dues ciutats diferents i, a més, vam treballar amb grup d’escoles per poder crear una xarxa que comenci a implantar el korfbal a través de competicions interescolars, el que seria equiparable als nostres KINS.

Korfbalísticament com estaven aquests països abans d’aquests viatges?
En general, hem començat les tasques d’implantació des de pràcticament zero. Hem iniciat la feina a través del Ministeri d’Esports i la Secretaria de Gènere, que volen potenciar esports que siguin mixts, és a dir, volen involucrar més la dona en el món de l’esport. Des d’aquesta Secretaria es va acceptar començar a difondre aquest esport nou al territori per el seu alt valor educatiu.

Quins són els reptes actuals de l’IKF?
El principal objectiu actual és que el korfbal sigui un esport olímpic.

Com s’aconsegueix aquesta fita? Quins requisits falten?
En primer lloc, hem de complir els targets necessaris per entrar dins del programa olímpic. En termes generals cal aconseguir una llista de 75 països en què hi hagi una competició nacional, amb una selecció que competeixi a nivell internacional; amb una estructura estable (junta directiva, grups d’entrenadors, etc., que estigui instal·lat i reconegut al país), etc. A partir d’aquí, l’organització nacional ha de buscar la via del reconeixement institucional dins la seva administració i buscar vies de finançament per crear una estructura sostenible. El nostre objectiu principal és aconseguir aquests números/requisits per ser olímpics. Després, si som olímpics molt millor, però seguint aquests objectius que ens demana el Comitè Olímpic donem a conèixer el korfbal arreu, que és el que busquem.

Teniu algun objectiu temporal per aconseguir aquests objectius?
Pretenem aconseguir que el korfbal sigui present als Jocs Olímpics del 2028.

S’estan complint els objectius temporals marcats?
Encara ens queda molt, però anem a bon ritme, d’aproximadament dos països per any. Numèricament és viable. Som optimistes, però allò més difícil és que l’activitat es consolidi als territoris.

Com funciona aquest treball formatiu als diversos territoris?
A aquests països potencials els demanem, en primer lloc, que es registrin i formalitzin degudament. Per exemple, actualment, Sri Lanka, Les Filipines, Marroc i Camerun són els quatre països que estan esperant ser reconeguts com a membres de l’IKF, que volem sumar a la llista de 64 països que tenim actualment. Treballem amb ells abans quan volen activar l’esport –a nivell d’introducció–; durant la fase per ser reconeguts i registrats. Una vegada ja són membres de l’IKF els dissenyem un pla específic i els ajudem a orientar els equips, a millorar el seu rendiment, etc.

Hi ha algun tipus de control d’aquesta activitat per part de l’IKF?
L’any següent de la formació, una expedició de l’IKF viatja a aquest país concret per avaluar si s’ha complert el pla inicial. Durant aquest procés han de seguir fent formacions, clínics, per continuar instruint entrenadors i àrbitres.

Aquesta temporada has estat l’ajudant de l’ex seleccionador català Tibert La Haye, al capdavant del DES. Aquestes últimes setmanes, a més, s’ha anunciat oficialment la teva incorporació com entrenador principal l’any que ve. Com has rebut la notícia?
Ja havíem negociat aquesta possibilitat des del mes de gener, quan el Tilbert va anunciar que no continuaria la temporada vinent al capdavant de l’equip. El club em va proposar a mi per seguir amb la mateixa línia esportiva, perquè tots compartim el mateix llenguatge de joc. Estic motivat per continuar amb l’equip i amb el club, així que estic molt content.

Ets el primer entrenador estranger que fitxa per un club holandès?
A Holanda hi ha entrenadors belgues, però fora d’això crec que sóc el primer que vinc d’un país estranger.

Què significa per al korfbal català que un entrenador lideri un club al país punter del korfbal?
És una bona notícia. Si hi som entrenadors i jugadors [Berta Alomà, Sergi Pau Gabriel, Jose Álvarez, etc.] es poden intensificar els vincles amb Holanda. Es poden fer més activitats com clínics, tornejos, etc. Individualment, l’experiència m’està servint molt per millorar com entrenador i persona, ja que vull arribar al més amunt que pugui. Quan  ets entrenador  no deixes mai d’aprendre, de formar-te. És un llarg camí.

Per tant, et veus molts anys més vivint a holanda?
Sí. Estic molt bé aquí. Si puc seguir entrenant i treballant aquí no em faria res estar-m’hi els anys que calgui.

Moltes gràcies, Albert, i molta sort.
Gràcies a vosaltres.

 

(Foto: Albert Vidanya durant la presentació d’un partit de korfbal a la República Dominicana el març de 2015, amb el ministre d’Esports, Jaime Fernández de Mirabal, i la Vicepresidenta, Margarita Cedeño, davant de les escoles que havien participat en la setmana d’introducció del korfbal)